# La història de Linux: d'un hobby el 1991 a moure el món
- **Publicat el:** 2026-06-23
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-linux
Com Linus Torvalds va crear el 1991 el kernel Linux, la llicència GPL, les primeres distribucions i per què avui mou servidors, mòbils i supercomputadors.
---
L'agost de 1991 un estudiant finlandès de 21 anys anomenat **Linus Torvalds** va publicar un missatge en un grup de Usenet que canviaria la informàtica per sempre. El 25 d'agost, al grup *comp.os.minix*, va escriure la frase que avui se cita en xerrades de mig món:
> "Estic fent un sistema operatiu (gratuït, només un hobby, no serà gran ni professional com GNU)…"
Spoiler: es va equivocar amb això de "no serà gran". Trenta-i-escaig anys després, aquell hobby és segurament el programari més influent que s'ha escrit mai.
## Abans de Linux hi havia UNIX (i MINIX)
Per veure per què Linux importava cal mirar enrere. Als anys setanta, els **Laboratoris Bell** van crear **UNIX**, un sistema operatiu potent i elegant, però car i propietari. Per a un estudiant normal, estudiar-lo de prop era gairebé impossible.
El 1987 el professor **Andrew S. Tanenbaum** va publicar **MINIX**, un clon educatiu d'UNIX pensat per ensenyar com funciona un sistema operatiu per dins. Torvalds l'usava al seu PC amb un Intel 386 acabat de comprar, i aviat va topar amb els seus límits. MINIX servia per ensenyar, no per fer-lo servir cada dia, i la seva llicència restringia què s'hi podia fer. Tip, en Linus es va posar a escriure el seu propi nucli des de zero. El volia anomenar **"Freax"**, curiosament; va ser **Ari Lemmke**, que administrava el servidor FTP de la universitat, qui el va pujar a un directori anomenat *"linux"*. El nom va arrelar i ja no hi va haver marxa enrere.
## El kernel que li faltava a GNU
Linus Torvalds, l'estudiant finlandès que el 1991 va publicar el kernel Linux · Imagen: Krd (photo)Von Sprat (crop/extraction) / CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Aquí entra una peça clau que molta gent desconeix. Des de 1983, **Richard Stallman** i el seu **projecte GNU** feia anys que aixecaven un sistema operatiu lliure complet: compilador, editors, utilitats, intèrpret d'ordres… Ho tenien gairebé tot, però els faltava la peça central: el **kernel**, el nucli que parla amb el maquinari i reparteix la memòria i el processador entre els programes.
Linux va arribar just per tapar aquell buit. Per això, parlant amb propietat, el que tens al teu ordinador és **GNU/Linux**: el kernel de Torvalds envoltat de les eines de GNU. La combinació va ser afortunada, i la llicència ho va assentar tot. El **1992**, amb la versió **0.12**, Linux va adoptar la **GNU GPL**, que obliga a compartir el codi font de qualsevol millora. Aquesta decisió va ser la gasolina del que va venir després: qualsevol podia estudiar-lo, millorar-lo i redistribuir-lo sense demanar permís.
## De la 0.01 a la versió 1.0
La cronologia real d'aquells primers anys mareja:
- **Setembre de 1991**: apareix la versió **0.01**, pujada al FTP de la universitat. Era tan primerenca que ni tan sols arrencava sola; necessitava MINIX per compilar-se.
- **Octubre de 1991**: arriba la **0.02**, la primera versió "oficial" anunciada en públic.
- **Febrer de 1992**: la **0.12** introdueix memòria virtual i adopta la GPL.
- **Març de 1994**: es publica **Linux 1.0**, la primera versió considerada apta per a producció, amb unes 176.000 línies de codi.
El que crida l'atenció no és només la rapidesa. És el model: Torvalds alliberava el codi i centenars de programadors d'arreu del món li enviaven pedaços per correu. Linux va ser un dels primers grans projectes construïts de manera col·laborativa i oberta a escala planetària.
## De Slackware a Ubuntu: neixen les distribucions
L'escriptori GNOME sobre Debian 11, una de les distribucions hereves del projecte iniciat el 1993. Imatge CC BY-SA 4.0. · Imagen: TOMats / CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Un kernel tot sol no serveix de gaire a l'usuari. Aviat van aparèixer les primeres **distribucions**, que empaquetaven el nucli amb programari a punt per instal·lar. [Slackware](/ca/slackware) (1993) va ser una de les pioneres i encara és viva, fidel a la seva filosofia minimalista. Aquell mateix any va néixer [Debian](/ca/debian), un projecte comunitari que acabaria sent la base de bona part del que fem servir avui.
Més tard va arribar [Ubuntu](/ca/ubuntu) (2004), que va prendre el rigor de Debian i el va embolcallar en una cosa amable per a tothom, acostant Linux a l'usuari de casa. Avui el catàleg és enorme i variat: [Fedora](/ca/fedora) com a laboratori d'innovació, [Arch Linux](/ca/arch) per a qui ho vol controlar tot, o [Linux Mint](/ca/linuxmint) per a qui busca alguna cosa còmoda des del primer arrencada.
## Git: l'altre gran invent de Torvalds
El 2005 el desenvolupament del kernel va entrar en crisi. El sistema de control de versions propietari que feien servir, **BitKeeper**, va retirar la seva llicència gratuïta després d'una disputa amb la comunitat. Sense eina per coordinar milers de desenvolupadors, Torvalds va fer el que millor sap fer: escriure-la ell mateix. En només uns dies va crear **Git**, que avui és l'estàndard absolut del control de versions a tot el programari. Un problema del kernel va acabar regalant al planeta una altra de les seves eines més utilitzades.
## On és Linux avui
L'escriptori KDE Plasma sobre Fedora 42 mostra la diversitat d'entorns de Linux més enllà de GNOME · Imagen: The Fedora Project / GPL · Wikimedia Commons
L'abast que té avui el kernel costa d'exagerar:
- **El 100% dels 500 supercomputadors** més potents del món (la llista TOP500) funcionen amb Linux.
- La immensa majoria dels **servidors** i la infraestructura que sosté internet i el núvol.
- [Android](/ca/android), basat en el kernel Linux, mou milers de milions de telèfons.
- Routers, televisors, cotxes, satèl·lits i la mateixa Estació Espacial Internacional.
El que va començar com "només un hobby" a l'habitació d'un estudiant de Hèlsinki va acabar movent, literalment, bona part del món. Gens malament per a un projecte que el seu autor pensava que "no seria gran".
