Abans d’activar Hyper-V val la pena saber si la teva màquina el pot executar. La documentació de Microsoft ho deixa clar: l’hipervisor no s’instal·la en qualsevol equip, i si falta alguna peça de maquinari el rol simplement no arrenca. La bona notícia és que els requisits generals gairebé no han canviat des de Windows Server 2012 R2, així que el maquinari que ja tens sol servir.
Processador: 64 bits i SLAT obligatori
El requisit central és un processador de 64 bits amb SLAT (Second Level Address Translation). Aquesta funció és la que permet instal·lar els components de virtualització, inclòs l’hipervisor mateix de Windows. Sense SLAT no hi ha manera de carregar l’hypervisor; sí que pots instal·lar les eines de gestió (Hyper-V Manager, Virtual Machine Connection, els cmdlets de PowerShell), però aquestes no virtualitzen res per si soles.
Aquí hi ha un detall que cal recordar: a Windows Server, SLAT va passar de recomanat a obligatori. En versions antigues es podia provar sense; ja no. Al costat de SLAT, el processador necessita les extensions VM Monitor Mode.
Memòria i ajustos de BIOS/UEFI
Microsoft recomana planificar com a mínim 4 GB de RAM, amb la frase de sempre: com més, millor. La raó és lògica. Aquesta memòria la reparteixen el host i totes les màquines virtuals que tinguis enceses alhora, així que el mínim es queda curt tan bon punt aixeques un parell de VM serioses.
A la BIOS o UEFI cal activar dues coses:
- Virtualització assistida per maquinari. És l’opció que porten els processadors amb Intel Virtualization Technology (Intel VT) o AMD Virtualization (AMD-V).
- DEP per maquinari (Data Execution Prevention). Ha d’estar disponible i habilitada. En sistemes Intel correspon al bit XD (execute disable); en sistemes AMD, al bit NX (no execute).
Tots dos ajustos viuen al firmware de la placa, així que si algun apareix com a no compatible, el primer és revisar la configuració de l’UEFI abans de donar l’equip per invàlid.
Com comprovar si el teu equip compleix
No cal endevinar-ho. Obre PowerShell o el símbol del sistema i executa:
Systeminfo.exeBaixa fins a la secció Hyper-V Requirements. Si els quatre valors apareixen com a Yes, el sistema pot executar el rol. Si algun marca No, ja tens el punt a corregir: repassa el requisit concret i ajusta el que es pugui (normalment quelcom de la BIOS).
Un detall curiós: si executes systeminfo en un host que ja té Hyper-V funcionant, no veuràs la llista de requisits. En el seu lloc apareix el missatge “A hypervisor has been detected. Features required for Hyper-V will not be displayed”. És senyal que l’hipervisor ja està carregat, no pas un error.
En quines edicions funciona
En Windows d’escriptori, Hyper-V es pot habilitar en Windows 10 i Windows 11 en edicions Professional o Enterprise. Les edicions Home queden fora. Quan tot encaixa (sistema operatiu, maquinari i compatibilitat), veuràs Hyper-V al tauler d’“Activa o desactiva les característiques de Windows”, amb les seves dues opcions: plataforma Hyper-V i eines de gestió. Si en el seu lloc apareix Windows Hypervisor Platform, és la pista que l’equip no compleix algun requisit.
A qui interessa això
Si véns de Proxmox VE o de qualsevol hipervisor sobre Linux, el patró et resultarà familiar: virtualització per maquinari al firmware, suport d’extensions de pàgina niada i memòria suficient. La diferència és que aquí el comprovador (systeminfo) està integrat al mateix Windows i et dóna una resposta binària per cada requisit, cosa que estalvia temps quan muntes un host nou o valides una flota d’equips abans de desplegar el rol.
Font
Documentació oficial de Microsoft Learn: System Requirements for Hyper-V on Windows and Windows Server