# Android: el Linux més usat del món
- **Publicat el:** 2026-09-16
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/android-el-linux-mes-usat
Android funciona sobre el kernel Linux i suma milers de milions de dispositius, però no és GNU/Linux. Descobreix per què, la seva història i la relació amb Linux.
---
Digues "Linux" i la majoria pensa en servidors, distros d'escriptori o una terminal amb text verd sobre fons negre. Però el sistema operatiu amb kernel Linux més estès del planeta no s'instal·la en cap PC: el portes a la butxaca. És l'[Android](/ca/android), que corre en uns 3.900 milions de dispositius actius arreu del món i s'emporta prop d'un 72% del mercat de sistemes operatius mòbils.
## Una història que va arrencar comprant una startup
L'HTC Dream (T-Mobile G1), el primer telèfon Android, amb el seu característic teclat físic lliscant. · Imagen: Luis Alberto Arjona Chin / CC BY 2.0 · Wikimedia Commons
Android va començar sent una empresa a part, Android Inc., que van fundar l'Andy Rubin i el seu equip. Google la va comprar el juliol de 2005 per muntar una plataforma de programari per a mòbils. En aquell moment l'operació va passar gairebé desapercebuda, però va acabar marcant l'estratègia mòbil de tota la indústria.
El primer telèfon comercial amb Android va sortir l'octubre de 2008: el HTC Dream, que als Estats Units es va vendre com a T-Mobile G1. Aquell aparell de teclat físic lliscant va obrir una expansió que en poc més d'una dècada va deixar Android com el sistema operatiu dominant del planeta.
## Sí, fa servir el kernel Linux
La clau tècnica és aquí: Android fa servir el kernel Linux, el mateix projecte que manté la comunitat global i que tens a la nostra fitxa del [kernel Linux](/ca/linux-kernel). No és una imitació ni un "Linux a mitges". Al seu cor batega un kernel Linux de debò, retocat per al món mòbil.
Google arrenca de versions LTS (Long Term Support) del kernel i hi posa pegats específics per armar els anomenats Android Common Kernels (ACK). Cada generació d'Android es lliga a una branca del kernel: Android 16 fa servir la versió 6.12, mentre que Android 14 anava amb branques 6.1 o 5.15. Gestió de memòria, controladors de maquinari, planificació de processos, xarxa... tot això ho fa Linux, igual que a [Ubuntu](/ca/ubuntu) o [Debian](/ca/debian).
## Però no és GNU/Linux
Aquí hi ha el matís que molts passen per alt. Que Android faci servir el kernel Linux no el converteix en una distribució GNU/Linux. Les distros clàssiques com [Fedora](/ca/fedora) o [Arch Linux](/ca/arch) ajunten el kernel amb el conjunt d'eines de GNU: la biblioteca C estàndard glibc, les coreutils, bash i tota aquesta base.
Android se salta gairebé tot això. En lloc de glibc tira de **Bionic**, una biblioteca C pròpia que Google va treure a partir de codi de les BSD, molt més lleugera i ajustada a les CPU mòbils. Tampoc no hi trobaràs les GNU coreutils de sempre, sinó una caixa d'eines retallada (toolbox/toybox). I on una distro executa binaris natius del sistema, Android llança les apps sobre **ART** (Android Runtime), un entorn que compila el bytecode de les aplicacions perquè vagin més de pressa.
Per això la frase exacta és: Android és Linux, però no és GNU/Linux. Comparteix cor, no esquelet.
## Les capes que formen Android
Les capes de l'stack d'Android: sobre el kernel Linux s'apilen la HAL, el runtime, les biblioteques, el framework i les apps. · Imagen: Google / CC BY 2.5 · Wikimedia Commons
Per pillar la diferència ajuda mirar com s'organitza Android per capes:
- **Kernel Linux**: la base que parla amb el maquinari (controladors, energia, seguretat, xarxa).
- **HAL (Hardware Abstraction Layer)**: una capa d'abstracció que connecta el maquinari concret del fabricant amb les capes superiors sense tocar el kernel.
- **Runtime i biblioteques**: ART, Bionic i les biblioteques natives (gràfics, multimèdia, bases de dades).
- **Framework d'aplicacions**: les API que fan servir els desenvolupadors per construir apps.
- **Aplicacions**: el que veus i toques a la pantalla.
Gràcies a aquest disseny modular el mateix sistema corre en mòbils, tauletes, televisors, rellotges i cotxes.
## AOSP: el cor obert
Bona part d'Android és programari lliure. El projecte base es diu **AOSP** (Android Open Source Project) i es publica sobretot sota llicència Apache 2.0. Qualsevol pot baixar el codi, estudiar-lo, modificar-lo i muntar el seu propi sistema.
D'aquí surten les ROM alternatives. La més coneguda és [LineageOS](/ca/lineageos), hereva de l'històric CyanogenMod, que manté amb vida telèfons que els seus fabricants van donar per morts. També hi ha projectes que porten Linux "de debò" a maquinari de mòbil, com [postmarketOS](/ca/postmarketos): la frontera entre el món mòbil i el de les distribucions de sempre cada cop es difumina més.
Convé matisar una cosa: l'Android comercial de la majoria de telèfons inclou a més els Google Mobile Services (Play Store, Maps, etc.), que sí que són propietaris i no formen part d'AOSP.
## Per què és "el Linux més usat"
Si comptes quants sistemes amb kernel Linux estan funcionant ara mateix al món, les distros d'escriptori com [Linux Mint](/ca/linuxmint) o [Pop!_OS](/ca/pop-os) sumen milions d'usuaris entusiastes. Android els deixa molt enrere, per diversos ordres de magnitud. Milers de milions de persones fan servir Linux cada dia sense adonar-se'n, cada cop que desbloquegen el telèfon.
Aquesta és la paradoxa: el Linux més invisible és alhora el més popular. No té terminal verd ni gestor de paquets apt, però comparteix el mateix nucli que mou els servidors de mig internet. Android no va portar Linux al gran públic per l'escriptori, ho va fer per la butxaca. I pel camí es va guanyar el títol del Linux més usat del món.
