No tothom necessita les animacions envolvents de GNOME ni la potència visual de KDE Plasma. Pot ser que tinguis un portàtil de fa deu anys, un equip amb 2 o 4 GB de RAM, o que senzillament vulguis que el sistema arrenqui de pressa i deixi tota la memòria per a la teva feina. Per a això hi ha els escriptoris lleugers. Aquí repassem els tres clàssics del minimalisme a Linux —XFCE, LXQt i Openbox— i on encaixa cadascun.
Per què triar un escriptori lleuger
L’entorn d’escriptori és la capa que dibuixa finestres, taulers, menús i notificacions. Com més lleuger sigui, menys recursos gasta i més de pressa respon, sobretot en màquines amb poca RAM o sense targeta gràfica dedicada. Un escriptori lleuger pot arrencar consumint entre 300 i 600 MB de RAM, mentre que els entorns complets ronden o superen el gigabyte només en iniciar la sessió.
Això importa per dos motius. El primer és pràctic: allargues la vida d’equips que amb un Windows actual anirien a empentes. El segon és d’eficiència. Fins i tot en un PC modern, dedicar menys recursos a l’escriptori et deixa més memòria i CPU per al navegador, el compilador o la màquina virtual que de debò t’interessa.
XFCE: l’equilibri entre lleugeresa i comoditat
XFCE és segurament l’escriptori lleuger més popular i estimat. Està construït sobre les biblioteques GTK i fa més de dues dècades que afina un equilibri que no és fàcil: mantenir-se lleuger sense renunciar a funcions que avui donem per fetes, com un gestor de fitxers complet (Thunar), un tauler configurable, el seu propi compositor i un centre de configuració coherent.
La versió XFCE 4.20 va sortir el 15 de desembre de 2024, després de gairebé dos anys de desenvolupament, i va fer un pas important: va preparar el codi per a Wayland amb suport experimental, va millorar l’escalat en pantalles HiDPI i va afinar Thunar perquè mogui més de 100.000 fitxers sense encallar-se. És l’escriptori per defecte de Xubuntu i una opció molt estesa a Debian, Fedora i Manjaro.
Si véns de Windows o de GNOME 2 i vols quelcom familiar, productiu i que no t’obligui a tornar a aprendre de zero, XFCE és l’aposta segura.
LXQt: el mínim, sobre Qt modern
LXQt va néixer de la fusió del veterà LXDE amb Razor-qt, i avui és el successor espiritual de LXDE. El que més el separa de XFCE és la base tecnològica: fa servir el toolkit Qt en lloc de GTK, així que resulta especialment lleuger i atractiu si ja treballes amb aplicacions Qt o KDE.
LXQt és l’escriptori insígnia de Lubuntu, la variant oficial d’Ubuntu pensada per a maquinari modest. La recent LXQt 2.3.0, de novembre de 2025, va deixar enrere l’etiqueta d’“experimental” en la seva sessió Wayland i va estrenar el “Fancy Menu”, amb categories reals i cerca integrada. Lubuntu 26.04 LTS és, a més, la primera versió LTS de Lubuntu amb un entorn majoritàriament basat en Qt 6.
Si busques el consum de RAM més baix possible sense renunciar a un escriptori complet i amb bona aparença, LXQt és difícil de superar. Distribucions com antiX i altres pensades per a equips antics l’aprofiten bé.
Openbox: el minimalisme extrem del gestor de finestres
Openbox no és un escriptori complet, sinó un gestor de finestres: la peça més bàsica, la que només s’ocupa de dibuixar i organitzar les finestres. No porta tauler, ni icones d’escriptori, ni gestor de fitxers per defecte. Tu decideixes què afegir.
Això el fa extremadament configurable i lleuger. De fet, Openbox és el gestor de finestres estàndard dins de LXDE i sol acompanyar LXQt. Com a curiositat, fa anys que està considerat un projecte “complet”: estable, sense grans errors, amb manteniment puntual només quan cal. Aquesta maduresa és justament el que busquen els qui munten escriptoris a mida sobre Arch, Gentoo o Alpine Linux.
Openbox va de meravella si t’agrada construir el teu entorn peça a peça, controlar cada kilobyte i treballar gairebé tot amb dreceres de teclat.
MATE: la continuïtat de GNOME 2
Menció a part mereix MATE, la continuació del clàssic GNOME 2. Quan GNOME va saltar a la versió 3 i va canviar de soca-rel la seva filosofia, una part de la comunitat va rescatar el codi de GNOME 2 per mantenir viu aquell escriptori tradicional. MATE pesa una mica més que LXQt o Openbox, però continua sent força més lleuger que GNOME o KDE actuals, i li resulta immediat a qui troba a faltar els menús i taulers de tota la vida. El trobaràs disponible a Ubuntu, Linux Mint i moltes altres distribucions.
Quin triar segons el teu cas
La regla pràctica és senzilla. Vols un escriptori complet i còmode en maquinari modest, ves a per XFCE. La teva prioritat és esprémer cada megabyte de RAM amb una base Qt moderna, prova LXQt. T’apassiona la personalització total i el minimalisme extrem, Openbox t’espera. I si véns de la vella escola de GNOME 2, MATE et farà sentir com a casa.
El bo de Linux és que provar-los no costa res: moltes distribucions ofereixen “spins” o edicions oficials amb cadascun d’aquests entorns, així que pots instal·lar-ne diversos i quedar-te amb el que més t’agradi des de la pantalla d’inici de sessió. Al teu maquinari antic encara li queda molta vida per endavant.