# VMS i OpenVMS: el sistema operatiu que no cau mai
- **Publicat el:** 2026-04-05
- **Categoria:** Notícies
- **Pàgina original:** https://linuxgratis.com/ca/articles/openvms
Història de VMS i OpenVMS: nascut a DEC el 1977 per al VAX, cèlebre pel seu clustering i fiabilitat llegendària, avui mantingut per VSI sobre x86-64.
---
Uns sistemes operatius es van fer famosos per la seva interfície, d'altres per ser gratuïts i d'altres per ser a tot arreu. VMS va guanyar-se la fama per una cosa molt més difícil de presumir: no caure mai. Fa gairebé cinc dècades que sosté bancs, borses, centrals elèctriques i xarxes ferroviàries amb una fiabilitat que els administradors de sistemes encara recorden amb respecte. Aquesta és la seva història.
## Orígens: els projectes Star i Starlet
L'abril de 1975 Digital Equipment Corporation (DEC) va engegar un projecte per crear una extensió de 32 bits de la seva reeixida línia PDP-11. El maquinari va rebre el nom en clau de **Star** i el sistema operatiu, **Starlet**. D'aquell esforç van néixer el miniordinador **VAX-11/780** i el seu sistema, anunciats junts el 25 d'octubre de 1977 sota el nom **VAX/VMS** (Virtual Address eXtension / Virtual Memory System). La versió 1.0 es va anunciar aquell mateix dia i va començar a distribuir-se a finals de 1978.
El líder del projecte va ser Roger Gourd, però la feina tècnica va recaure en tres enginyers que acabarien sent llegendes: Dick Hustvedt, Peter Lipman i, sobretot, **Dave Cutler**. El nom Starlet encara sobreviu avui en biblioteques del sistema com STARLET.OLB.
## De VAX/VMS a OpenVMS
VMS va anar creixent al costat del maquinari VAX durant tota la dècada de 1980. Amb la versió **5.0**, de l'abril de 1988, DEC va començar a anomenar-lo simplement **VMS**. El gran canvi de nom va arribar el juliol de 1992, quan DEC el va rebatejar com a **OpenVMS** per deixar clara la seva aposta per estàndards oberts com POSIX i la compatibilitat amb [Unix](/ca/freebsd).
Aquell mateix període va portar el primer gran salt d'arquitectura. El 1989 DEC va començar a portar el sistema als seus nous processadors **Alpha AXP** de 64 bits, i OpenVMS AXP va arribar el 1992 amb un número de versió desconcertant: 1.0. Havien reiniciat la numeració per a la nova plataforma.
## Versions clau i salts d'arquitectura
OpenVMS 8.4-2L1 mostrant ordres DCL, l'intèrpret de línia de comandaments del sistema. · Imagen: Self made / Public domain · Wikimedia Commons
La història d'OpenVMS és també la de les seves mudances de maquinari, una cosa poc habitual en un sistema tan veterà:
- **VAX**: la plataforma original, des de 1977 fins als darrers VAX.
- **Alpha (AXP)**: portat des de 1989, amb OpenVMS AXP 1.0 el 1992.
- **Itanium (I64)**: després de la compra de DEC per Compaq i després per HP, el sistema va passar als processadors Intel Itanium. Les versions preliminars 8.0 i 8.1 van aparèixer el 2003 i la primera de producció, la **8.2**, el febrer de 2005, amb les mateixes funcions en Alpha i Itanium.
- **x86-64**: el salt més recent. **OpenVMS V9.2**, publicada el 2022, és la primera versió de producció per a processadors x86, amb suport per a hipervisors com KVM, VirtualBox i VMware.
## VSI: la segona vida del sistema
El logotip actual d'OpenVMS sota el manteniment de VMS Software Inc. (VSI). · Imagen: ™/®VMS Software Inc / Public domain · Wikimedia Commons
El 2013 HP va anunciar que deixava de desenvolupar noves versions i molts van donar el sistema per mort. Però el 2014 una nova empresa, **VMS Software Inc. (VSI)**, va comprar els drets per continuar treballant-hi. VSI va mantenir viu OpenVMS sobre Alpha i Itanium i, a més, es va ficar en la tasca de portar-lo a x86-64, cosa que va obrir la porta a fer-lo servir sobre maquinari modern i en màquines virtuals. Avui OpenVMS continua rebent actualitzacions, un cas rar de sistema gairebé cinquantenari que segueix en desenvolupament actiu.
## Clustering i fiabilitat llegendària
Si alguna cosa va definir VMS va ser la seva capacitat de **clustering**. La tecnologia, anomenada primer VAXcluster i després VMScluster, permet que diverses màquines diferents funcionin com un únic servidor. Pots apagar, actualitzar o substituir cada node, fins i tot canviar-li el sistema operatiu, i tornar-lo a posar al clúster sense tallar el servei. El resultat són temps d'activitat mesurats en anys.
Les anècdotes són cèlebres: es parla d'un clúster ferroviari irlandès que va mantenir la seva aplicació disponible **17 anys seguits**, i d'instal·lacions documentades amb més d'una dècada d'uptime ininterromput. Pocs sistemes poden presumir d'una cosa semblant.
## La curiositat: VMS, WNT i una picada d'ullet a HAL 9000
El més comentat de VMS és el seu parentiu amb Windows. Quan DEC va cancel·lar el projecte PRISM i el seu sistema MICA, **Dave Cutler va abandonar l'empresa i se'n va anar a Microsoft**, on va liderar la creació de [Windows NT](/ca/windows-server). Molta gent va notar llavors una coincidència inquietant: les inicials **WNT** són cada lletra de **VMS** desplaçada una posició en l'alfabet. Microsoft sempre va sostenir que NT venia del prototip "N-Ten" basat en el xip Intel i860, però la llegenda persisteix, igual que la picada d'ullet que repeteixen els fans de *2001: una odissea de l'espai*, que recorden que **HAL** és **IBM** desplaçat una lletra.
Si vols veure de prop aquesta herència, pots explorar les arrels Unix a [FreeBSD](/ca/freebsd) o [Solaris](/ca/oracle-solaris), o comparar filosofies amb [QNX](/ca/qnx), un altre sistema obsessionat amb la fiabilitat. VMS va demostrar que un sistema operatiu podia ser, abans que res, una promesa que mai no et deixaria tirat.
## Fonts
- [OpenVMS — Wikipedia (en anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/OpenVMS)
- [VMScluster — Wikipedia (en anglès)](https://en.wikipedia.org/wiki/VMScluster)
- [Versions — VMS Software, Inc.](https://vmssoftware.com/products/versions/)
