# Linux 0.01: la història del kernel que va començar com un hobby - **Publicat el:** 2026-04-17 - **Categoria:** Notícies - **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/kernel-linux-0-01 La història del kernel Linux 0.01 de 1991: orígens, les seves 10.000 línies de codi només per a 386, el nom Freax i curiositats del primer Linux de Torvalds. --- El setembre de 1991 un estudiant finlandès de 21 anys va pujar a un servidor FTP universitari un grapat d'arxius que acabarien canviant la informàtica. Aquell paquet era la versió 0.01 del kernel que avui coneixem com a [Linux](/ca/linux-kernel). No era gran cosa. Ni tan sols arrencava per si sol. Però va ser el primer maó d'un dels projectes de programari més importants que existeixen. ## L'estudiant que només volia un hobby Linus Benedict Torvalds estudiava a la Universitat de Hèlsinki quan va començar a remenar amb el seu nou PC basat en un Intel 80386. Estava tip de les limitacions de [MINIX](/ca/minix), el petit Unix educatiu d'Andrew Tanenbaum, i va decidir escriure el seu propi nucli partint de zero. El 25 d'agost de 1991 Torvalds va publicar al grup d'Usenet `comp.os.minix` el seu famós missatge. Anunciava "un sistema operatiu (gratuït) (només un hobby, no serà gran ni professional com GNU) per a clons AT 386(486)". Aquella modèstia es va convertir en una de les prediccions tecnològiques pitjor calculades de la història. ## La versió 0.01: setembre de 1991 El 17 de setembre de 1991 Torvalds va deixar a punt la versió 0.01 i la va col·locar a `ftp.funet.fi`, el servidor de la xarxa universitària finlandesa FUNET. Va ser un llançament gairebé privat, sense anunci públic, pensat per a uns quants curiosos. Aquell primer kernel tenia unes 10.000 línies de codi (al voltant de 10.239 segons les notes de l'època), escrites en C i assemblador. I tenia un detall cridaner: **no era executable per si mateix**. Per compilar-lo i provar-lo et calia tenir MINIX instal·lat, de manera que a la pràctica Linux naixia com un complement del sistema que pretenia substituir. ## Fet a mida per al 386 Linux 0.01 estava escrit només per al processador Intel 80386, sense cap capa d'abstracció de maquinari. El codi esprement les característiques del xip (mode protegit, paginació) a canvi de ser totalment impossible de portar a altres arquitectures. Altres dissenyadors de sistemes operatius van criticar molt aquesta decisió, però va permetre a Torvalds avançar de pressa. El kernel tampoc tenia xarxa, ni suport de maquinari més enllà del just. Feia servir el sistema d'arxius de MINIX, i la majoria de les rutines de suport encara estaven per escriure. Era, literalment, un punt de partida. ## El nom que no va triar Torvalds Una de les grans curiositats d'aquesta història és que **Linux no s'havia de dir Linux**. Torvalds volia batejar el seu projecte com a "Freax", una barreja de *free*, *freak* i la *x* d'Unix, perquè li semblava egocèntric posar-li el seu propi nom. Va guardar els arxius amb aquest nom durant mesos. Però quan va pujar el codi a FUNET, l'administrador del servidor FTP, Ari Lemmke, no acabava de veure-ho clar amb "Freax" i va crear el directori amb el nom `linux` pel seu compte, sense consultar en Linus. El nom va arrelar i Torvalds el va acabar acceptant. Hi ha més relíquies d'aquella època: dins del `Makefile` original encara sobrevivien referències a "Freax", i el teclat finlandès estava pràcticament cablejat a foc dins del codi. ## De 0.01 a la revolució La 0.01 va ser només el principi d'un ritme de vertigen. El 5 d'octubre de 1991 va arribar la 0.02, la primera versió "oficial" anunciada en públic. La 0.11, de desembre de 1991, va ser la primera capaç de compilar-se a si mateixa en un ordinador que ja executava Linux. I el gener de 1992, amb la 0.12, Torvalds va prendre una decisió clau: adoptar la llicència GNU GPL versió 2 i deixar enrere la seva llicència pròpia, que prohibia la redistribució comercial. Aquest canvi va obrir les portes a la col·laboració global i al desenvolupament de distribucions com [Debian](/ca/debian), [Slackware](/ca/slackware) o, més endavant, [Ubuntu](/ca/ubuntu). Aquelles 10.000 línies escrites per un estudiant a la seva habitació són avui un kernel amb desenes de milions de línies que mou des de supercomputadors fins a telèfons Android. El "hobby que no havia de ser gran" va acabar essent, probablement, el projecte de programari lliure més reeixit de tots els temps. ## Fonts - [Història de Linux (Viquipèdia)](https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Linux) - [Notes de la versió 0.01 (kernel.org)](https://www.kernel.org/pub/linux/kernel/Historic/old-versions/RELNOTES-0.01) - [Linux kernel (Wikipedia, EN)](https://en.wikipedia.org/wiki/Linux_kernel)