# Història de DR-DOS: el rival de MS-DOS que gairebé guanya - **Publicat el:** 2026-02-01 - **Categoria:** Notícies - **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-dr-dos La història de DR-DOS, el sistema operatiu de Digital Research que va reptar MS-DOS: les versions, la multitasca pionera i el famós codi AARD. --- Durant els anys 80 i 90, el món del PC semblava condemnat a girar sempre al voltant de Microsoft. I tanmateix hi va haver un sistema operatiu que durant un temps va ser tècnicament millor que [MS-DOS](/ca/ms-dos) i que va estar a punt de canviar la història de la informàtica personal. Es deia DR-DOS, i el seu recorregut és dels més apassionants (i polèmics) de tota l'era de les línies d'ordres. ## Els orígens: Digital Research i Gary Kildall DR-DOS va néixer el 1988 de la mà de Digital Research, Inc., l'empresa que va fundar Gary A. Kildall. I Kildall no era ningú qualsevol: havia escrit [CP/M](/ca/cpm), el sistema que va dominar els microordinadors de 8 bits abans que arribés l'IBM PC. La història explica que IBM va anar primer a Digital Research per al seu nou ordinador, però les negociacions van fracassar i la companyia va acabar triant Microsoft, que va lliurar el famós [PC-DOS](/ca/pc-dos). Aquell desencontre va marcar per sempre la rivalitat entre les dues empreses. Amb DR-DOS, Digital Research buscava revenja: un sistema totalment compatible amb MS-DOS i PC DOS, però amb millors prestacions. De fet, DR-DOS venia tècnicament de Concurrent PC DOS, així que partia d'una base sòlida i madura. ## Les versions clau La primera versió, de 1988, es va numerar com a **3.31** a propòsit, per igualar la que aleshores tenia MS-DOS. El cop de veritat va arribar el 1990 amb **DR DOS 5.0**, la primera que es va vendre a botigues per al gran públic. Va ser un èxit de crítica i va convertir DR-DOS en el principal rival de Microsoft. Portava ViewMAX (una interfície gràfica senzilla), la gestió avançada de memòria MemoryMAX, memòria cau de disc, el sistema d'estalvi d'energia BatteryMAX per a portàtils i utilitats de transferència de fitxers. Microsoft va trigar més d'un any a respondre amb la seva pròpia versió 5.0. El 1991 va arribar **DR DOS 6.0**, que va afegir TASKMAX, un commutador de tasques compatible amb l'API estàndard de la indústria. Convé matisar-ho: el Multiuser DOS de Digital Research executava aplicacions en màquines virtuals amb multitasca apropiativa, però el commutador de DR DOS 6.0 es limitava a congelar les aplicacions en segon pla fins que les tornaves a portar al primer pla. Tot i així, per a l'època era una funció molt avançada. Aquell mateix 1991, Novell va comprar Digital Research, i la versió següent va sortir el 1994 com a **Novell DOS 7.0**, que aquesta vegada sí que incorporava multitasca real i suport de xarxa. Més tard, el 1996, Novell va vendre la línia de productes a **Caldera**, que buscava un DOS per acompanyar la seva distribució OpenLinux. Sota Caldera el sistema es va publicar en part com a codi obert i, durant un breu període, amb el nom **OpenDOS**. La darrera versió d'escriptori, Caldera DR-DOS 7.03, va sortir el 1999. ## L'escàndol del codi AARD L'anècdota més sonada de tota aquesta història té a veure amb el joc brut. Les betes de Windows 3.1 incloïen un tros de codi conegut com a **codi AARD** que comprovava si el sistema operatiu de sota era DR-DOS en lloc de MS-DOS. Quan el detectava, deixava anar un críptic missatge d'error: *"Error no fatal detectat... Premeu Retorn per sortir o C per continuar"*. El missatge era completament fals, perquè Windows funcionava perfectament sobre DR-DOS, però Microsoft sembrava el dubte per espantar els usuaris. Quan Caldera es va fer amb DR-DOS, va demandar Microsoft el 1996 per crear incompatibilitats deliberades, generar missatges d'error falsos i bloquejar als desenvolupadors de DR-DOS l'accés al codi beta de Windows 3.1. El cas no va arribar mai a judici: el 7 de gener del 2000 Microsoft va pactar un acord extrajudicial. La xifra es va mantenir en secret fins al 2009, quan es va saber que havien estat **280 milions de dòlars**. ## El llegat de DR-DOS DR-DOS demostra que la millor tecnologia no sempre guanya al mercat. La seva gestió de memòria, la interfície i les utilitats van obligar Microsoft a millorar MS-DOS a marxes forçades, i d'això en van sortir beneficiats tots els usuaris. Avui els entusiastes del programari lliure tenen una alternativa oberta a [FreeDOS](/ca/freedos), que manté viva la flama de la línia d'ordres. I tot i que DR-DOS va acabar després en mans de fabricants de sistemes encastats, el seu record perdura com el d'un competidor valent que es va atrevir a plantar cara al gegant. ## Fonts - [DR-DOS — Wikipedia (anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/DR-DOS) - [Codi AARD — Wikipedia (anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/AARD_code)