# Història de Bash i la shell d'Unix: del Thompson shell fins avui
- **Publicat el:** 2026-08-26
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-bash-shell
Recorregut per la història de la shell d'Unix: del Thompson shell del 1971 al Bourne shell, Bash i les alternatives modernes com zsh i fish.
---
Obres un terminal a Linux, escrius una ordre i ja hi ets, parlant amb una peça de programari que té més de cinquanta anys al darrere: la shell. És l'intèrpret que tradueix les teves ordres al sistema operatiu, i la seva evolució explica bona part de la història d'Unix i del programari lliure. Aquí recorrem aquest camí, des del primer intèrpret d'ordres fins a Bash, la shell que avui mana al món Linux.
## El Thompson shell: el primer intèrpret (1971)
La història comença als laboratoris Bell. El 1971 Ken Thompson va escriure la primera shell d'Unix, que avui coneixem com a **Thompson shell** (`sh`). Es va distribuir amb les versions 1 a 6 d'Unix, entre el 1971 i el 1975. Era un intèrpret d'ordres senzill, pensat per executar programes de manera interactiva més que no pas per programar.
Tot i ser tan bàsic, va portar idees que encara fem servir cada dia: la redirecció d'entrada i sortida amb `<` i `>`, i sobretot les **canonades** (pipes), que permeten encadenar la sortida d'un programa amb l'entrada d'un altre. Aquella filosofia d'"eines petites que fan una sola cosa bé i es combinen entre si" continua sent l'ànima dels sistemes tipus Unix, inclòs el [nucli Linux](/ca/linux-kernel).
## El Bourne shell: l'estàndard d'UNIX (1979)
La shell de les primeres versions d'Unix, recreada en un emulador del miniordinador PDP-11. · Imagen: Huihermit / CC0 · Wikimedia Commons
El gran salt va arribar el 1979, quan Stephen Bourne, també als Bell Labs, va presentar el **Bourne shell** juntament amb UNIX Version 7. Aquell intèrpret va heretar el nom `sh` i va definir gairebé tot el que avui donem per bàsic en qualsevol shell: variables, estructures de control completes (`if`, `for`, `while`), substitució d'ordres i els cèlebres *here documents*.
Amb el Bourne shell la shell va passar a ser un autèntic llenguatge de programació. D'aleshores ençà, escriure scripts va deixar de ser un truc per a administradors avançats i es va tornar la manera habitual d'automatitzar tasques. La seva sintaxi va calar tant que encara defineix l'estàndard POSIX que respecten les shells modernes, i per això molts scripts antics segueixen funcionant en distribucions tan veteranes com [Slackware](/ca/slackware).
## C shell i KornShell: la competència
El Bourne shell no va estar sol gaire temps. També cap al 1979, Bill Joy, aleshores estudiant a Berkeley, va crear el **C shell** (`csh`), amb una sintaxi inspirada en el llenguatge C. Es va distribuir a bastament amb BSD Unix i va aportar comoditats com l'historial d'ordres i els àlies. El seu llegat continua viu en sistemes com [FreeBSD](/ca/freebsd), on variants de csh han tingut durant anys un paper destacat.
El 1983 David Korn va presentar el **KornShell** (`ksh`), un intent de millorar el Bourne shell sense trencar la compatibilitat. Hi va afegir control de tasques, arrays associatius i edició de la línia d'ordres a l'estil vi o Emacs. Durant anys, ksh va ser la shell comercial de referència en molts Unix corporatius.
## Bash: la shell renascuda (1989)
Bash en acció dins de GNOME Terminal, la shell per defecte de la majoria de distribucions Linux. · Imagen: The GNOME Project / GPL · Wikimedia Commons
A finals dels anys vuitanta, el projecte GNU de Richard Stallman necessitava una shell completament lliure que reemplacés el Bourne shell sense restriccions de llicència. La tasca va recaure en **Brian Fox**, que va començar a programar-la el 1988 i va publicar la primera beta el **1989**.
El nom ho diu tot: **Bash**, *Bourne Again Shell*, és alhora un joc de paraules i una declaració d'intencions. El Bourne shell "renascut" per a un món que volia llibertat i funcionalitat. Bash es va quedar amb el millor dels seus predecessors: mantenia la compatibilitat amb la sintaxi del Bourne shell i hi sumava l'historial, l'edició de línia i altres comoditats de csh i ksh. El 1989 també s'hi va sumar Chet Ramey, que amb el temps va acabar sent el seu mantenidor principal i encara ho és dècades després.
## Bash com a shell per defecte de Linux
Quan Linux va començar a enlairar-se a principis dels noranta, Bash ja era una shell madura i lliure, encaixava al dit amb la filosofia GNU/Linux i es va convertir en la shell per defecte de la immensa majoria de distribucions. Avui la trobes a punt per fer servir a [Ubuntu](/ca/ubuntu), [Debian](/ca/debian) i pràcticament qualsevol sistema que instal·lis.
El seu poder rau en l'scripting. Amb canonades, redireccions, variables i funcions, Bash et deixa automatitzar des d'una còpia de seguretat fins al desplegament complet d'un servidor. Aquesta versatilitat explica per què continua sent l'eina diària d'administradors de sistemes i desenvolupadors arreu del planeta.
## Alternatives modernes: zsh i fish
Bash no és el final de la història. En els darrers anys han guanyat terreny alternatives que milloren l'experiència interactiva. **Zsh** (Z shell) ofereix un autocompletat més intel·ligent, correcció d'errors i un sistema de temes molt popular gràcies a frameworks com Oh My Zsh. **Fish** (*friendly interactive shell*) aposta per la senzillesa i la usabilitat des del primer arrencada, amb suggeriments automàtics basats en l'historial.
El canvi més sonat va arribar el 2019: per motius de llicència (Bash va passar a GPLv3), Apple va substituir Bash per **zsh** com a shell per defecte a macOS Catalina, i així continua. Tot i això, Bash manté la seva corona al món Linux: cinc dècades després d'aquell primer Thompson shell, la shell continua sent el cor de la línia d'ordres i Bash, el seu representant més universal.
