Pocs sistemes operatius carreguen amb una reputacio tan pesada com la de Windows Millennium Edition, que tothom coneixia com Windows Me. Va sortir l’any 2000 i durant molt de temps va ser el sac de cops preferit de la premsa tecnologica. PC World el va arribar a batejar com a «Mistake Edition». Darrere d’aquesta llegenda negra hi ha una cosa mes interessant: la historia d’un sistema de transicio, condemnat a ser l’ultim de la seva nissaga i a acomiadar, gairebe sense avisar, tota una era de la informatica domestica.
Un sistema atrapat entre dos mons
A finals dels noranta Microsoft portava dues linies de producte alhora. Hi havia la familia professional basada en Windows NT, que el febrer del 2000 va desembocar en Windows 2000. I hi havia la branca de consum basada en MS-DOS, hereva de Windows 95 i Windows 98. El pla a llarg termini era ajuntar-les en un unic sistema modern, i aixo va acabar arribant amb Windows XP el 2001.
Mentrestant, Windows Me va fer de pont provisional per als usuaris de casa. No era cap revolucio sino una actualitzacio pensada per a la llar, amb la multimedia i la facilitat d’us al davant. El seu problema es que va neixer amb data de caducitat: tothom sabia que el seu successor, molt mes solid, era a la cantonada.
L’ultima de la branca 9x
La dada que defineix Windows Me es que va ser l’ultima versio de Microsoft construïda sobre el nucli de MS-DOS, i amb ella es tancava la familia «9x» que havia arrencat amb Windows 95. Microsoft va llancar la versio final a fabricacio el 19 de juny del 2000 i la va posar a la venda el 14 de setembre del mateix any.
Perque el sistema arranques mes rapid, els enginyers van prendre una decisio polemica: restringir l’acces al MS-DOS en mode real. Per primera vegada, el menu d’apagada deixava d’oferir «Reinicia en mode MS-DOS». Per dins el sistema continuava recolzant-se en MS-DOS, pero amagava aquesta porta. Qui necessitava una consola DOS de debo tirava del CD d’instal·lacio o del disc d’arrencada d’emergencia, i ben aviat van apareixer pedacos no oficials que reactivaven la funcio amb un simple retoc del registre.
Novetats que si que van deixar empremta
Malgrat la mala fama, Windows Me va portar coses que van marcar el futur de Windows:
- System Restore (Restaurar el sistema): va debutar aqui. Permetia tornar el sistema a un punt anterior quan una instal·lacio o un controlador el deixaven inservible. Va resultar tan util que es va quedar en totes les versions posteriors.
- Windows Movie Maker: el primer editor de video domestic integrat de Microsoft, pensat perque qualsevol muntes les seves gravacions sense programari professional.
- Windows Media Player 7, Internet Explorer 5.5 i DirectX 7, que reforcaven l’aposta multimedia i d’oci.
- La proteccio del sistema sota la marca «PC Health», que intentava blindar els fitxers critics davant de sobreescriptures accidentals.
Tambe va heretar millores d’interficie i de l’Explorador que venien de Windows 2000, amb la qual cosa tenia un aspecte mes polit que Windows 98.
La fama d’inestable
Aqui arriba el revers de la moneda. Les primeres ressenyes van ser fins i tot positives i elogiaven System Restore i la proteccio de fitxers. L’experiencia real de la gent va ser una altra cosa. Es van multiplicar els informes d’equips que no s’apagaven be, pantalles blaves a tothora i conflictes amb la mateixa funcio «PC Health». La paradoxa resultava cruel: el sistema dissenyat per ser mes estable va acabar recordat com un dels mes inestables.
Amb el temps la percepcio es va tornar obertament negativa, i Windows Me va passar a la historia com un dels llancaments mes criticats de Microsoft. La seva curta vida tampoc no va ajudar: tot just tretze mesos despres arribava Windows XP i escombrava del mapa tota la branca 9x.
Una segona mirada, 25 anys despres
Amb la perspectiva del temps, part de la comunitat retro defensa que a Windows Me se’l va tractar amb duresa excessiva. En un equip ben configurat i amb bons controladors podia funcionar de manera raonable, i va deixar idees que van perdurar. El seu problema va ser sobretot de context: va arribar tard, es va solapar amb un successor millor i va prometre una estabilitat que no sempre complia.
Avui Windows Me es una peca de museu, el recordatori d’aquell tortuos salt des de la informatica basada en DOS cap als sistemes moderns. Aquesta mateixa transicio la van explorar des de fora projectes com ReactOS, que recrea Windows amb codi lliure, o alternatives historiques com OS/2 i FreeDOS, que mantenen viva la memoria del mon que Windows va acabar dominant.