# Les primeres versions de Debian: història i curiositats

- **Publicat el:** 2026-04-29
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/debian-primeras-versiones

Un recorregut pels orígens de Debian: d'Ian Murdock el 1993 a la mítica 1.1 Buzz, els noms de Toy Story i el naixement de dpkg i apt.

---

Pocs projectes han marcat tant el rumb del programari lliure com Debian. Va néixer a començaments dels noranta i des del primer dia va apostar per un model comunitari que encara avui sosté bona part del món GNU/[Linux](/ca/linux-kernel). Aquí et repasso els seus primers passos, les versions que el van assentar i un grapat de curiositats que expliquen per què Debian continua sent una llegenda.

## Un anunci a Usenet que va canviar la història

<figure>
  <img src="/articles/debian-primeras-versiones/ian-murdock.webp" alt="Ian Murdock, fundador del projecte Debian, en una entrevista el 2008" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>Ian Murdock, fundador de Debian, fotografiat el 2008. · Imagen: Ilya Schurov , Computerra Weekly / <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0" target="_blank" rel="noopener nofollow">CC BY-SA 2.0</a> · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AIanMurdock.jpg" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


Tot va començar el 16 d'agost de 1993. Un estudiant anomenat **Ian Murdock** va publicar un missatge al grup de notícies `comp.os.linux.development` per anunciar una nova distribució de Linux. El nom, **Debian**, barrejava el seu amb el de la seva parella d'aleshores, **Deborah Lynn**: De-bian.

Murdock va deixar la seva visió per escrit al cèlebre **Manifest Debian**. Allà defensava que la distribució s'havia de construir "obertament, en l'esperit de Linux i GNU", amb cura i de manera comunitària, sense quedar en mans d'una sola persona ni d'una empresa. La idea sonava radical a la seva època i va convertir Debian en pionera del desenvolupament col·laboratiu.

## Les versions beta i el suport de la FSF

La primera versió interna, la **0.01**, va sortir el 15 de setembre de 1993. Les primeres betes públiques, la **0.90** i la **0.91**, van arribar el gener de 1994. I aquí va una raresa: les seves llistes de correu les allotjava **Pixar**. La 0.91 portava un sistema de paquets molt bàsic, que deixava manipular paquets però no gestionava dependències ni res semblant.

Entre el novembre de 1994 i el novembre de 1995, el projecte va estar patrocinat per la **Free Software Foundation** de Richard Stallman, en part perquè a la pròpia FSF li convenia agafar experiència empaquetant un sistema GNU complet. El març de 1995, Murdock va deixar el lideratge per dedicar-se als estudis i a la família.

## 1996: arriba "Buzz" i els noms de Toy Story

El 17 de juny de 1996 es va publicar **Debian 1.1 "Buzz"**, la primera versió amb nom en clau i amb tot just 474 paquets. D'on va sortir "Buzz"? Per aquell temps **Bruce Perens** havia agafat les regnes del projecte, i va donar la casualitat que treballava a Pixar, l'estudi que acabava d'estrenar *Toy Story*. Des d'aquell moment, **totes les versions de Debian porten el nom d'un personatge de la saga**: Buzz Lightyear, Rex, Bo Peep...

Després van arribar, gairebé una rere l'altra:

- **1.2 "Rex"** (12 de desembre de 1996): 848 paquets i 120 desenvolupadors.
- **1.3 "Bo"** (5 de juny de 1997): 974 paquets i 200 desenvolupadors.
- **2.0 "Hamm"** (24 de juliol de 1998): el gran salt a la biblioteca C glibc.

## dpkg i apt: la veritable revolució

<figure>
  <img src="/articles/debian-primeras-versiones/debian-etch-gnome.webp" alt="Captura de pantalla de Debian amb l'escriptori GNOME 2.12" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>Escriptori de Debian hereu d'aquelles primeres versions, aquí amb GNOME. · Imagen: desconocido / <a href="http://www.gnu.org/licenses/gpl.html" target="_blank" rel="noopener nofollow">GPL</a> · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AScreenshot-debian_etch20060417.png" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


Si Debian va destacar davant rivals com [Slackware](/ca/slackware), i més tard davant les seves pròpies distribucions derivades, va ser per la seva gestió de paquets. L'eina **dpkg**, obra en bona part d'**Ian Jackson** (líder del projecte des de 1998), es va convertir en la peça central del sistema i permetia instal·lar, eliminar i controlar paquets `.deb` amb ordre.

El salt definitiu va arribar el 9 de març de 1999 amb **Debian 2.1 "Slink"**, que va estrenar **APT** (Advanced Package Tool). APT resolia de cop l'embolic de les dependències i la descàrrega de programari, i va deixar un model tan influent que mig món del programari lliure el va acabar copiant. Qui avui escriu `apt install` està fent servir l'herència directa d'aquella època.

## El llegat de la primera Debian

Aquelles primeres versions van definir un ADN que encara perdura. El **Contracte Social de Debian** i les **Directrius de Programari Lliure de Debian** (DFSG), redactades a l'era de Perens, van fixar què significa de debò "programari lliure" dins d'una distribució. D'aquest tronc naixerien després projectes enormes com [Ubuntu](/ca/ubuntu), que va prendre Debian com a base, i tot un univers de derivades.

Davant sistemes comercials com [Windows](/ca/windows-desktop) o el [macOS](/ca/macos) d'Apple, Debian va deixar clar que un grup de voluntaris coordinats per internet podia aixecar un sistema operatiu complet, sòlid i gratuït. Més de trenta anys després, continua sent el "sistema operatiu universal".

## Fonts

- [Debian – Viquipèdia](https://ca.wikipedia.org/wiki/Debian)
- [A Brief History of Debian (debian.org)](https://www.debian.org/doc/manuals/project-history/)
- [Debian version history – Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/Debian_version_history)