L’agost de 1991 un estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds va publicar un missatge en un grup de Usenet que canviaria la informàtica per sempre. El 25 d’agost, al grup comp.os.minix, va escriure la frase que avui se cita en xerrades de mig món:
“Estic fent un sistema operatiu (gratuït, només un hobby, no serà gran ni professional com GNU)…”
Spoiler: es va equivocar amb això de “no serà gran”. Trenta-i-escaig anys després, aquell hobby és segurament el programari més influent que s’ha escrit mai.
Abans de Linux hi havia UNIX (i MINIX)
Per veure per què Linux importava cal mirar enrere. Als anys setanta, els Laboratoris Bell van crear UNIX, un sistema operatiu potent i elegant, però car i propietari. Per a un estudiant normal, estudiar-lo de prop era gairebé impossible.
El 1987 el professor Andrew S. Tanenbaum va publicar MINIX, un clon educatiu d’UNIX pensat per ensenyar com funciona un sistema operatiu per dins. Torvalds l’usava al seu PC amb un Intel 386 acabat de comprar, i aviat va topar amb els seus límits. MINIX servia per ensenyar, no per fer-lo servir cada dia, i la seva llicència restringia què s’hi podia fer. Tip, en Linus es va posar a escriure el seu propi nucli des de zero. El volia anomenar “Freax”, curiosament; va ser Ari Lemmke, que administrava el servidor FTP de la universitat, qui el va pujar a un directori anomenat “linux”. El nom va arrelar i ja no hi va haver marxa enrere.
El kernel que li faltava a GNU
Aquí entra una peça clau que molta gent desconeix. Des de 1983, Richard Stallman i el seu projecte GNU feia anys que aixecaven un sistema operatiu lliure complet: compilador, editors, utilitats, intèrpret d’ordres… Ho tenien gairebé tot, però els faltava la peça central: el kernel, el nucli que parla amb el maquinari i reparteix la memòria i el processador entre els programes.
Linux va arribar just per tapar aquell buit. Per això, parlant amb propietat, el que tens al teu ordinador és GNU/Linux: el kernel de Torvalds envoltat de les eines de GNU. La combinació va ser afortunada, i la llicència ho va assentar tot. El 1992, amb la versió 0.12, Linux va adoptar la GNU GPL, que obliga a compartir el codi font de qualsevol millora. Aquesta decisió va ser la gasolina del que va venir després: qualsevol podia estudiar-lo, millorar-lo i redistribuir-lo sense demanar permís.
De la 0.01 a la versió 1.0
La cronologia real d’aquells primers anys mareja:
- Setembre de 1991: apareix la versió 0.01, pujada al FTP de la universitat. Era tan primerenca que ni tan sols arrencava sola; necessitava MINIX per compilar-se.
- Octubre de 1991: arriba la 0.02, la primera versió “oficial” anunciada en públic.
- Febrer de 1992: la 0.12 introdueix memòria virtual i adopta la GPL.
- Març de 1994: es publica Linux 1.0, la primera versió considerada apta per a producció, amb unes 176.000 línies de codi.
El que crida l’atenció no és només la rapidesa. És el model: Torvalds alliberava el codi i centenars de programadors d’arreu del món li enviaven pedaços per correu. Linux va ser un dels primers grans projectes construïts de manera col·laborativa i oberta a escala planetària.
De Slackware a Ubuntu: neixen les distribucions
Un kernel tot sol no serveix de gaire a l’usuari. Aviat van aparèixer les primeres distribucions, que empaquetaven el nucli amb programari a punt per instal·lar. Slackware (1993) va ser una de les pioneres i encara és viva, fidel a la seva filosofia minimalista. Aquell mateix any va néixer Debian, un projecte comunitari que acabaria sent la base de bona part del que fem servir avui.
Més tard va arribar Ubuntu (2004), que va prendre el rigor de Debian i el va embolcallar en una cosa amable per a tothom, acostant Linux a l’usuari de casa. Avui el catàleg és enorme i variat: Fedora com a laboratori d’innovació, Arch Linux per a qui ho vol controlar tot, o Linux Mint per a qui busca alguna cosa còmoda des del primer arrencada.
Git: l’altre gran invent de Torvalds
El 2005 el desenvolupament del kernel va entrar en crisi. El sistema de control de versions propietari que feien servir, BitKeeper, va retirar la seva llicència gratuïta després d’una disputa amb la comunitat. Sense eina per coordinar milers de desenvolupadors, Torvalds va fer el que millor sap fer: escriure-la ell mateix. En només uns dies va crear Git, que avui és l’estàndard absolut del control de versions a tot el programari. Un problema del kernel va acabar regalant al planeta una altra de les seves eines més utilitzades.
On és Linux avui
L’abast que té avui el kernel costa d’exagerar:
- El 100% dels 500 supercomputadors més potents del món (la llista TOP500) funcionen amb Linux.
- La immensa majoria dels servidors i la infraestructura que sosté internet i el núvol.
- Android, basat en el kernel Linux, mou milers de milions de telèfons.
- Routers, televisors, cotxes, satèl·lits i la mateixa Estació Espacial Internacional.
El que va començar com “només un hobby” a l’habitació d’un estudiant de Hèlsinki va acabar movent, literalment, bona part del món. Gens malament per a un projecte que el seu autor pensava que “no seria gran”.