# Història de NixOS: el sistema operatiu reproduïble
- **Publicat el:** 2026-08-24
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/historia-de-nixos
Descobreix la història de NixOS, la distribució basada en el gestor Nix d'Eelco Dolstra: configuració declarativa, builds aïllats i rollbacks atòmics.
---
Poques distribucions de Linux trenquen tants esquemes com [NixOS](/ca/nixos). La majoria de sistemes arrosseguen la mateixa filosofia dels anys noranta: instal·lar paquets a `/usr`, anar mutant el sistema sobre la marxa i pregar perquè res no es trenqui. NixOS va partir de zero amb una idea més atrevida, tractar la configuració del sistema operatiu com si fos codi matemàtic, pur i reproduïble. El resultat és un Linux que no s'assembla a res, i saber d'on surt ajuda a entendre per què ara viu un moment dolç.
## L'origen acadèmic: la tesi d'Eelco Dolstra
Això va començar a la universitat. El 2003 Eelco Dolstra va arrencar a la Universitat d'Utrecht (Països Baixos), sota la supervisió d'Eelco Visser, un projecte per repensar com es desplega el programari. El punt culminant va ser la seva tesi doctoral de 2006, *The Purely Functional Software Deployment Model* ("El model de desplegament de programari purament funcional").
El que proposava la tesi grinyolava en aquell moment: portar els principis dels llenguatges funcionals purs a la instal·lació de programes. Una funció matemàtica sempre retorna el mateix resultat per a la mateixa entrada, i un paquet s'havia de construir igual, de manera totalment determinista a partir de les seves dependències declarades. D'aquí va sortir **Nix**, el gestor de paquets que acabaria sent el cor de tota la resta.
## De gestor de paquets a sistema operatiu complet
El logotip de NixOS, distribucio derivada del gestor Nix creat per Eelco Dolstra. · Imagen: Tim Cuthbertson / CC BY 4.0 · Wikimedia Commons
Nix va demostrar que el programari es podia gestionar de manera reproduïble. La pregunta següent queia pel seu propi pes: i si tot el sistema operatiu funcionés així? Qui ho va portar a la pràctica va ser Armijn Hemel el 2006, també dins del seu treball de màster, amb un prototip anomenat *NixOS: The Nix Based Operating System*.
La distribució va anar madurant durant anys fins a la seva primera versió estable, la 13.10, el 2013. El 2015 es va constituir la NixOS Foundation, una organització sense ànim de lucre neerlandesa que sosté el desenvolupament i la infraestructura comunitària del projecte. Aquell experiment acadèmic ja era una distribució real i usable.
## El cor tècnic: /nix/store i la configuració declarativa
Escriptori GNOME per defecte de NixOS 21.11, on tot el sistema es materialitza des de la configuracio declarativa. · Imagen: NixOS contributors (NixOS Foundation) / GPL · Wikimedia Commons
El que separa NixOS de [Debian](/ca/debian), [Ubuntu](/ca/ubuntu) o [Arch](/ca/arch) és com col·loca els fitxers. Tots els paquets, biblioteques, kernels i configuracions viuen en un directori especial, `/nix/store`. Cada element porta per nom un hash criptogràfic que resumeix totes les seves dependències i opcions de compilació. Així, dues versions diferents de la mateixa biblioteca conviuen sense trepitjar-se, perquè ocupen rutes diferents i immutables.
Sobre aquesta base s'aixeca la característica que més crida l'atenció, la **configuració declarativa**. En lloc d'instal·lar paquets un a un amb ordres imperatives, defineixes l'estat complet del sistema en un únic fitxer (`/etc/nixos/configuration.nix`): quins paquets vols, quins serveis arrenquen, quins usuaris existeixen. Llences una reconstrucció i NixOS materialitza exactament aquest estat.
## Builds aïllats i rollbacks atòmics
Cada derivació de Nix referencia de manera determinista totes les seves dependències i es compila en un entorn aïllat, un *sandbox*. Per això els builds són reproduïbles: si un paquet funciona en una màquina, funcionarà igual en una altra, sense dependències ocultes. Això fa de Nix un punt de partida excel·lent per als famosos *Reproducible Builds*, un objectiu que persegueixen l'ecosistema [del kernel Linux](/ca/linux-kernel) i moltes distribucions per motius de seguretat.
L'altra joia són els **rollbacks atòmics**. Cada cop que reconstrueixes el sistema, NixOS crea una nova "generació" sense tocar l'anterior. Si una actualització trenca alguna cosa, reinicies i tries la generació prèvia des de l'arrencada. No queden estats intermedis a mitges ni actualitzacions penjades: el canvi és atòmic, com una transacció.
## Flakes i l'auge recent per la reproduïbilitat
Durant anys es podien fixar versions de dependències a Nix, però la cosa era força artesanal. Això va canviar amb els **flakes**, que van arribar a Nix 2.4 l'1 de novembre de 2021. Els flakes donen una estructura uniforme als projectes i, sobretot, un fitxer de bloqueig (*lock file*) que fixa amb precisió cada dependència. Compartir un entorn reproduïble va passar a ser tan fàcil com compartir un repositori.
L'avenç no podia arribar en millor moment. La por a la seguretat de la cadena de subministrament de programari, la necessitat d'entorns de desenvolupament idèntics entre equips i l'estirada del *machine learning* i la infraestructura cloud han disparat l'interès. L'ecosistema Nix va sumar un 50 % més de paquets el 2024 respecte al 2023, amb un creixement especialment fort en eines cloud-native i d'IA.
## Una raresa que conquereix terreny
NixOS continua sent una distribució exigent. La seva corba d'aprenentatge espanta qui arriba des de [Linux Mint](/ca/linuxmint) o [Pop!_OS](/ca/pop-os), i el llenguatge Nix té les seves manies. Però el que proposa —reproduïbilitat total, configuració com a codi i poder desfer qualsevol canvi— respon a problemes de debò que altres distribucions, des de [Fedora](/ca/fedora) fins a [openSUSE](/ca/opensuse), resolen per camins més convencionals.
D'una tesi doctoral de 2006 a ser la resposta de moda per a infraestructura reproduïble el 2026. La història de NixOS deixa clar que les idees radicals, quan resolen problemes autèntics, acaben trobant el seu moment.
