# AmigaOS i el Commodore Amiga: la màquina avançada al seu temps
- **Publicat el:** 2026-02-13
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-amigaos
La història d'AmigaOS i el Commodore Amiga: multitasca preventiva el 1985, els xips Agnus, Denise i Paula, el Workbench i la llegendària Boing Ball.
---
El 1985 la majoria d'ordinadors domèstics només sabien fer una cosa alhora. Llavors va arribar una màquina capaç de reproduir música, moure gràfics espectaculars i executar diversos programes alhora sense immutar-se. Aquell ordinador era el Commodore Amiga, i el seu sistema operatiu, AmigaOS, va deixar tota la indústria bocabadada. Aquesta és la història d'una de les plataformes més estimades de la informàtica personal.
## Orígens: de Hi-Toro a Commodore
El projecte no va néixer dins de Commodore. L'empresa **Hi-Toro**, després rebatejada **Amiga Corporation**, va reunir un grup d'enginyers liderats per **Jay Miner**, un veterà del disseny de xips que venia d'Atari. Volien crear una màquina de videojocs de nova generació, però l'enfonsament del mercat del videojoc de 1983 va obligar a replantejar-ho tot. Sense finançament, Amiga va acabar a mans de **Commodore**, que va comprar la companyia i va llançar l'**Amiga 1000 el juliol de 1985**, basat en el processador Motorola 68000.
El veritable geni de l'Amiga era en el seu maquinari. Miner i el seu equip van trigar gairebé dos anys (1982-1984) a dissenyar un conjunt de xips personalitzats que treien al processador principal la feina gràfica i sonora, una cosa revolucionària per a l'època.
## Els xips que ho van canviar tot: Agnus, Denise i Paula
El cor de l'Amiga eren tres xips amb nom propi. **Agnus** gestionava l'accés a la memòria compartida i incloïa el *blitter* (que movia blocs de dades a gran velocitat) i el *Copper*, un coprocessador sincronitzat amb el feix de vídeo. **Denise** s'ocupava del vídeo i els *sprites*, amb paletes de colors impensables en altres equips. **Paula** portava el so, amb quatre canals d'àudio PCM de 8 bits per maquinari, i a més la disquetera, el port sèrie i els joysticks.
Amb aquest repartiment de tasques, l'Amiga oferia gràfics i so de referència mentre la CPU quedava lliure per a la resta. Les seves capacitats multimèdia el van convertir en una eina llegendària per a la producció de vídeo, la música i, és clar, els videojocs.
## AmigaOS: multitasca preventiva el 1985
El maquinari impressionava, però el programari no es quedava enrere. AmigaOS portava **multitasca preventiva real** des del primer dia, quan el Mac i els primers Windows amb prou feines podien amb un programa alhora. A sota hi havia un nucli lleuger i eficient, **Exec**, que repartia el temps de CPU entre processos de manera genuïna.
El completaven **AmigaDOS** (la capa de disc, portada al principi del sistema TRIPOS escrit en BCPL i reescrita després en C), **Intuition** (l'API del sistema de finestres) i **Workbench**, l'escriptori gràfic amb icones, finestres i menús que els usuaris veien cada dia. Al seu costat hi havia el **Kickstart**, el firmware d'arrencada que a l'Amiga 1000 es carregava des d'un disquet abans de poder iniciar el sistema.
## Versions clau del Workbench
El Workbench 3.1, considerat la versió clàssica definitiva de l'escriptori d'AmigaOS a l'era Commodore. · Imagen: Chiffre01 / CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
El **Workbench 1.0** va aparèixer l'octubre de 1985 amb el seu característic (i polèmic) esquema de colors blau i taronja. El gran canvi va arribar amb el **Workbench 2.0 el 1990**, que va deixar enrere aquells colors cridaners per una interfície grisa i blava més elegant, amb vores en relleu tridimensional, i va fixar les bases estètiques del sistema.
Amb el xipset **AGA (Advanced Graphics Architecture)** van arribar el **Workbench 3.0 (1992)** i els gràfics de 256 colors, i poc després el **Workbench 3.1**, considerat la versió clàssica definitiva de l'era Commodore i la que va incorporar la consola **Amiga CD32**. Després de la fallida de Commodore el 1994, el desenvolupament va passar per diverses mans: Escom va comprar els actius i, anys després, **Hyperion Entertainment** va portar el sistema a processadors PowerPC amb **AmigaOS 4**, mentre la comunitat mantenia vius projectes paral·lels com **MorphOS** i **AROS**.
## Curiositats que van fer llegenda
La Boing Ball, la demo creada en una nit durant el CES de 1984 que es va convertir en símbol de l'Amiga. · Imagen: Berdajeno / CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
La demo més famosa de l'Amiga va ser la **Boing Ball**, una pilota a quadres vermells i blancs que rebotava a la pantalla, creada en una sola nit durant el CES de 1984 per Dale Luck i R. J. Mical. El sorprenent és que aquella animació no redibuixava res en temps real: feia servir amb molta astúcia els xips personalitzats per *simular* l'efecte, i el públic quedava convençut que veia una cosa impossible.
Una altra senya d'identitat va ser el **Guru Meditation**, el missatge d'error que sortia quan alguna cosa fallava de debò, un nom tan enigmàtic que va acabar formant part del folklore informàtic.
L'Amiga va competir a la seva època amb sistemes com [MS-DOS](/ca/ms-dos) i el clàssic [Mac OS](/ca/macos), i avui comparteix el panteó dels sistemes històrics al costat de curiositats com [BeOS i Haiku](/ca/haiku), [RISC OS](/ca/risc-os) o [QNX](/ca/qnx). Si vols veure la seva fitxa tècnica, passa't per la pàgina dedicada a [AmigaOS](/ca/amigaos).
## Fonts
- [Amiga (Wikipedia)](https://en.wikipedia.org/wiki/Amiga)
- [AmigaOS (Wikipedia)](https://en.wikipedia.org/wiki/AmigaOS)
- [Amiga Original Chip Set (Wikipedia)](https://en.wikipedia.org/wiki/Amiga_Original_Chip_Set)
