Durant gairebé deu anys, portar un BlackBerry a la butxaca deia alguna cosa de tu: productivitat, poder i un cert estatus professional. Darrere d’aquells telèfons de teclat físic hi havia un sistema operatiu, BlackBerry OS, que va definir què enteníem per “smartphone” molt abans que arribés l’iPhone. T’explico com va pujar tan amunt i per què va caure amb tant de soroll.
Els orígens: RIM i el cercapersones que ho va canviar tot
BlackBerry OS va néixer dins de Research In Motion (RIM), una empresa canadenca amb seu a Waterloo (Ontario). La versió 1.0 del sistema va aparèixer el gener de 1999 sobre el RIM 850, un giny que semblava més un cercapersones que no pas un telèfon. La proposta era clara i, per a l’època, força atrevida: correu electrònic sense fil segur, sincronització de calendari i connexió empresarial mitjançant el BlackBerry Enterprise Server (BES).
La funció que ho va canviar tot va arribar amb el BlackBerry 5810 el 2002: el correu push. Ja no calia sincronitzar a mà. Els missatges nous, els contactes, les tasques i les cites del calendari “queien” al dispositiu de manera immediata. Per a qui treballava amb el correu tot el dia, allò fregava la màgia, i va convertir la marca en una eina indispensable de directius, advocats i polítics.
Teclat físic, trackball i l’experiència BlackBerry
El que feia únic el sistema no era només el correu, era el conjunt. Reconeixies un BlackBerry a l’instant pel seu teclat QWERTY físic, primer amb una roda lateral (trackwheel), després amb un trackball central i finalment amb un trackpad òptic. Escriure correus llargs era còmode i ràpid, una cosa que a les pantalles tàctils els costaria anys igualar.
BlackBerry OS estava basat en Java, amb multitasca cooperativa i molt de pes en la seguretat. Per això el van adoptar en massa governs i grans corporacions. Davant dels sistemes d’escriptori i servidor que manaven a les oficines, com Windows o les variants de Solaris, BlackBerry oferia una cosa diferent: l’oficina a la butxaca.
BBM: la missatgeria abans de WhatsApp
Una de les grans petjades culturals del sistema va ser BBM (BlackBerry Messenger), una app de missatgeria instantània propietària que connectava la gent mitjançant un PIN únic. Anys abans que existís WhatsApp, BBM ja tenia confirmació de lliurament i de lectura, xats de grup i aquella sensació de comunitat tancada que va enganxar milions de joves.
BBM va ser tan popular que va sobreviure al seu propi sistema operatiu: va sortir per a iOS i Android el 21 d’octubre de 2013 i no es va tancar del tot fins al 31 de maig de 2019.
La curiositat “CrackBerry” i el president Obama
L’addicció a aquests aparells era tal que la premsa els va batejar com a “CrackBerry”, amb la idea que enganxaven com una droga. El cas més sonat va ser el de Barack Obama: en arribar a la Casa Blanca el 2009 es va negar a deixar el seu BlackBerry i va arribar a dir “encara m’aferro al meu BlackBerry”. Després d’un estira-i-arronsa amb els serveis de seguretat, va acabar sent el primer president dels EUA autoritzat a fer-ne servir un, al qual la gent va anomenar “BarackBerry”.
El gir cap a QNX i l’arribada de BlackBerry 10
Cap a finals dels anys 2000, aquell vell sistema de Java començava a quedar-se curt davant del que ja era de fluida la competència. L’abril de 2010, RIM va comprar QNX Software Systems per uns 200 milions de dòlars per aixecar un sistema operatiu des de zero. El microkernel QNX, present també en sistemes encastats i d’automoció i emparentat amb solucions de temps real com QNX, seria la base del futur.
D’aquí van sortir el BlackBerry Tablet OS per a la tauleta PlayBook (2011) i, sobretot, BlackBerry 10, presentat el 30 de gener de 2013 juntament amb els models Z10 (tàctil) i Q10 (amb teclat físic). Era una reescriptura completa, moderna i amb multitasca de debò, basada en QNX i amb interfície Qt/Cascades.
La caiguda davant iOS i Android
Però va arribar tard. Mentre RIM refeia el seu sistema, iOS i Android ja havien canviat les regles amb pantalles tàctils, botigues d’aplicacions enormes i un enfocament pensat per al consumidor. BlackBerry 10 va collir bones crítiques tècniques, però no va aturar l’hemorràgia de quota de mercat.
El 2015 l’empresa va començar a deixar enrere el seu propi sistema i es va passar a Android amb el model Priv. El BlackBerry OS clàssic va ser declarat oficialment final de vida el 4 de gener de 2022, el dia en què els serveis van deixar de funcionar fins i tot en els dispositius antics. Així va acabar la història d’un sistema que, com altres gegants de la seva època, va definir una era abans que una nova generació el deixés enrere.