# El BSD original de Berkeley: el Unix que va canviar la història - **Publicat el:** 2026-03-15 - **Categoria:** Notícies - **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/4-3-bsd Història del BSD original de la Universitat de Berkeley: d'1BSD a 4.4BSD, el TCP/IP de 4.2BSD, el grup CSRG, el plet amb AT&T i el seu llegat. --- Poques peces de programari han influït tant en la informàtica moderna com el **Berkeley Software Distribution (BSD)**, el Unix nascut a la Universitat de Califòrnia a Berkeley a finals dels anys setanta. D'aquell projecte acadèmic van sortir el `vi`, la C shell, una implementació de memòria virtual i, sobretot, la pila de xarxa TCP/IP que avui sosté internet. Aquesta és la història d'aquell BSD original. ## Els orígens: del Unix d'AT&T a Berkeley A mitjans dels anys setanta, la Universitat de Berkeley va rebre una còpia del Unix d'AT&T i va començar a millorar-lo. El gran protagonista dels primers anys va ser **Bill Joy**, un estudiant de postgrau que més tard cofundaria Sun Microsystems. El 1977 Joy va muntar la primera distribució, **1BSD**, que no era un sistema complet sinó un conjunt d'afegits per al Unix d'AT&T: incloïa un compilador de Pascal i l'editor `ex`. La segona entrega, **2BSD** (maig de 1979), va incorporar dos programes que encara són presents als sistemes Unix actuals: l'editor de text `vi` i la **C shell**. La branca 2BSD, destinada a les màquines PDP-11, va tenir una vida sorprenentment llarga, amb actualitzacions que es van prolongar durant dècades. ## 3BSD i el naixement del CSRG El salt qualitatiu va arribar amb **3BSD**, publicat a finals de 1979. El seu nucli, derivat de la versió 32V de Unix per al VAX, es va reescriure per incorporar una implementació de **memòria virtual** desenvolupada en bona part per l'estudiant Özalp Babaoğlu. 3BSD era un sistema operatiu complet, no un simple pedaç. L'èxit de 3BSD va convèncer **DARPA**, l'agència d'investigació del Pentàgon, de finançar Berkeley per crear una plataforma Unix estàndard per als seus projectes. Així va néixer el 1980 el **Computer Systems Research Group (CSRG)**, el grup que dirigiria el desenvolupament de BSD durant quinze anys. ## 4.2BSD: la revolució del TCP/IP Després de **4BSD** (octubre de 1980) i l'afinada **4.1BSD**, va arribar l'agost de 1983 la versió més influent de totes: **4.2BSD**. La seva gran aportació va ser integrar la pila de xarxa **TCP/IP** i la interfície de **sockets** de Berkeley, el model de programació de xarxa que esdevindria estàndard universal. Quan internet va enlairar-se als anys vuitanta i noranta, ho va fer en bona mesura sobre codi heretat de Berkeley. 4.2BSD també va ser la primera versió publicada després de la marxa de Bill Joy a Sun Microsystems el 1982. A partir d'aleshores, el lideratge tècnic va recaure en **Mike Karels** i **Marshall Kirk McKusick**. ## 4.3BSD i les versions que apostaven el seu nom El juny de 1986 va aparèixer **4.3BSD**, centrada a polir i optimitzar el rendiment de les novetats que 4.2BSD havia introduït amb presses. La van seguir variants amb noms curiosos: **4.3BSD-Tahoe** (1988), que va separar el codi dependent de la màquina de l'independent i va millorar la portabilitat, i **4.3BSD-Reno** (1990), una entrega intermèdia que es considerava arriscada, d'aquí el guspireig a Reno, la ciutat del joc de Nevada. ## El plet amb AT&T i el final de l'era CSRG El veritable maldecap va ser legal. Per distribuir BSD lliurement, Berkeley va voler eliminar tot el codi d'AT&T i substituir-lo per codi propi, cosa que va donar lloc a **Net/2** (1991) sota la llicència BSD. L'abril de 1992, la filial **Unix System Laboratories** d'AT&T va demandar l'empresa BSDi i, després, la mateixa Universitat de Califòrnia. El cas es va resoldre el gener de 1994, en bona part a favor de Berkeley: dels 18.000 fitxers de la distribució, només tres es van haver d'eliminar i una setantena es van modificar per incloure avisos de copyright. L'últim llançament del grup va ser **4.4BSD-Lite Release 2** el 1995, després del qual el CSRG es va dissoldre i Berkeley va deixar de desenvolupar BSD. ## El llegat: FreeBSD, OpenBSD i NetBSD Aquell codi no va morir: es va convertir en la base directa dels grans BSD lliures actuals. De 4.4BSD-Lite descendeixen [FreeBSD](/ca/freebsd), [NetBSD](/ca/netbsd) i [OpenBSD](/ca/openbsd), tres sistemes que continuen molt vius en servidors, dispositius de xarxa i projectes de seguretat. L'esperit de Berkeley també batega en sistemes com [Solaris](/ca/oracle-solaris) i [AIX](/ca/ibm-aix), i la seva filosofia oberta va inspirar comunitats posteriors, inclosa la del [nucli Linux](/ca/linux-kernel). ## Una curiositat: el dimoni de BSD La simpàtica mascota de BSD, el petit **dimoni vermell amb trident**, té un origen il·lustre: el seu primer dibuix a les portades dels manuals distribuïts per USENIX amb 4.2BSD va ser obra de **John Lasseter**, que anys després dirigiria *Toy Story* a Pixar. Un detall que resumeix bé l'esperit d'un projecte on es van creuar l'enginyeria més seriosa i un bon sentit de l'humor. ## Fonts - [Berkeley Software Distribution — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/Berkeley_Software_Distribution) - [History of the Berkeley Software Distribution — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_the_Berkeley_Software_Distribution) - [UNIX System Laboratories, Inc. v. Berkeley Software Design, Inc. — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/UNIX_System_Laboratories,_Inc._v._Berkeley_Software_Design,_Inc.)