# Mandrake i Mandriva: el Linux que va conquerir els principiants

- **Publicat el:** 2026-05-05
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/mandrake-mandriva

Història de Mandrake Linux i Mandriva: orígens el 1998 amb Gaël Duval, el plet pel nom, MandrakeSoft, les seves versions clau i el seu llegat a Mageia i OpenMandriva.

---

A finals dels noranta, instal·lar Linux encara era cosa de valents. Llavors va aparèixer **Mandrake Linux** amb una idea que aleshores sonava a bogeria: que qualsevol persona, sense saber d'ordinadors, pogués tenir un escriptori Linux funcionant a casa. Durant anys va ser de les distribucions més usades del món. Va canviar de nom, la seva empresa va acabar tancant, però l'esperit va aguantar. Aquesta és la seva història.

## Els orígens: Gaël Duval i la facilitat d'ús

Mandrake Linux va néixer el **juliol de 1998** de la mà del francès **Gaël Duval** (nascut el 1973), que poc després cofundaria l'empresa **MandrakeSoft**. El primer lliurament partia de **Red Hat Linux 5.1**, però amb una diferència que ho canviava tot: duia de sèrie el llavors joveníssim escriptori **KDE 1**, davant de l'arrencada per defecte, molt més sòbria, de [Red Hat](/ca/rhel).

Duval ho tenia clar: Linux no havia de ser difícil. Mentre altres distribucions presumien de potència i de mil opcions, Mandrake va apostar per instal·ladors gràfics amables, detecció automàtica de maquinari i les seves pròpies eines de configuració, les cèlebres "draktools". Aquella primera 5.1 duia el nom en clau "Venice" i muntava el nucli 2.0.35; el desembre de 1998 va arribar la 5.2 "Leeloo", la primera de debò estable.

## L'ascens d'una distribució estrella

A principis dels 2000 Mandrake va viure els seus millors anys. L'instal·lador era dels més cuidats que hi havia, venia amb molt de programari ja instal·lat i arrencava sobre l'ordinador de casa sense demanar-te hores de configuració a canvi. Per a moltíssima gent, Mandrake va ser el seu **primer contacte amb Linux**.

El nom va anar mutant: des de la primera versió fins a la 8.0 es deia "Linux-Mandrake"; de la 8.1 a la 9.2 va passar a "Mandrake Linux"; i a partir de la 10.0 es va escriure "Mandrakelinux". MandrakeSoft fins i tot va **sortir a borsa el 2001**, en ple fervor pel programari lliure.

## Crisi econòmica i el famós plet pel nom

No tot va ser de color de rosa. A finals del 2002 MandrakeSoft va reconèixer seriosos problemes de liquiditat i, el gener de 2003, va presentar la "déclaration de cessation des paiements", l'equivalent francès a la protecció per fallida. Per aguantar el cop va llançar el **Mandrakeclub**, una subscripció que donava avantatges a canvi del suport de la comunitat.

I aquí ve l'anècdota més sonada de tota la història. El **febrer de 2004**, MandrakeSoft va perdre un judici contra la **Hearst Corporation**, propietària de King Features Syndicate. El motiu? El personatge de còmic **Mandrake el Mag** (Mandrake the Magician): Hearst sostenia que la seva marca s'estava infringint. L'empresa va haver de canviar el nom dels seus productes. Poques distribucions poden explicar que van haver de rebatejar-se per culpa d'un mag de vinyetes.

## De Mandrake a Mandriva

La sortida va arribar per la via de les fusions. L'**abril de 2005**, MandrakeSoft es va unir a la brasilera **Conectiva**, un altre veterà del Linux. Ajuntant els dos noms —**Mandrake** + **Conectiva**— va sortir la nova marca: **Mandriva**. L'empresa va passar a dir-se Mandriva i la seva distribució, **Mandriva Linux**.

El curiós és que **Gaël Duval**, el pare de la criatura, va acabar acomiadat el març de 2006 en una ronda de retallades, una cosa que va sentar molt malament a la comunitat. Amb els anys, Duval va seguir lligat al programari que cuida la privadesa, amb projectes com el sistema mòbil /e/OS.

Mandriva va conservar el seu bon nom tècnic durant uns quants anys, però els comptes mai van acabar de quadrar. El 2010 la va comprar un fons d'inversió rus, i la seva **última versió, Mandriva Linux 2011**, va sortir l'agost d'aquell any. L'empresa va entrar en liquidació el 2015.

## El llegat: Mageia i OpenMandriva

El bo és que una distribució comunitària no mor mentre la seva gent segueixi allà. Quan Mandriva va començar a trontollar, els seus desenvolupadors van agafar el timó.

El **2010**, un grup d'empleats acomiadats i de membres de la comunitat va fundar **Mageia**, un projecte sense ànim de lucre que va heretar l'aposta per la facilitat d'ús i que continua molt viu avui. Poc després, el **2012**, es va muntar l'**Associació OpenMandriva** per continuar de forma directa el llegat de Mandriva; la seva distribució, **OpenMandriva Lx**, va arrencar el 2013 recolzant-se al principi en el fork ROSA de Mandriva 2011, abans de tirar pel seu compte.

Al seu costat hi ha altres derivades com **PCLinuxOS** o la mateixa **ROSA**, que completen una família que deixa clar fins on va arribar l'empremta de Mandrake. Avui manen a l'escriptori gegants com [Fedora](/ca/fedora), [Ubuntu](/ca/ubuntu) o [Debian](/ca/debian), però val la pena recordar que moltes de les comoditats que donem per fetes les va popularitzar aquell petit projecte francès de l'estiu de 1998.

## Fonts

- [Mandriva Linux — Wikipedia (anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/Mandriva_Linux)
- [Gaël Duval — Wikipedia (anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/Ga%C3%ABl_Duval)
