Gentoo Linux necessita nous patrocinadors d’infraestructura. El 7 d’octubre de 2026 el projecte va publicar a la seva web un avís breu: aquest any, diversos patrocinadors amb molts anys de suport no han pogut mantenir el que aportaven, i la distribució busca qui els substitueixi. No diu quines organitzacions se n’han anat, ni quins servidors o serveis se’n veuen afectats, ni quants diners suposa el que s’ha perdut.
Cal deixar clar des del principi el que l’avís no diu: no parla d’apagar serveis, ni que els repositoris o els miralls deixin de funcionar. És una petició d’ajuda per conservar el que hi ha, no un avís de tancament.
Què demana Gentoo
El text remet a la pàgina de patrocini del projecte d’Infraestructura a la wiki, on s’expliquen les fórmules habituals. A grans trets, s’hi pot ajudar de tres maneres:
- Espai en rack en un centre de dades, perquè Gentoo hi instal·li les seves pròpies màquines.
- Servidors allotjats pel patrocinador, físics o a la seva plataforma.
- Donació de maquinari de servidor.
L’equip prefereix organitzacions amb objectius que encaixin amb els de Gentoo, i el contacte és directe: [email protected]. L’avís acaba amb una frase molt de la casa: «ajuda’ns a continuar oferint la millor distribució Linux basada en codi font».
Aquesta preferència té sentit. Per a una distribució comunitària, un patrocini no és només rebre màquines: també importa que l’accés sigui estable, que l’acord duri i que el projecte mantingui el control tècnic de la seva infraestructura.
Per què la infraestructura pesa tant a Gentoo
Qualsevol distribució necessita servidors per allotjar repositoris, repartir paquets i donar servei a desenvolupadors i usuaris: la web, la wiki, el Bugzilla, els fòrums, l’arbre de Portage que se sincronitza cada dia. Gentoo hi afegeix alguna cosa més. Amb Portage gairebé tot es compila des del codi font amb les opcions de cada equip, i encara que des del 2023 també ofereix paquets binaris per a amd64 i arm64, aquests binaris s’han de compilar en algun lloc. El mateix passa amb les imatges stage3, les proves a les moltes arquitectures que suporta (d’amd64 i arm64 a hppa, m68k, s390 o loong) i la feina de manteniment del dia a dia. Si vols saber d’on ve aquest model, ho expliquem a la història de Gentoo.
També cal distingir entre donar un servidor i comprometre’s a mantenir-lo anys. Una màquina física necessita electricitat, connectivitat, refrigeració, mans per canviar un disc i, tard o d’hora, substituir-la. Per això a un projecte així li interessa més un acord fiable a llarg termini que el valor de l’equip que s’entrega el primer dia.
Té a veure amb DigitalOcean?
L’avís de Gentoo arriba pocs dies després que se sabés que DigitalOcean deixa de donar crèdits a projectes de codi obert. Ho va explicar It’s FOSS el 4 d’octubre a partir d’una incidència de GitHub de l’equip d’infraestructura de Node.js, que va rebre un correu en què l’empresa deia que ja no acceptava noves sol·licituds ni renovacions del programa Open Source Credits. Segons el mateix article, DigitalOcean no ho havia anunciat al seu blog ni a les xarxes.
La coincidència en el temps convida a lligar caps, però no hi ha res que relacioni els dos casos. Gentoo no ha dit qui són els patrocinadors que se n’han anat ni per què, i no esmenta DigitalOcean. Tampoc parla d’intel·ligència artificial, del preu de les GPU ni de la manca de capacitat als centres de dades. Es pot pensar que la pressió sobre la infraestructura al núvol porta algunes empreses a revisar aquests programes, però amb el que se sap avui això és una hipòtesi, no una explicació.
El que sí que deixa veure és una cosa que no és nova: bona part del programari lliure que fan servir empreses i administracions se sosté amb una barreja de donacions, aportacions d’empreses, feina voluntària i infraestructura gratuïta o subvencionada. Quan un patrocinador canvia de prioritats, el projecte ha de buscar alternatives o pagar la factura d’una altra manera. Repartir el suport entre diversos (un posa servidors, un altre l’espai, un altre la xarxa o els crèdits) redueix la dependència d’una sola empresa, encara que no elimina els costos i obliga a coordinar-ho tot.
Què hi pots fer
Si treballes en una empresa amb centre de dades propi, espai lliure en rack o maquinari de servidor que es retirarà, la wiki d’Infraestructura explica quins acords sol acceptar Gentoo, i [email protected] és l’adreça per parlar-ne. Si prefereixes aportar a títol personal, la via és la pàgina de donacions de la Gentoo Foundation, i a la de patrocinadors pots veure qui sosté avui el projecte.
Per a qui fa servir Gentoo, de moment no canvia res: els miralls i la sincronització de Portage continuen funcionant, i l’estat dels serveis es pot consultar a infra-status.gentoo.org. Caldrà veure quins acords aconsegueix el projecte i si cobreixen els forats. Fins que hi hagi més dades, el més raonable és llegir-ho com el que és: una distribució que necessita reposar recursos, no la prova d’una crisi general del codi obert. La fitxa de Gentoo continua com sempre.
Fonts: «Gentoo infrastructure sponsors wanted!», anunci oficial de Gentoo (7 d’octubre de 2026); Project:Infrastructure/Sponsorship, wiki de Gentoo; «Gentoo Linux Seeks New Infrastructure Sponsors After Long-Time Supporters Withdraw», SystemAdministration.net (9 d’octubre de 2026); «DigitalOcean Quietly Ends Open Source Credits Program», It’s FOSS (4 d’octubre de 2026).