# CP/M: el sistema operatiu que va regnar abans del DOS
- **Publicat el:** 2026-02-10
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-cpm
Història de CP/M, el sistema de Gary Kildall i Digital Research que va dominar els microordinadors de 8 bits abans que IBM escollís el DOS.
---
Abans que el Windows entapissés cada escriptori, i fins i tot abans que l'[MS-DOS](/ca/ms-dos) es convertís en sinònim d'ordinador personal, manava un altre sistema als microordinadors: el CP/M. Durant bona part de la segona meitat dels anys setanta i l'inici dels vuitanta, si compraves un ordinador de 8 bits per treballar, el més probable és que arrenqués amb CP/M. Aquí tens la seva història, les seves versions i la cèlebre anècdota que va canviar el rumb de la informàtica.
## L'origen: Gary Kildall i un prototip de 1974
CP/M són les sigles de *Control Program for Microcomputers*, i va sortir del cap de **Gary Kildall**, un informàtic nord-americà que en aquella època feia classes a l'Escola Naval de Postgrau de Monterey. El 1974, a Pacific Grove (Califòrnia), Kildall va ensenyar el primer prototip funcional del seu sistema. L'havia escrit per als microprocessadors Intel 8080 amb PL/M, un llenguatge que ell mateix havia dissenyat per a Intel.
El seu gran encert tècnic va ser separar de la resta la part del sistema que depenia del maquinari. Kildall va batejar aquesta capa com a **BIOS** (Basic Input/Output System), i gràcies a ella el mateix CP/M funcionava en màquines de fabricants molt diferents tan sols adaptant uns pocs controladors. La idea encara ressona dins de qualsevol ordinador modern.
## Digital Research: del garatge a l'estàndard de la indústria
Per vendre l'invent, Kildall i la seva dona Dorothy van fundar una empresa amb el rimbombant nom d'**Intergalactic Digital Research**, que aviat va quedar en el més sobri **Digital Research, Inc.** (DRI). Van començar anunciant-se en revistes per a aficionats, però el negoci va créixer a una velocitat vertiginosa: pel setembre de 1981, Digital Research ja havia venut més de 250.000 llicències de CP/M.
La clau estava en la portabilitat. El CP/M va acabar sent el sistema que oferien fabricants pioners com Altair, Amstrad, Kaypro o Osborne. I la combinació de CP/M amb els ordinadors de bus S-100 inspirats en el MITS Altair es va transformar en el primer "estàndard de facto" de la microinformàtica professional.
## Com estava fet per dins
WordStar, un dels supervendes de CP/M: disquets de 5¼" de la seva versió 4 per a sistemes de 8 bits. · Imagen: Wtshymanski / CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
El CP/M es repartia en tres peces que convé conèixer. El **BIOS** portava els controladors del maquinari. El **BDOS** (Basic Disk Operating System) implementava el sistema d'arxius i els serveis per a les aplicacions. I el **CCP** (Console Command Processor) era l'intèrpret d'ordres amb què parlava l'usuari. El BIOS i el BDOS quedaven residents a la memòria, mentre que el CCP el podia sobreescriure un programa i recarregar-se quan aquest acabava.
Sobre aquesta arquitectura van florir autèntics supervendes. El processador de textos **WordStar** i la base de dades **dBASE**, dos dels programes més influents de l'època, van néixer precisament per al CP/M.
## Les versions: del CP/M-80 al CP/M-86
CP/M-86, presentat el 1981 com la versió de 16 bits per als processadors Intel 8086. · Imagen: Digital Research, Inc. / Public domain · Wikimedia Commons
El CP/M original de 8 bits es va acabar coneixent, en retrospectiva, com a **CP/M-80**, per distingir-lo del que vindria després. Digital Research també va llançar **MP/M**, una variant multiusuari i multitasca, i el novembre de 1981 va presentar **CP/M-86**, la primera versió per als processadors Intel 8086 de 16 bits. De MP/M-86 en sorgiria més tard Concurrent CP/M-86, que empenyia el sistema cap a la multitasca real.
El CP/M-86 estava cridat a ser el sistema operatiu del nou IBM PC. Però alguna cosa va sortir malament.
## L'anècdota que va canviar la història: "Gary went flying"
Quan IBM va buscar un sistema operatiu per al seu PC el 1980, va trucar a la porta de Digital Research. La llegenda popular explica que els executius van arribar a les oficines de DRI i que Kildall estava volant amb la seva avioneta, deixant escapar l'oportunitat. Bill Gates va resumir l'episodi amb tres paraules, "Gary went flying", que a Microsoft van passar a significar oportunitat perduda.
La realitat va ser més matisada. Kildall pilotava, sí, però estava lliurant programari a un client, i va tornar aquella mateixa tarda. El veritable entrebanc va ser de negoci: IBM volia pagar una tarifa plana pels drets, i això Kildall no podia concedir-ho per contractes previs amb altres clients. IBM va acabar recorrent a Microsoft, que va adaptar el 86-DOS de Seattle Computer Products i el va lliurar com a **PC DOS**.
Tot i així, el CP/M-86 va arribar a oferir-se com a opció per a l'IBM PC després de la pressió legal de DRI. No va quallar. IBM el venia a uns 240 dòlars davant els 40 del [PC DOS](/ca/pc-dos). El preu va sentenciar el CP/M.
## El llegat del CP/M
Molts conceptes del primer MS-DOS recordaven poderosament el CP/M: estructures de gestió d'arxius gairebé idèntiques i el costum d'identificar les unitats amb lletres (`A:`, `B:`...). Aquest parentiu va facilitar portar WordStar o dBASE al nou món del DOS. L'estela del CP/M arriba fins a sistemes posteriors com el [DR-DOS](/ca/dr-dos), i la seva filosofia de portabilitat continua viva en projectes lliures com [FreeDOS](/ca/freedos). Avui pots reviure aquell sistema a la fitxa de [CP/M](/ca/cpm) i remenar emuladors que mantenen viu l'esperit de la primera revolució de l'ordinador personal.
## Fonts
- [CP/M — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/CP/M)
- [Gary Kildall — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/Gary_Kildall)
- [CP/M-86 — Wikipedia](https://en.wikipedia.org/wiki/CP/M-86)
