# Història de MS-DOS: el sistema operatiu que va conquerir el PC

- **Publicat el:** 2026-01-26
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-ms-dos

La història de MS-DOS: de QDOS i Seattle Computer Products a Microsoft, les seves versions clau, el seu regnat als anys 80 i curiositats poc conegudes.

---

Durant més d'una dècada, escriure en una pantalla negra amb un parpellejant `C:\>` era, simplement, fer servir un ordinador personal. Darrere d'aquell cursor hi havia [MS-DOS](/ca/ms-dos), el sistema operatiu de línia d'ordres que Microsoft va convertir en l'estàndard de facto del PC i en la base sobre la qual es va aixecar bona part de la informàtica domèstica dels anys 80 i principis dels 90.

## Un origen ràpid i brut

<figure>
  <img src="/articles/historia-de-ms-dos/arranque-msdos.webp" alt="Missatge 'Starting MS-DOS...' durant l'arrencada del sistema" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>MS-DOS 6.22 arrencant amb el clàssic missatge 'Starting MS-DOS...'. · Imagen: The original uploader was Andrewpmk at English Wikipedia. / Public domain · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AStartingMsdos.png" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


La història de MS-DOS no comença a Microsoft. Comença en una petita empresa anomenada Seattle Computer Products (SCP). A principis de 1980 SCP venia kits basats en el nou processador Intel 8086, però no tenia cap sistema operatiu per a ells. El programador Tim Paterson s'hi va posar a l'abril de 1980 i, en pocs mesos, va treure endavant un sistema que va batejar mig en broma com a QDOS (*Quick and Dirty Operating System*, "sistema operatiu ràpid i brut").

Com que volia compatibilitat amb el programari que ja existia, Paterson es va inspirar ben de prop en [CP/M](/ca/cpm), el sistema operatiu dominant de l'època creat per Digital Research. De fet, 43 de les 45 crides al sistema de CP/M apareixien en el mateix ordre a QDOS. Poc després el nom va canviar pel més seriós **86-DOS**.

## Microsoft entra en escena

Aquí apareix IBM. El gegant blau preparava en secret el seu IBM PC i necessitava un sistema operatiu. Microsoft, que aleshores venia sobretot llenguatges de programació, va prometre lliurar-ne un sense tenir-ne cap. La sortida va ser comprar el de Paterson: el desembre de 1980 Microsoft va adquirir una llicència de 86-DOS per 25.000 dòlars i, el juliol de 1981, tots els drets per 50.000 dòlars més, uns 75.000 dòlars en total.

Microsoft va reanomenar el producte com a MS-DOS. Quan IBM va llançar el seu PC l'agost de 1981, el sistema es va distribuir com a [PC-DOS](/ca/pc-dos) 1.0, la versió específica per a IBM, mentre Microsoft es reservava el dret de llicenciar MS-DOS a altres fabricants de clònics. Aquella decisió, que semblava menor, va acabar sent una de les jugades comercials més rendibles de la història del programari.

## Les versions que van marcar una època

<figure>
  <img src="/articles/historia-de-ms-dos/comando-dir.webp" alt="Sortida de l'ordre DIR a MS-DOS mostrant un llistat de directori" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>L'ordre DIR de MS-DOS mostrant un llistat de fitxers i carpetes. · Imagen: Przemub (talk) / Public domain · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AMs-dosdir.png" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


MS-DOS va anar evolucionant al ritme del maquinari del PC:

- **MS-DOS 1.x (1981-1982):** la base inicial, hereva directa de 86-DOS, amb suport per a disquets i poca cosa més.
- **MS-DOS 2.0 (1983):** una reescriptura important que va coincidir amb l'IBM PC XT. Va afegir suport per a discos durs, subdirectoris (carpetes) i disquets de 360 KB.
- **MS-DOS 3.x (1984-1987):** va arribar amb l'IBM PC AT i va portar suport per a xarxes locals. La versió **3.3 (1987)** va ser de les més populars, amb suport per a disquets d'1,44 MB i particions múltiples.
- **MS-DOS 5.0 (1991):** un salt enorme en usabilitat, amb un editor de text a pantalla completa, les ordres `undelete` i `unformat`, gestió de memòria mitjançant `himem.sys` i l'intèrpret QBasic.
- **MS-DOS 6.22 (1994):** la darrera versió independent que va vendre Microsoft, que incloïa la compressió de disc DriveSpace.

A partir de Windows 95 el sistema va quedar integrat com a DOS 7, ja en un segon pla davant la interfície gràfica de [Windows](/ca/windows-desktop).

## Curiositats i polèmiques

MS-DOS arrossega un bon recull d'anècdotes. La més coneguda és la disputa sobre la seva "paternitat": durant anys es va discutir quant devia 86-DOS a CP/M, fins al punt que el creador de CP/M, Gary Kildall, va sostenir sempre que Microsoft s'havia aprofitat de la seva feina. La demanda es va tancar dècades després sense condemna per a Microsoft.

Una altra polèmica cèlebre va ser la de la compressió de disc. Microsoft va incloure la tecnologia DoubleSpace a MS-DOS 6.0 per competir amb [DR-DOS](/ca/dr-dos), i l'empresa Stac Electronics la va demandar per infracció de patent. El resultat va ser MS-DOS 6.21, que va retirar la compressió, i després 6.22, que la va reintroduir sota el nom DriveSpace.

Una última curiositat: l'any 2014 Microsoft va alliberar el codi font de les primeres versions de MS-DOS a través del Computer History Museum, de manera que qualsevol pot estudiar les entranyes d'aquell sistema històric. El seu llegat continua viu avui en projectes lliures com [FreeDOS](/ca/freedos), que manté un MS-DOS compatible i de codi obert per executar programari clàssic.

## Fonts

- [MS-DOS (Viquipèdia)](https://ca.wikipedia.org/wiki/MS-DOS)
- [86-DOS (Wikipedia)](https://en.wikipedia.org/wiki/86-DOS)
- [Microsoft MS-DOS early source code (Computer History Museum)](https://computerhistory.org/blog/microsoft-ms-dos-early-source-code/)