Pocs sistemes operatius poden presumir d’haver inspirat l’arquitectura de microprocessadors més reeixida de la història. RISC OS és un d’ells. Va néixer el 1987 dins de la britànica Acorn Computers com el programari pensat per als ordinadors Archimedes, les primeres màquines del món construïdes al voltant d’un processador ARM. Sí, aquell mateix ARM que avui batega dins del teu mòbil, la teva tauleta i mitja indústria tecnològica.
Acorn i el naixement d’un imperi silenciós
Acorn Computers havia triomfat als anys 80 amb el BBC Micro, l’ordinador educatiu de referència al Regne Unit. Però volien alguna cosa més ràpida i més neta que els processadors de l’època, així que els seus enginyers van dissenyar un xip propi basat en la filosofia RISC (conjunt d’instruccions reduït): l’Acorn RISC Machine, abreujat ARM.
Per acompanyar aquell maquinari calia un sistema operatiu. El pla original, un sistema anomenat ARX, s’endarreria sense remei. Davant del risc de llançar l’ordinador sense programari, la direcció va recórrer a l’equip d’Acornsoft per improvisar una alternativa amb un termini absurd d’amb prou feines cinc mesos. D’aquí va sortir el nom en clau del projecte: Arthur, que segons la llegenda significava “A Risc by THURsday” (“un Risc per dijous”).
D’Arthur a RISC OS 2 i 3
La primera versió, Arthur, es va publicar el 1987 amb la família Archimedes i el seu processador ARM2 a 8 MHz. Quan Acorn va preparar la segona generació va rebatejar el sistema per evitar confusions amb la pel·lícula Arthur 2, protagonitzada per Dudley Moore. Així va néixer RISC OS 2, completat el 1988 i comercialitzat l’abril de 1989.
RISC OS 3 va arribar el 1991 juntament amb l’ordinador A5000, amb multitasca cooperativa més madura, millor gestió de fonts i un escriptori més polit. Per llavors el sistema ja havia convençut bona part de les escoles britàniques, fidels a Acorn des dels temps del BBC Micro.
El Risc PC, RISC OS 4 i la ruptura d’Acorn
El 1994 va aparèixer el potent Risc PC amb un processador ARM6 i RISC OS 3.50. La seva arquitectura era tan diferent que aquesta versió no es va poder executar als vells Archimedes. El sistema vivia el seu millor moment: el 1996 ja s’havia distribuït en més de 500.000 equips.
Però el mercat del PC compatible amb Windows ho arrasava tot, i el gener de 1999 Acorn va aturar oficialment el desenvolupament i es va rebatejar com a Element 14. La història no va acabar aquí. L’empresa RISCOS Ltd va llicenciar els drets i va llançar RISC OS 4 el juliol de 1999, continuant la branca de desenvolupament del sistema clàssic. Entre els seus rivals a l’escriptori hi havia gegants com el macOS d’arrel Unix.
RISC OS 5 i l’era del codi obert
L’octubre de 2002, Castle Technology va presentar RISC OS 5 sobre el seu ordinador Iyonix PC. Aquesta versió va néixer d’un treball paral·lel (NCOS) fet per Pace per a descodificadors de televisió, i això va obrir un curiós cisma: durant anys van conviure dos llinatges diferents del sistema, el 4 i el 5.
El gir decisiu va arribar després. El 2006 es va anunciar una llicència de codi compartit a través de RISC OS Open Ltd (ROOL), i el 2018 RISC OS Developments va adquirir els drets i va rellicenciar RISC OS 5 sota la permissiva Apache 2.0. Avui el sistema corre en maquinari modern com les plaques Raspberry Pi, mantenint viu un projecte amb gairebé quatre dècades d’història.
Curiositats que pocs coneixen
La història de RISC OS és plena d’anècdotes delicioses. L’escriptori original el va escriure en BASIC Richard Manby com a simple demostració del gestor de finestres. Aquella demo va escapar al món real i va acabar gravada directament a la ROM de l’ordinador, fins a convertir-se en l’escriptori definitiu gairebé per accident.
Una altra peculiaritat és la seva interfície WIMP, amb una icon bar (barra d’icones) a la part inferior que recorda moltíssim al Dock del macOS, i un ratolí de tres botons anomenats Select, Menu i Adjust. Com que el sistema vivia a la ROM, l’ordinador arrencava gairebé a l’instant i era pràcticament immune a la corrupció del programari, una virtut que sistemes com BeOS/Haiku o el mateix AmigaOS també van perseguir a la seva manera.
Més de trenta-cinc anys després, RISC OS continua viu, gratuït i mantingut per una comunitat fidel. No és un mal llegat per a un sistema que va néixer corrent contra el rellotge i que, de passada, va enllumenar el processador que avui mou el món.