Pocs sistemes operatius han deixat una empremta tan profunda com Windows XP. Llançat el 2001, es va convertir en la cara de l’ordinador personal durant més d’una dècada i encara avui és recordat amb afecte per milions d’usuaris. El seu nom, on “XP” significa “experience” (experiència), prometia precisament això: una manera més senzilla i agradable d’utilitzar el PC.
Orígens: de Neptune a Whistler
A finals dels anys noranta, Microsoft mantenia dues famílies de Windows molt diferents. D’una banda hi havia la línia domèstica (Windows 95, 98 i Me), construïda sobre MS-DOS i propensa a les famoses pantalles blaves. De l’altra, la robusta branca professional basada en el nucli Windows NT, que arribava fins a Windows 2000.
El pla era fusionar-les. Un primer projecte de consum amb nucli NT, batejat “Neptune”, i un altre orientat a empreses es van cancel·lar el gener del 2000 per concentrar els esforços en un únic sistema amb nom en clau “Whistler”, en honor de l’estació d’esquí canadenca. Aquest sistema unificat es va presentar públicament el 5 de febrer del 2001 com a Windows XP. Per fi, consumidors i empreses compartirien la mateixa base tècnica, molt més estable que el vell MS-DOS que havia sostingut la línia domèstica durant anys.
Llançament i interfície Luna
Windows XP es va completar (RTM) el 24 d’agost del 2001 i va arribar a les botigues el 25 d’octubre del mateix any. El primer que cridava l’atenció era el seu aspecte: la interfície visual Luna, amb botons arrodonits, una barra de tasques blava i l’icònic botó Inici verd. Era un gir radical respecte al sobri gris de versions anteriors.
Juntament amb el nou estil van arribar millores heretades de Windows Me com Restaurar Sistema i el Centre d’Ajuda i Suport, a més d’Internet Explorer 6 i una versió renovada del Reproductor de Windows Media. La combinació d’estabilitat NT amb una cara amable va conquerir el públic immediatament.
Versions i Service Packs clau
XP es va distribuir en diverses edicions. Les dues més conegudes van ser Home Edition, per a ús domèstic, i Professional, amb funcions de xarxa i seguretat pensades per a empreses. També hi va haver edicions de 64 bits, Media Center Edition per al saló i Tablet PC Edition.
La seva evolució es va mesurar en grans paquets d’actualitzacions:
- Service Pack 1 (setembre del 2002): primeres correccions i suport per a USB 2.0.
- Service Pack 2 (agost del 2004): probablement el més important, va reforçar la seguretat amb el Centre de Seguretat, un tallafocs activat per defecte i protecció contra el desbordament de memòria intermèdia.
- Service Pack 3 (abril del 2008): l’últim gran paquet, que va recopilar millores acumulades.
La longevitat de XP
Aquí rau una de les grans llegendes de XP: la seva sorprenent durabilitat. El suport general (mainstream) va acabar el 14 d’abril del 2009, però el suport estès es va prolongar fins al 8 d’abril del 2014, gairebé tretze anys després del seu llançament. Durant molt de temps va continuar funcionant en caixers automàtics, terminals de punt de venda i equips industrials, cosa que va obligar Microsoft a mantenir-lo viu més enllà del previst.
Aquesta resistència recorda la d’altres sistemes longeus com l’OS/2 d’IBM o les distribucions de Linux, que també van trobar nínxols on romandre actius durant dècades.
Curiositats: el fons Bliss i altres anècdotes
La imatge més vista del món podria ser el fons de pantalla per defecte de XP, anomenat Bliss: aquell turó verd sota un cel blau amb núvols. La fotografia és real, no un muntatge digital. La va prendre el gener del 1996 el fotògraf Charles O’Rear, exreporter de National Geographic, prop del límit entre els comtats de Napa i Sonoma, a Califòrnia, fent servir una càmera Mamiya RZ67 i pel·lícula Fujifilm Velvia. O’Rear sempre ha insistit que no la va retocar.
Microsoft va adquirir-ne els drets complets el 2000 i, segons el mateix autor, li va pagar el segon import més alt mai abonat a un fotògraf per una sola imatge, encara que una clàusula de confidencialitat li impedeix revelar la xifra exacta.
Una altra curiositat tècnica: tot i que el seu nom comercial era “XP”, internament corresponia a Windows NT 5.1, deixant clar que era hereu directe de Windows 2000 i de tota la família NT.
Un llegat que perdura
Windows XP va marcar tota una generació. El seu èxit va ser tal que successors com Windows Vista van tenir dificultats per desplaçar-lo, i molts usuaris s’hi van aferrar fins ben entrada la dècada del 2010. Avui continua sent objecte de nostàlgia, màquines virtuals i projectes retro, un recordatori que de vegades allò senzill i estable és el que millor envelleix. Qui vulgui reviure aquella era de transició des del vell MS-DOS cap als sistemes moderns trobarà en XP una peça clau de la història informàtica.