# HP-UX: el Unix empresarial de HP que va sobreviure a PA-RISC i Itanium

- **Publicat el:** 2026-03-27
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/hp-ux

Història de l'HP-UX, el Unix de Hewlett-Packard nascut el 1984: les seves versions clau, el salt de PA-RISC a Itanium, VUE, SAM i el seu final el 2025.

---

Durant més de quatre dècades, l'HP-UX va ser un dels grans noms del Unix empresarial. Mentre l'escriptori s'omplia d'altres opcions, aquest sistema de Hewlett-Packard movia centres de dades, bancs, telecos i grans corporacions, i es va guanyar una fama de robustesa que pocs podien igualar. La seva història és la d'un Unix que va aguantar dos canvis d'arquitectura complets abans d'apagar-se del tot el 2025.

## Orígens: Hewlett-Packard puja al tren del Unix

L'HP-UX va néixer el 1984 com l'aposta de Hewlett-Packard per tenir el seu propi sistema operatiu Unix. Partia d'**Unix System V**, la branca "oficial" d'AT&T, i al principi es va dissenyar per als servidors i estacions de treball de la família HP 9000, en concret les sèries 200, 300 i 400, muntades sobre processadors Motorola 68000 i sobre l'arquitectura propietària FOCUS d'HP.

En aquella època gairebé tots els grans fabricants treien la seva pròpia variant de Unix. IBM tenia [IBM AIX](/ca/ibm-aix), Sun preparava el que acabaria sent [Oracle Solaris](/ca/oracle-solaris) i HP responia amb l'HP-UX. Era la guerra dels "Unix propietaris", cadascun lligat al seu maquinari.

## L'era PA-RISC: convergència i maduresa

<figure>
  <img src="/articles/hp-ux/hp9000-c8000.webp" alt="Estació de treball HP 9000 C8000 amb doble processador PA-RISC i HP-UX 11i" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>La HP 9000 C8000, una de les darreres estacions PA-RISC, executava HP-UX 11i. · Imagen: Thomas Schanz / <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0" target="_blank" rel="noopener nofollow">CC BY-SA 3.0</a> · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AHP-HP9000-C8000-Workstation%2033.jpg" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


El gran salt va arribar amb l'arquitectura **PA-RISC** (Precision Architecture RISC), que HP va presentar el febrer de 1986. A partir d'aquí va començar un llarg camí d'unificació: l'HP-UX 7.0, el 1989, va ser de les primeres versions que va intentar ajuntar els sistemes Motorola 68000 amb els nous servidors RISC de la Sèrie 800.

La versió **9.x (1992)** va portar dues eines que molta gent encara recorda: el **System Administration Manager (SAM)**, que deixava fer en un sol pas tasques administratives que normalment demanaven diversos comandaments, i el **Logical Volume Manager (LVM)** per gestionar l'emmagatzematge amb més flexibilitat. L'HP-UX 10.0 va rematar la convergència entre estacions de treball (Sèrie 700) i servidors (Sèrie 800) sota un mateix sistema.

El punt àlgid d'aquesta etapa va ser l'**HP-UX 10.20 (1996)**, una versió molt popular que va afegir suport per a processadors PA-RISC 2.0 de 64 bits. Un any després, l'**HP-UX 11.00 (1997)** va portar l'adreçament de 64 bits sense trencar la compatibilitat amb les aplicacions de 32 bits, una cosa vital per no deixar penjat el programari dels seus clients corporatius.

## El salt a Itanium i els "Operating Environments"

Amb el canvi de segle va arribar l'**HP-UX 11i**, que va estrenar el concepte d'*Operating Environments*: paquets de programari agrupats segons el tipus d'ús (mínim, empresarial, alta disponibilitat). Era una manera elegant de vendre configuracions a mida.

- L'**11i v1 (11.11)**, l'any 2000, va estrenar aquesta idea sobre PA-RISC.
- L'**11i v1.5 (11.20)**, el 2001, va ser el primer pas cap a **Itanium**, l'arquitectura que HP va desenvolupar juntament amb Intel per succeir PA-RISC.
- L'**11i v2** va arribar el setembre de 2003 per a sistemes Itanium i el 2004 es va actualitzar per donar suport **tant a Itanium com a PA-RISC**.

La gran aposta era migrar tot l'HP-UX a Itanium, un moviment arriscat que acabaria marcant el destí del sistema.

## HP-UX 11i v3: el cant del cigne

<figure>
  <img src="/articles/hp-ux/hp-ux-logo.webp" alt="Logotip d'HP-UX, el sistema operatiu Unix de Hewlett-Packard" loading="lazy" decoding="async">
  <figcaption>El logotip d'HP-UX, el Unix empresarial de Hewlett-Packard. · Imagen: Hewlett Packard Enterprise / Public domain · <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AHP-UX%20logo.svg" target="_blank" rel="noopener nofollow">Wikimedia Commons</a></figcaption>
</figure>


L'**HP-UX 11i v3** es va publicar el 15 de febrer de 2007 i va ser la darrera gran versió, amb suport tant per a PA-RISC com per a Itanium. Va arribar carregat d'avenços: *multipathing* natiu, una memòria cau d'arxius unificada, NFSv4, Veritas ClusterFS, **VxFS multivolum** i virtualització integrada. Els seus sistemes d'arxius VxFS/JFS escalaven fins a 72 TB (i fins a 256 TB amb llicències específiques), i complia l'estàndard **UNIX 03** de The Open Group.

A diferència de la majoria de Unix comercials, l'11i v3 no va tenir successor. En lloc de treure versions noves, HP va anar publicant actualitzacions anuals, les *Operating Environment Update Releases*, durant gairebé dues dècades.

## El final: quan Itanium es va quedar sense futur

La sort de l'HP-UX va quedar lligada a Itanium, i aquí va ser la seva perdició. Intel va deixar de fabricar processadors Itanium el 2021, i sense xips nous no hi havia servidors nous on executar el sistema. La darrera actualització coneguda, **2505.11iv3**, va sortir el 22 de maig de 2025 per als servidors Integrity d'HPE, amb fi de suport el 31 de desembre de 2025.

## Curiositats de l'HP-UX

- La seva interfície gràfica original va ser **VUE (Visual User Environment)**, un entorn propi d'HP que va acabar influint en l'estàndard **CDE (Common Desktop Environment)**, que després van adoptar gairebé tots els Unix comercials.
- El SAM, la seva mítica eina d'administració, es va arribar a portar de PA-RISC a Motorola per funcionar en diferents arquitectures. Tot un luxe en una època de maquinari fragmentat.
- L'HP-UX mai no va ser un sistema d'escriptori domèstic; va viure sempre al centre de dades, davant de rivals com [IBM AIX](/ca/ibm-aix), [Oracle Solaris](/ca/oracle-solaris) i, amb els anys, l'imparable [nucli Linux](/ca/linux-kernel) que va acabar menjant-se bona part del mercat Unix.

Avui l'HP-UX és història viva de la informàtica, un supervivent que va aguantar dues migracions d'arquitectura completes abans d'acomiadar-se amb l'elegància dels grans.

## Fonts

- [HP-UX a la Viquipèdia (anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/HP-UX)
- [The last supported version of HP-UX is no more — The Register](https://www.theregister.com/2026/01/05/hpux_end_of_life/)
