Linus Torvalds va publicar el 14 de juny de 2026 el nucli Linux 7.1, i a hores d’ara la sèrie ja va per la 7.1.3. És una versió amb molta substància: estrena un controlador NTFS reescrit, activa per defecte una tecnologia d’Intel que feia temps que era a la banqueta i, de passada, es treu de sobre més de 140.000 línies de codi antic.
Un NTFS que per fi escriu bé
La novetat més comentada és el nou controlador NTFS. Porta suport d’escriptura complet basat en assignació diferida (delayed allocation), iomap i integració amb folios, tres peces que en conjunt milloren el rendiment d’escriptura i, sobretot, l’estabilitat. Ve acompanyat d’un joc d’utilitats d’espai d’usuari, ntfsprogs-plus.
Per a qui arrenca en doble sistema amb Windows o mou discs externs entre màquines, això importa més del que sembla: NTFS fa anys que és el punt feble d’aquesta convivència, amb implementacions que funcionaven però a les quals ningú no confiava del tot una escriptura seriosa.
Intel FRED surt del calaix
FRED (Flexible Return and Event Delivery) passa a estar activat per defecte. Fins ara calia arrencar amb el paràmetre fred=on a mà. El canvi es va endarrerir expressament fins a poder avaluar-lo sobre maquinari disponible al públic, i un cop provat prou ha passat d’opt-in a opt-out. És una reforma profunda de com la CPU gestiona els esdeveniments i les excepcions, amb millores de rendiment i de robustesa.
Neteja a gran escala
La 7.1 s’emporta més de 140.000 línies de codi heretat, inclòs tot el suport de la subarquitectura x86 de l’era 486. Pot sonar dràstic, però és una constant sana a Linux: treure el que ja ningú no fa servir deixa el manteniment més senzill i redueix la superfície de fallada.
Hi ha una eliminació que convé mirar amb lupa: UDP Lite desapareix del tot. És un protocol de transport d’ús molt escàs, però si tens una configuració de nucli a mida o una aplicació que en depengui, es trencarà sense avisar. Val la pena comprovar-ho abans de fer el salt.
La resta de la llista
- Un nou dret d’accés de Landlock per a sòcols de domini UNIX amb nom de ruta.
- Millores als controladors amd-pstate i intel_idle per a la gestió d’energia.
- exFAT pot preassignar clústers sense posar-los a zero, cosa que redueix la fragmentació.
- A Arm, el nucli fa servir instruccions noves per accelerar les operacions futex, i millora el suport de MPAM (Memory Partitioning and Monitoring).
- Suport de CMEM Latency PMU per als SoC NVIDIA Tegra410, BPF fsession a IBM System/390 i seccomp() a l’arquitectura Alpha.
Actualitzo?
Si fas servir una distribució amb nucli recent (Arch, Fedora i companyia), la 7.1 t’arribarà sola pels canals habituals. Si vas amb una estable de llarg recorregut com Debian o Ubuntu LTS, continuaràs a la branca que toqui i no passa res: aquest és justament el tracte d’una LTS. El punt a revisar abans de fer el salt continua sent el mateix, UDP Lite i qualsevol configuració a mida que depengui de codi acabat d’eliminar.
Tens el desglossament complet a Linux 7.1 a KernelNewbies i pots seguir les versions i dates de suport a la fitxa del nucli Linux.