Costa trobar una distribució de Linux tan reconeixible, dins i fora del món de la seguretat informàtica, com Kali. El seu drac blau surt en sèries, documentals i aules de ciberseguretat d’arreu. Però abans de Kali hi havia BackTrack, i abans de BackTrack hi va haver dos projectes pioners que van posar els fonaments del pentesting modern. Aquí va la història de com una eina de nínxol va acabar sent l’estàndard de facto del hacking ètic.
Els orígens: WHAX i Auditor Security Collection
La cosa arrenca a mitjans dels 2000, quan convivien diverses distribucions orientades a l’auditoria de seguretat. Dues sobresortien per damunt de la resta. Una era WHAX, basada en Slax i obra del consultor de seguretat Mati Aharoni. L’altra, Auditor Security Collection, un Live CD basat en Knoppix que va crear Max Moser i que aplegava més de 300 eines molt ben organitzades.
Mantenir dos projectes en paral·lel amb objectius gairebé calcats tenia poc sentit. Per això, el 26 de maig de 2006, els dos equips van ajuntar esforços en un sol projecte. D’aquella unió va sortir BackTrack.
BackTrack: el naixement d’un referent (2006-2012)
BackTrack va néixer com una plataforma portàtil i arrencable en viu, pensada per a tests de penetració, anàlisi forense digital i auditories de seguretat sense haver d’instal·lar res al disc dur. Aquesta idea de “connecta l’USB i treballa” el va fer enormement popular entre professionals i entusiastes.
Durant sis anys, BackTrack va anar creixent versió rere versió. Les seves eines s’ordenaven en categories molt clares: recopilació d’informació, anàlisi de vulnerabilitats, explotació, escalada de privilegis, enginyeria inversa, anàlisi forense o stress testing, entre d’altres. El darrer lliurament gran, BackTrack 5 R3, va sortir el 13 d’agost de 2012, construït sobre Ubuntu Lucid LTS i disponible en sabors GNOME i KDE.
Tot i això, BackTrack arrossegava problemes de fons. No tenia actualitzacions contínues: tocava actualitzar a mà, i això posava costa amunt mantenir les eines al dia. La gestió de paquets era poc eficient i el sistema de fitxers no seguia estàndards, cosa que complicava el manteniment. A Offensive Security sabien que calia quelcom més sòlid.
El renaixement: arriba Kali Linux el 2013
El 13 de març de 2013, Offensive Security va presentar al món Kali Linux 1.0, amb nom en clau “moto”. No era una actualització més de BackTrack: era una reescriptura completa des de zero. Mati Aharoni i Devon Kearns van liderar el gir radical de deixar enrere Ubuntu i reconstruir-ho tot sobre Debian.
La jugada va sortir bé. En basar-se en Debian, Kali va heretar un sistema de paquets sòlid, repositoris sincronitzats que facilitaven pedaços i actualitzacions, i compliment total de l’estàndard de jerarquia de fitxers (FHS). I es va passar al model rolling release: en lloc d’esperar versions grans, les eines s’actualitzen de manera contínua. Una altra novetat important va ser el suport per a arquitectures ARM, que va obrir la porta a plaques com la Raspberry Pi.
Centenars d’eines en una sola distribució
Si una cosa defineix Kali és el seu arsenal. La distribució porta centenars d’utilitats de seguretat preinstal·lades i a punt per fer servir. Entre les imprescindibles hi ha Metasploit Framework per a l’explotació, Nmap per a l’escaneig de xarxes, Wireshark per a l’anàlisi de trànsit i Aircrack-ng per a l’auditoria de xarxes sense fil.
Aplegar totes aquestes eines en un entorn coherent és el que va convertir Kali en l’estàndard del sector. En lloc d’instal·lar i configurar cada utilitat per separat, el professional té un laboratori complet des del primer arrencament. El seu parentiu amb Debian també ha marcat altres distribucions de seguretat: Tails i Qubes OS comparteixen aquesta mateixa arrel Debian, encara que amb enfocaments de privadesa diferents.
Evolució moderna: NetHunter, escriptori i maduresa
Kali tampoc no s’ha quedat parat. A finals del 2019 va canviar el seu escriptori per defecte de GNOME a Xfce, cercant lleugeresa i eficiència. I a la versió 2020.1 va deixar enrere el polèmic model d’usuari root per defecte i va passar a un usuari sense privilegis, com qualsevol distribució moderna. Un gest cap a la seguretat i la normalització.
Capítol a part és Kali NetHunter, la plataforma mòbil de pentesting basada en Android. Ve en diverses edicions, des de la que demana dispositius amb root i kernel apedaçat fins a la versió Rootless que s’instal·la en mòbils normals mitjançant Termux. Amb ella, el poder de Kali cap a la butxaca. I per a qui busca alternatives lleugeres d’escriptori, opcions com Alpine Linux o entorns basats en Arch conviuen avui amb el món Kali en l’àmbit tècnic.
D’eina de nínxol a icona cultural
La trajectòria de Kali Linux és la d’una idea que va saber madurar. El que va començar com la fusió de dos Live CD el 2006 va acabar sent, gràcies a l’aposta per Debian i el model rolling, la distribució de seguretat més reconeguda del planeta. Més d’una dècada després d’aquell primer “moto”, Kali continua sent gratuïta, oberta i mantinguda per Offensive Security. I ens recorda que les millors eines no sempre neixen perfectes: es construeixen sobre els encerts i els errors dels qui van venir abans, com va deixar clar el seu antecessor BackTrack.