Abans que el Windows entapissés cada escriptori, i fins i tot abans que l’MS-DOS es convertís en sinònim d’ordinador personal, manava un altre sistema als microordinadors: el CP/M. Durant bona part de la segona meitat dels anys setanta i l’inici dels vuitanta, si compraves un ordinador de 8 bits per treballar, el més probable és que arrenqués amb CP/M. Aquí tens la seva història, les seves versions i la cèlebre anècdota que va canviar el rumb de la informàtica.
L’origen: Gary Kildall i un prototip de 1974
CP/M són les sigles de Control Program for Microcomputers, i va sortir del cap de Gary Kildall, un informàtic nord-americà que en aquella època feia classes a l’Escola Naval de Postgrau de Monterey. El 1974, a Pacific Grove (Califòrnia), Kildall va ensenyar el primer prototip funcional del seu sistema. L’havia escrit per als microprocessadors Intel 8080 amb PL/M, un llenguatge que ell mateix havia dissenyat per a Intel.
El seu gran encert tècnic va ser separar de la resta la part del sistema que depenia del maquinari. Kildall va batejar aquesta capa com a BIOS (Basic Input/Output System), i gràcies a ella el mateix CP/M funcionava en màquines de fabricants molt diferents tan sols adaptant uns pocs controladors. La idea encara ressona dins de qualsevol ordinador modern.
Digital Research: del garatge a l’estàndard de la indústria
Per vendre l’invent, Kildall i la seva dona Dorothy van fundar una empresa amb el rimbombant nom d’Intergalactic Digital Research, que aviat va quedar en el més sobri Digital Research, Inc. (DRI). Van començar anunciant-se en revistes per a aficionats, però el negoci va créixer a una velocitat vertiginosa: pel setembre de 1981, Digital Research ja havia venut més de 250.000 llicències de CP/M.
La clau estava en la portabilitat. El CP/M va acabar sent el sistema que oferien fabricants pioners com Altair, Amstrad, Kaypro o Osborne. I la combinació de CP/M amb els ordinadors de bus S-100 inspirats en el MITS Altair es va transformar en el primer “estàndard de facto” de la microinformàtica professional.
Com estava fet per dins
El CP/M es repartia en tres peces que convé conèixer. El BIOS portava els controladors del maquinari. El BDOS (Basic Disk Operating System) implementava el sistema d’arxius i els serveis per a les aplicacions. I el CCP (Console Command Processor) era l’intèrpret d’ordres amb què parlava l’usuari. El BIOS i el BDOS quedaven residents a la memòria, mentre que el CCP el podia sobreescriure un programa i recarregar-se quan aquest acabava.
Sobre aquesta arquitectura van florir autèntics supervendes. El processador de textos WordStar i la base de dades dBASE, dos dels programes més influents de l’època, van néixer precisament per al CP/M.
Les versions: del CP/M-80 al CP/M-86
El CP/M original de 8 bits es va acabar coneixent, en retrospectiva, com a CP/M-80, per distingir-lo del que vindria després. Digital Research també va llançar MP/M, una variant multiusuari i multitasca, i el novembre de 1981 va presentar CP/M-86, la primera versió per als processadors Intel 8086 de 16 bits. De MP/M-86 en sorgiria més tard Concurrent CP/M-86, que empenyia el sistema cap a la multitasca real.
El CP/M-86 estava cridat a ser el sistema operatiu del nou IBM PC. Però alguna cosa va sortir malament.
L’anècdota que va canviar la història: “Gary went flying”
Quan IBM va buscar un sistema operatiu per al seu PC el 1980, va trucar a la porta de Digital Research. La llegenda popular explica que els executius van arribar a les oficines de DRI i que Kildall estava volant amb la seva avioneta, deixant escapar l’oportunitat. Bill Gates va resumir l’episodi amb tres paraules, “Gary went flying”, que a Microsoft van passar a significar oportunitat perduda.
La realitat va ser més matisada. Kildall pilotava, sí, però estava lliurant programari a un client, i va tornar aquella mateixa tarda. El veritable entrebanc va ser de negoci: IBM volia pagar una tarifa plana pels drets, i això Kildall no podia concedir-ho per contractes previs amb altres clients. IBM va acabar recorrent a Microsoft, que va adaptar el 86-DOS de Seattle Computer Products i el va lliurar com a PC DOS.
Tot i així, el CP/M-86 va arribar a oferir-se com a opció per a l’IBM PC després de la pressió legal de DRI. No va quallar. IBM el venia a uns 240 dòlars davant els 40 del PC DOS. El preu va sentenciar el CP/M.
El llegat del CP/M
Molts conceptes del primer MS-DOS recordaven poderosament el CP/M: estructures de gestió d’arxius gairebé idèntiques i el costum d’identificar les unitats amb lletres (A:, B:…). Aquest parentiu va facilitar portar WordStar o dBASE al nou món del DOS. L’estela del CP/M arriba fins a sistemes posteriors com el DR-DOS, i la seva filosofia de portabilitat continua viva en projectes lliures com FreeDOS. Avui pots reviure aquell sistema a la fitxa de CP/M i remenar emuladors que mantenen viu l’esperit de la primera revolució de l’ordinador personal.