El mòbil, el portàtil, els servidors que serveixen aquesta mateixa pàgina: gairebé tot el que toques cada dia descendeix, d’una manera o altra, d’un sistema operatiu que va néixer fa més de mig segle. Es diu UNIX. No és cap nostàlgia de quatre administradors veterans, és la genealogia real de la informàtica que fem servir. I tot va arrencar amb un grapat d’enginyers, una màquina que ningú volia i ganes de fer les coses d’una altra manera.
1969: l’any que ho va canviar tot
El 1969, als Laboratoris Bell d’AT&T, Ken Thompson va aprofitar unes setmanes amb temps lliure per escriure un sistema operatiu senzill i elegant. El va muntar sobre un miniordinador PDP-7 que gairebé no s’utilitzava, programant en assemblador un sistema de fitxers, un planificador de processos i un intèrpret de comandaments força bàsic. Dennis Ritchie s’hi va sumar poc després i entre tots dos van posar els fonaments de tot el que vindria.
El nom té la seva gràcia. Venien de treballar en Multics, un projecte enorme, ambiciós i fracassat. Brian Kernighan va proposar Unics com a joc de paraules, i d’aquí va sortir Unix. El mateix any en què l’ésser humà trepitjava la Lluna, naixia sense fer soroll el programari que acabaria dominant la computació durant dècades.
La filosofia UNIX: fer poc, però fer-ho bé
El que de debò va marcar la diferència d’UNIX no va ser el codi, sinó una filosofia que aguanta avui igual de bé que llavors. Doug McIlroy, un altre dels pioners de Bell Labs, la va resumir en un grapat d’idees que qualsevol que faci servir un terminal reconeix a l’instant:
- Escriu programes que facin una sola cosa i la facin bé.
- Fes que els programes puguin encadenar-se i treballar junts, connectant la sortida d’un amb l’entrada d’un altre mitjançant les pipes (
|). - Tot és un fitxer: dispositius, processos i dades es manegen amb les mateixes eines.
Per aquesta simplicitat combinable escriure cat fitxer | grep error | sort | uniq continua semblant natural mig segle després. UNIX no t’imposava programes gegants. Et donava peces petites i llibertat per encaixar-les com volguessis.
C: el llenguatge que va fer UNIX immortal
Per escriure UNIX, Dennis Ritchie va crear cap al 1972 el llenguatge C. I el 1973 va arribar el pas decisiu: van reescriure el mateix nucli d’UNIX en C en comptes de fer-ho en assemblador. En aquell moment sonava a heretgia, perquè tothom donava per fet que un sistema operatiu seriós s’escrivia en assemblador. Doncs va canviar la història.
Les conseqüències van ser enormes. En estar escrit en un llenguatge d’alt nivell, UNIX es va tornar portable. Portar-lo a una màquina nova ja no obligava a reescriure’l sencer, n’hi havia prou amb recompilar el codi. Per cert, C continua mig segle després entre els llenguatges més utilitzats del planeta, i és al cor del nucli de Linux i de gairebé tots els sistemes que avui importen.
L’arbre que va créixer d’UNIX
A finals dels anys 70 UNIX ja corria per universitats i empreses. La Version 7 (1979) va ser la darrera gran versió de la branca de recerca, i a partir d’aquí l’arbre es va obrir en dos grans llinatges que van marcar les dècades següents:
- La branca comercial d’AT&T: System III (1982) i després System V (1983), que va donar lloc a UNIX corporatius com Solaris, l’AIX d’IBM o HP-UX.
- La branca de Berkeley (BSD), nascuda a la Universitat de Califòrnia, que va evolucionar fins als moderns FreeBSD, OpenBSD i NetBSD. Per aquesta via, a través de NeXTSTEP, l’ADN d’UNIX va arribar fins a macOS i, amb ell, a iOS i a centenars de milions de dispositius.
Perquè tantes variants es poguessin entendre entre si va aparèixer POSIX, l’estàndard publicat el 1988 que defineix què significa ser “compatible amb UNIX”. I aquí arriba el convidat més famós de la festa: Linux. El nucli de Linus Torvalds no conté ni una sola línia de codi UNIX original, però és un sistema tipus UNIX que copia el seu disseny, els seus comandaments i la seva filosofia. D’ell descendeixen Debian, Ubuntu, Fedora i la resta de distribucions que trobaràs en aquest directori.
Un llegat que no caduca
Els mateixos autors van voler superar la seva pròpia obra amb Plan 9, un successor experimental que estirava la idea de “tot és un fitxer” fins a l’extrem. Comercialment no va arrelar mai, però ens va deixar coses que fem servir cada dia sense adonar-nos-en, com la codificació UTF-8 (creada per Ken Thompson i Rob Pike) o el sistema de fitxers /proc.
Aquest és el veritable monument a UNIX: no un producte que puguis comprar avui, sinó una gramàtica invisible. Cada vegada que obres un terminal, encadenes comandaments amb |, muntes un servidor o escrius ls, estàs parlant un idioma dissenyat el 1969. UNIX no és només història. És la base callada sobre la qual continua funcionant el món digital.