Si has d’instal·lar Ubuntu en un servidor o en un equip que vols deixar funcionant tranquil durant anys, hi ha una paraula que pesa més que cap altra: LTS (Long Term Support, suport a llarg termini). Encertar-la t’estalvia reinstal·lacions, ensurts de seguretat i alguna nit sense dormir. Aquí t’explico com funciona el calendari de versions d’Ubuntu, què t’emportes amb cada tipus de llançament i com decidir segons el teu cas real.
Com funciona el calendari de versions
Ubuntu, la distribució de Canonical basada en Debian, treu una versió nova cada sis mesos, a l’abril i a l’octubre. El número no és arbitrari: correspon a l’any i el mes de sortida. Així, 24.04 vol dir abril de 2024 i 25.10 vol dir octubre de 2025. És de les convencions més còmodes del món Linux, perquè només mirant el número ja saps quan va néixer aquella versió.
Dins d’aquest ritme conviuen dues menes de llançament:
- Versions intermèdies (les d’octubre i les d’abril senar): pensades per a qui vol estrenar l’última novetat. Reben 9 mesos de suport, així que t’obliguen a actualitzar sovint.
- Versions LTS: surten cada dos anys, a l’abril dels anys parells (20.04, 22.04, 24.04, 26.04…). Són la columna vertebral d’Ubuntu per a un ús seriós.
Què et dona exactament una LTS
Una versió LTS rep 5 anys de suport estàndard gratuït amb pedaços de seguretat i manteniment. Per exemple, Ubuntu 24.04 LTS “Noble Numbat” està mantinguda fins al 31 de maig de 2029, i la recent 26.04 LTS “Resolute Raccoon”, publicada el 23 d’abril de 2026, arriba fins a l’abril de 2031.
I encara hi ha més. Amb Ubuntu Pro aquest suport s’estira a 10 anys gràcies a ESM (Expanded Security Maintenance), que reparteix pedaços de seguretat no només per al repositori principal sinó també per a l’univers de paquets de la comunitat. El millor ve ara: Ubuntu Pro és gratuït per a ús personal en fins a 5 màquines (50 si ets membre oficial de la comunitat Ubuntu). Per a un usuari domèstic o un autònom, això són deu anys de seguretat sense pagar ni un euro.
Quina trio segons el meu cas?
- Servidors i producció: sempre LTS, sense excepcions. Quan una cosa ha d’estar engegada tot l’any, l’estabilitat pesa més que la novetat. Això val tant per a Ubuntu com per a qualsevol distribució empresarial seriosa com RHEL, AlmaLinux o Rocky Linux.
- Escriptori que vols mantenir durant anys: LTS. Instal·les, configures i te n’oblides.
- Vols l’última i no t’importa actualitzar cada pocs mesos: versió intermèdia. Tindràs kernels i entorns d’escriptori més recents a canvi d’actualitzar més sovint.
No t’oblidis dels sabors oficials
Ubuntu no té una sola cara. Hi ha sabors oficials que comparteixen la seva base i el seu calendari, però canvien l’escriptori segons els teus gustos i el teu maquinari:
- Kubuntu fa servir l’escriptori KDE Plasma.
- Xubuntu aposta per XFCE, lleuger i ràpid.
- Lubuntu munta LXQt, ideal per a equips antics.
- Ubuntu MATE recupera la sensació clàssica de l’escriptori GNOME 2.
Tots tenen les seves pròpies versions LTS, així que pots quedar-te amb un escriptori lleuger i alhora cinc o deu anys de suport. Si busques una cosa encara més minimalista per a contenidors o sistemes encastats, fes un cop d’ull a Alpine Linux; i si prefereixes una experiència d’escriptori polida derivada d’Ubuntu, mira Pop!_OS o elementary OS.
Tens l’historial complet de versions i les seves dates de fi de suport a la fitxa d’Ubuntu, on mantenim les dades al dia a partir de fonts oficials.
Consell final
No persegueixis l’última versió per inèrcia. Al món dels servidors, “avorrit i estable” sol ser just el que vols: menys sorpreses, més anys de tranquil·litat i un camí d’actualització clar. Tria LTS, activa Ubuntu Pro si t’encaixa i dedica la teva energia al teu projecte, no a perseguir números de versió.