← Tornar als articles
Notícies· 6 min de lectura· David Carrero Fernández-Baillo

AerynOS 2026.11: segon instal·lador amb particionat automàtic, Budgie com a opció i ordres noves a moss

Escriptori Budgie 10.10.4 a AerynOS 2026.11, amb el Centre de control de Budgie a la secció Quant a, que mostra el logotip del sistema i el kernel Linux 7.2.14, la finestra de configuració de l'escriptori, el menú d'aplicacions obert i un plafó lateral amb calendari i reproductor
Captura: aerynos.com (2-nov-2026)

L’equip d’AerynOS va publicar el 2 de novembre de 2026 una imatge nova, la 2026.11, juntament amb l’entrada de blog d’aquesta tardor. És la primera ISO des de la 2026.08 d’agost i arriba amb tres novetats que es noten des del primer arrencament: un segon instal·lador, Budgie com a quart escriptori i un gestor de paquets, moss, que canvia la manera d’escriure les seves ordres.

Què porta la ISO

AerynOS 2026.11 amb KDE Plasma en una màquina virtual QEMU/KVM: la finestra Quant a aquest sistema indica Plasma 6.8.2, KDE Frameworks 6.31.0, Qt 6.12.0, el kernel 7.2.14-71.stable i Wayland
KDE Plasma 6.8.2 és un dels quatre escriptoris que ofereix l'instal·lador · Captura: aerynos.com (2-nov-2026)

La imatge és un sistema en viu amb GNOME 51 que serveix de vehicle per instal·lar. Fa uns 2,5 GB, és només per a x86_64 i porta el kernel Linux 7.2.14. Com que AerynOS és d’actualització contínua i l’instal·lador descarrega els paquets de la xarxa, tant és quina ISO facis servir: sempre acabes amb el més recent del repositori.

Entre les versions que hi ha ara en aquest repositori hi ha COSMIC 1.11 (amb COSMIC Viewer, una aplicació de Bryan Hyland, del mateix equip), GNOME 51.1, KDE Plasma 6.8.2, Budgie 10.10.4, Hyprland 0.57, Mesa 26.2.6, Firefox i Thunderbird 159, QEMU 11.1.3, PipeWire 1.6.11 i Wine 11.21. En kernels hi ha branca estable (7.2.14) i LTS (6.18.60).

Un segon instal·lador, encara en proves

L’instal·lador de sempre, lichen, es queda (sudo lichen), però al seu costat arriba lichen-installer (lichen-tui), que el projecte vol convertir en el predeterminat a la propera ISO. Les diferències:

  • Particiona i formata el disc pel seu compte. Amb lichen calia preparar les particions abans.
  • Admet Btrfs com a arrel, amb un subvolum @home a part.
  • Configura la wifi i la distribució del teclat durant la instal·lació i les conserva al sistema instal·lat.
  • Accepta un fitxer system-model.kdl propi per decidir quins paquets s’instal·len, i estrena un format install-model, també en KDL, per a l’idioma i el teclat.

El que no fa, i l’equip ho diu clarament: ni xifratge de disc ni arrencada dual. La pàgina de descàrrega avisa que l’instal·lador no admet conviure amb un altre sistema «de manera intencionada en aquesta fase».

Budgie, quart escriptori a l’instal·lador

Els dos instal·ladors ofereixen ja quatre escriptoris: Budgie, COSMIC, GNOME i KDE Plasma. Budgie arriba després de treballar-lo amb Joshua Strobl, el seu responsable. En canvi, desapareixen les opcions de només terminal i sense pantalla (headless): segons l’equip, qui les triava demanava ajuda de manera desproporcionada tot i que estaven marcades com a «només per a experts». Al repositori hi ha a més una dotzena de compositors Wayland (Hyprland, Niri, Sway, Labwc, Miriway, Mango i d’altres) per a qui vulgui muntar-se el seu propi escriptori.

moss canvia les seves ordres

És el canvi que més notarà qui ja el fa servir. La interfície de moss s’ha reescrit amb el mode derive de la biblioteca de Rust clap i es reorganitza al voltant del seu system-model, la descripció declarativa del que hi ha d’haver instal·lat:

  • sudo moss repo ... per afegir, treure, activar o desactivar repositoris.
  • sudo moss package ... per afegir o treure paquets del model i aplicar el canvi.
  • sudo moss sync -u per refrescar els repositoris i sincronitzar el sistema.

