# La història de BSD: de Berkeley a FreeBSD, OpenBSD i NetBSD

- **Publicat el:** 2026-06-23
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-bsd

L'altre gran llinatge del programari lliure. Com Berkeley va convertir UNIX en BSD i va originar els sistemes que mouen Netflix, la PlayStation i mig internet.

---

Si et parlen de programari lliure, el primer que et ve al cap és Linux. Però hi ha un altre llinatge igual d'important i força més vell: **BSD** (*Berkeley Software Distribution*). Fa més de quatre dècades que treballa en silenci, i ben segur que ara mateix l'estàs fent servir sense adonar-te'n: al mòbil que tens a la mà, a la consola del menjador o al servidor que t'envia la pel·lícula d'aquesta nit.

## Neix en una universitat

<figure>
  <img src="/articles/historia-de-bsd/uc-berkeley-campus.webp" alt="La torre Sather (el Campanile) al campus de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, bressol de BSD" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>La Universitat de Califòrnia a Berkeley, on el CSRG va convertir UNIX en BSD a finals dels 70. · Imagen: Tony Webster from Portland, Oregon, United States / <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/2.0" target="_blank" rel="noopener nofollow">CC BY 2.0</a> · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASather%20Tower%20-%20UC%20Berkeley%20(15862067865).jpg" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


A finals dels 70, la **Universitat de Califòrnia a Berkeley** va rebre una còpia del codi font d'UNIX dels Laboratoris Bell d'AT&T. Un grup d'estudiants i investigadors, el famós CSRG (*Computer Systems Research Group*), es va posar a millorar-lo i a repartir els seus pedaços i eines en cintes que van batejar com a "Berkeley Software Distribution". La primera, 1BSD, és de cap a 1978.

D'aquelles cintes van sortir peces que avui ni ens parem a pensar. La més decisiva va ser la implementació de **TCP/IP**, que es va popularitzar amb **4.2BSD el 1983** i va acabar sent la base sobre la qual es va construir internet. I hi ha més herència del dia a dia: l'editor `vi`, l'intèrpret d'ordres C shell (`csh`) i l'API de *sockets* de xarxa, aquell mecanisme que encara fa servir qualsevol programa que es connecta. Bona part de la lampisteria de la informàtica moderna es va dissenyar en aquell campus de Califòrnia.

## La gran demanda que va canviar la història

A principis dels 90, Berkeley va fer un pas de allò més raonable: reescriure les parts del sistema que encara depenien del codi propietari d'AT&T per poder alliberar BSD sense lligams legals. AT&T no ho va veure igual. El **1992**, la seva filial UNIX System Laboratories va demandar **BSDi** (l'empresa que venia una versió comercial) i la mateixa universitat per un presumpte ús indegut de secrets industrials.

El plet, conegut com a *USL contra BSDi*, es va resoldre el **febrer de 1994**. Tècnicament la cosa va quedar en gairebé res: dels 18.000 fitxers de la distribució, només se'n van haver de retirar tres i retocar uns quants més, i d'aquí va sortir la versió neta **4.4BSD-Lite**. Però el mal ja estava fet. Aquells dos anys llargs d'incertesa legal van coincidir just amb l'enlairament de Linux. Més d'un historiador defensa que, si BSD no hagués estat atrapat als tribunals, la història del programari lliure hauria estat molt diferent.

## Tres fills amb personalitats diferents

<figure>
  <img src="/articles/historia-de-bsd/bsd-daemon-beastie.webp" alt="El BSD Daemon, anomenat Beastie, la mascota de FreeBSD: un diablet vermell amb trident i sabatilles" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>Beastie, el BSD Daemon, mascota històrica de BSD i de FreeBSD. · Imagen: khaled / Public domain · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ABsd%20Daemon.svg" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


L'avantpassat directe de tot el que va venir després va ser **386BSD**, un port als PC amb processador Intel 386 que Lynne i William Jolitz van publicar el **1992**. D'aquell projecte, i de les batusses entre els seus mantenidors, van néixer els tres grans BSD que encara fem servir:

- **[FreeBSD](/ca/freebsd)** — el més popular. El van fundar el **1993** els coordinadors del "patchkit" de 386BSD (entre ells Jordan Hubbard, Nate Williams i Rod Grimes). Va a buscar el rendiment i la solidesa en servidors i centres de dades.
- **[NetBSD](/ca/netbsd)** — també de **1993**, va néixer obsessionat amb la portabilitat. El seu lema, "*of course it runs NetBSD*", ho diu tot: corre en una quantitat sorprenent d'arquitectures, des d'un PC normal fins a maquinari tan rar que fa vertigen.
- **[OpenBSD](/ca/openbsd)** — **Theo de Raadt** el va separar de NetBSD l'**octubre de 1995** després d'un desacord amb el seu equip, i va publicar la primera versió el 1996. És el BSD fanàtic de la seguretat i del codi auditat línia a línia.

## OpenSSH: el regal d'OpenBSD al planeta

Si hi ha un projecte que demostra l'impacte desproporcionat de BSD, és **OpenSSH**. L'equip d'OpenBSD va agafar l'última versió lliure d'SSH i el **desembre de 1999** la va llançar juntament amb OpenBSD 2.6. Avui és l'estàndard absolut per connectar-se de manera segura a servidors remots: el fan servir gairebé totes les distribucions de Linux —des de [Debian](/ca/debian) i [Ubuntu](/ca/ubuntu) fins a [Fedora](/ca/fedora) o [Arch](/ca/arch)—, els routers, els mòbils i la immensa majoria de servidors del món. Un programari nascut a BSD que és, alhora, invisible i omnipresent.

## BSD és a tot arreu (encara que no ho vegis)

<figure>
  <img src="/articles/historia-de-bsd/openbsd-fvwm-desktop.webp" alt="Captura de l'escriptori d'OpenBSD 7.0 amb el gestor de finestres FVWM, mostrant un entorn gràfic minimalista" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>OpenBSD 7.0 amb FVWM, l'escriptori lleuger que ve per defecte en aquest BSD. · Imagen: Software: OpenBSD developers Screenshot: VulcanSphere / <a href="http://opensource.org/licenses/bsd-license.php" target="_blank" rel="noopener nofollow">BSD</a> · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AOpenBSD%207.0%20fvwm%20screenshot.png" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


I aquí hi ha la clau de per què BSD sembla discret però mana en silenci: la seva llicència és molt més permissiva que la GPL de Linux. Et deixa agafar el codi, modificar-lo i ficar-lo en un producte tancat sense que hagis de publicar els canvis. Per això el trobes en llocs que mai t'imaginaries:

- **[macOS](/ca/macos)** i **iOS** tenen un nucli (Darwin/XNU) que incorpora abundant codi BSD i de FreeBSD, herència directa de NeXTSTEP.
- La **PlayStation 4 i la PlayStation 5** funcionen sobre un sistema basat en FreeBSD.
- **Netflix** serveix el seu trànsit de vídeo des de la seva xarxa Open Connect, construïda sobre FreeBSD, capaç d'empènyer **800 Gb/s** des d'un sol servidor.

Al costat de Linux i les seves mil i una distribucions, BSD fa molt menys soroll. Però fa més de quaranta anys que és una de les peces més sòlides, elegants i influents de tot el programari lliure. La pròxima vegada que et connectis per SSH, encenguis la consola o posis una sèrie en streaming, recorda que ben segur hi ha un tros de Berkeley funcionant a sota.
