← Tornar als articles
Notícies· 6 min de lectura· David Carrero Fernández-Baillo

VasakOS: un escriptori propi sobre Arch Linux, fet amb Rust i Tauri, ja en beta

Portada de la web de VasakOS: el logotip sobre una il·lustració d'un bosc en tons violeta i rosa, l'avís «VasakOS Beta 1 disponible · 4 octubre 2026» i els botons per baixar la beta i veure l'estat del projecte
Captura: os.vasak.net.ar (3-nov-2026)

Gairebé totes les distribucions que neixen sobre Arch Linux trien un escriptori que ja existeix, el configuren al seu gust i hi posen un instal·lador còmode. VasakOS ha anat per un altre camí: el panell, el menú, el gestor de fitxers, el terminal, la configuració, l’instal·lador i fins i tot el clauer de contrasenyes són programes escrits per a aquest sistema. La primera beta va sortir el 4 d’octubre del 2026 i el blog de Soplos Linux acaba de publicar-ne una anàlisi provant-la en tres hipervisors diferents.

De què està fet

VasakOS és una distribució rolling sobre Arch Linux amb sessió Wayland i el compositor Wayfire (basat en wlroots), engegada i vigilada per systemd. No hi ha sessió X11.

La web del projecte parla d’«aplicacions natives escrites en Rust», i cal matisar-ho. Són aplicacions Tauri 2: la lògica i l’accés al sistema van en Rust, i la interfície és una pàgina feta amb Vue i TypeScript que dibuixa WebKitGTK. Al repositori de l’escriptori, vasak-desktop, el codi està repartit més o menys a parts iguals entre Rust i TypeScript/Vue. Té un avantatge clar: l’aspecte es canvia amb CSS i variables de color, en calent i sense recompilar. I un preu que es veu al monitor de recursos, com explicarem més avall.

La llista de peces pròpies és llarga. Segons l’anunci de la beta i els repositoris del projecte:

  • Escriptori (vasak-desktop): panell superior amb elements en forma de píndola, menú d’aplicacions, notificacions, xarxa, so, brillantor, energia, bloqueig de pantalla i gestos del trackpad.
  • Aplicacions: terminal, gestor de fitxers amb pestanyes i vista dividida, configuració, galeria, el reproductor Resonance, editor de text, captura de pantalla i monitor del sistema. Hi ha en marxa correu, calendari, contactes i una botiga.
  • Serveis: un clauer propi compatible amb Secret Service (AES-256-GCM i Argon2id) que substitueix gnome-keyring, un agent de PolicyKit, un dimoni de notificacions, un sistema de permisos que pregunta abans que una aplicació faci servir la càmera, el micròfon o la pantalla, i una pantalla d’arrencada que dibuixa el logotip directament sobre DRM, sense Plymouth.
  • Instal·lador (vasak-installer): interfície pròpia sobre Calamares, amb la seva configuració.
  • Repositori vasakos signat amb GPG: pacman -Syu actualitza alhora la base d’Arch i els paquets del projecte.

Tot sota GPL-3.0, en una cinquantena de repositoris públics de l’organització Vasak-OS a GitHub.

Com li va anar a les màquines virtuals

L’anàlisi de Soplos Linux és honesta en el que és bo i en el que no. El van provar en un portàtil MSI amb un Core i7 de quarta generació i una GTX 960M, i després en un servidor Proxmox amb un Intel N150, sempre amb 8 GB de RAM i 100 GB de disc virtual:

  • VMware: no va arribar a arrencar, ni amb acceleració 3D ni sense. Es quedava bloquejat durant l’inici entre avisos de serveis.
  • virt-manager (KVM, UEFI): va arrencar, però amb el dispositiu gràfic VirtIO i OpenGL el ratolí no responia bé. Canviant a VGA va funcionar, a canvi de perdre l’acceleració 3D.
  • Proxmox: va caldre desactivar Secure Boot al firmware virtual. Després, amb VirtIO i 512 MB de vídeo, l’escriptori va arrencar, tot i que va anar lent en alguns moments.

De l’instal·lador en destaquen les opcions: Btrfs, ext4 o XFS, ZRAM, xifratge de disc i un compte d’administrador separat del del dia a dia, una bona idea poc habitual. També permet triar navegador, controladors gràfics i components sense fil. Hi troben a faltar el particionament manual, i en algunes pantalles el teclat espanyol no escrivia el que tocava, tot i que després funcionava bé a l’escriptori.

Un cop instal·lat, el disseny és el que més agrada. Les pegues són de projecte jove: alguns widgets no es tanquen en clicar fora, el gestor de fitxers arrenca amb les columnes mal col·locades i algunes dreceres de teclat no són les que esperaria qui ve d’un altre escriptori, tot i que es poden canviar.

El consum, i per què surt així

A la màquina virtual, el sistema acabat d’arrencar feia servir uns 2,29 GB de RAM, amb un procés de WebKit que rondava els 500 MB, i una mica de CPU fins i tot sense tocar res. Era una VM, mentre es gravava un vídeo, així que no és una prova de rendiment. Però la dada encaixa amb com està construït: cada superfície de l’escriptori és una vista web, i cada WebKitWebProcess resident ocupa memòria. El projecte ho té identificat. Al codi de l’escriptori hi ha ajustos de WebKit «per baixar el terra de memòria de cada WebKitWebProcess resident», enllaçats a una incidència oberta.

Qui busqui un escriptori lleuger per a un equip just no el trobarà aquí, almenys de moment.

Qui hi ha al darrere

VasakOS el desenvolupa Joaquín «Pato» Décima des de l’Argentina, i el seu compte apareix pràcticament a tots els commits dels repositoris principals. El projecte existeix des del setembre del 2022, però la major part de la feina és d’aquest any: l’Alpha 3 va sortir a l’abril, l’Alpha 4 el 19 d’agost i la Beta 1 a l’octubre, amb imatges datades a SourceForge. El blog del projecte ho deixa clar: hi ha un sol desenvolupador a temps complet. També n’explica la política amb la IA. El codi que entra el revisa i l’entén una persona, i els textos de xarxes i comunicats es redacten amb ajuda d’IA perquè no hi ha ningú més per fer-ho. S’agraeix que ho expliquin.

Val la pena provar-lo?

Com a curiositat, sí. No és un altre Arch amb un fons de pantalla diferent: és un dels pocs intents actuals de fer un escriptori Linux complet des de zero, amb idees pròpies com el sistema de permisos o el compte d’administrador a part. La mateixa web el defineix com a «usable cada dia per provar, encara no recomanat com a únic sistema», i les proves de Soplos Linux li donen la raó. Si el proves en una màquina virtual, ves directament a KVM o Proxmox amb Secure Boot desactivat i, si el ratolí falla, canvia el gràfic a VGA.

De moment no li donem fitxa pròpia al catàleg. Publica imatges datades i té quatre anys d’història, però depèn d’una sola persona i encara no té una versió estable. Ho tornarem a mirar quan surti la primera. Mentrestant, tens la fitxa d’Arch Linux, la d’Omarchy, que també posa un escriptori amb personalitat sobre Arch, la història d’Arch Linux i la nostra comparativa d’X11 davant de Wayland.

Fonts: l’anàlisi «VasakOS: análisis de su escritorio en Rust y pruebas en máquinas virtuales» del blog de Soplos Linux; la web de VasakOS, la seva pàgina de baixades, l’anunci de la Beta 1 i la nota sobre l’ús d’IA; els repositoris de Vasak-OS a GitHub i els fitxers a SourceForge.