Hi ha dreceres (pad, prm, pif, rad, rrm) i una ordre moss tree que mostra tota la jerarquia amb exemples. El mateix anunci ho qualifica de canvi trencador i admet que algunes funcions de la nova interfície encara no hi són.

També hi entra fwupd, amb accés a les actualitzacions de microprogramari del servei LVFS. El projecte l’havia endarrerit per no donar la impressió que AerynOS ja serveix per al dia a dia.

Continua en alfa, i expressament

AerynOS es defineix com una distribució en desenvolupament (alfa) que fan servir sobretot el seu equip i els qui la proven aviat. El repositori de paquets és petit per decisió pròpia, el suport de NVIDIA és «de millor esforç» perquè ningú de l’equip central no té una d’aquestes targetes, i l’anunci insisteix que el nou instal·lador no vol dir que ja sigui apta per a l’ús diari. Les ISO mensuals es van abandonar al maig: ara surten quan hi ha un kernel important o canvis a l’instal·lador.

A l’equip també hi ha cares noves: Jaredy89 i K1ngfish3r passen a la plantilla per mantenir paquets. K1ngfish3r va arribar des de Clear Linux, la distribució d’Intel que ja no té suport, i Jaredy89 també empaqueta per a Solus.

De Serpent OS a AerynOS

El projecte va néixer com a Serpent OS, fundat per Ikey Doherty, que abans havia creat Solus. El 14 de febrer de 2025 es va anunciar el canvi de nom: «Serpent OS» s’havia triat de pressa i les serps, deien, no inspiren confiança. El canvi es va completar el 17 de març de 2025, dia de Sant Patrici (el nom, que es pronuncia com «Erin», també és una picada d’ullet a Irlanda), i la primera ISO amb la marca nova, la 2025.03, va sortir el 25 de març.

Un mes després tot va canviar. Segons el resum que l’equip va publicar el gener de 2026, Ikey Doherty va deixar de donar senyals a mitjan abril de 2025 i no va tornar; al maig, el compte de GitHub d’Ikey Doherty va designar com a successor el cofundador Rune Morling (ermo), i l’equip va votar per unanimitat continuar sota la seva direcció. Avui el web cita Ikey Doherty com a fundador retirat, i ermo hi figura com a responsable del projecte. El 2025 també van acabar de passar totes les eines de D a Rust.

moss, boulder i Solus

La base tècnica és el que fa d’AerynOS una cosa diferent. moss sembla un gestor de paquets normal, però desa cada fitxer de cada paquet un sol cop en un magatzem adreçat per contingut i, a cada transacció, compon un arbre /usr nou que activa sense reiniciar. Les actualitzacions són atòmiques i es poden conservar tants estats anteriors per tornar enrere com permeti el disc. Per aconseguir-ho, els paquets només poden instal·lar a /usr. El sistema de fitxers recomanat és XFS, que des d’agost fa servir reflinks.

boulder construeix aquests paquets .stone a partir de receptes stone.yaml, pensades com a successores del format package.yml d’ypkg, l’eina de Solus. La cadena de compilació predeterminada a les receptes és LLVM/Clang, amb GNU com a alternativa per paquet. Si t’interessen altres enfocaments de sistema atòmic, tens la comparativa de Silverblue, Flatcar i Talos i la història de NixOS, el model declaratiu del qual el mateix equip cita com a semblant «en esperit, no en els detalls».

Fonts: «More choice and developing tooling», pàgina de descàrrega i pàgina del projecte a aerynos.com; «Evolve This OS» i «2025 in retrospect» al seu blog; repositoris os-tools i lichen-installer a GitHub.