Pocs sistemes operatius desperten tanta nostàlgia entre els entusiastes com BeOS. Ràpid, elegant i dissenyat des de zero per al vídeo i l’àudio digital, va ser una de les grans promeses tecnològiques dels anys 90. Va estar a punt de convertir-se en la base dels Mac moderns i, encara que l’empresa que el va crear va desaparèixer, el seu esperit continua viu gràcies a un projecte comunitari que el reconstrueix peça a peça.
Els orígens: Be Inc. i un ex d’Apple
La història de BeOS comença el 1990, quan Jean-Louis Gassée, antic directiu d’Apple, va fundar Be Inc. a Menlo Park (Califòrnia). La idea era radical per a l’època: construir un “media OS”, un sistema operatiu pensat des de l’arrel per als mitjans digitals que s’apropaven i per aprofitar diversos processadors alhora.
En lloc de partir d’un nucli Unix existent, Be ho va desenvolupar tot des de zero. El kernel propi incorporava multiprocessament simètric, multitasca preferent i, sobretot, multifil omnipresent: cada part del sistema estava pensada per executar-se en paral·lel. Aquesta decisió tècnica, poc habitual fins i tot avui, era el que donava a BeOS la seva cèlebre sensació de fluïdesa.
El BeBox i les primeres passes
El primer maquinari va néixer juntament amb el sistema. L’octubre de 1995, Be va llançar el BeBox, un ordinador basat en processadors PowerPC amb una característica inoblidable: dues tires de llums LED al frontal que mostraven l’activitat de cada CPU. A més, incloïa el famós GeekPort, un connector de 37 pins pensat per experimentar amb maquinari.
La primera versió de BeOS va acompanyar aquell BeBox i va arribar a un grup limitat de desenvolupadors. Ja llavors destacava per gestionar àudio analògic i digital, fluxos MIDI, diverses fonts de vídeo simultànies i càlcul 3D sense immutar-se.
L’oportunitat perduda amb Apple
El moment més recordat de la seva història va arribar el 1996. Apple travessava una crisi profunda i necessitava amb urgència un sistema operatiu modern per substituir el seu envellit Mac OS clàssic. El llavors conseller delegat, Gil Amelio, va iniciar negociacions per comprar Be Inc.
Les converses es van trencar pels diners: Gassée demanava uns 300 milions de dòlars i Apple no volia passar de 125. La junta directiva va acabar decantant-se per l’alternativa, NeXT de Steve Jobs, adquirida per uns 429 milions. Aquella compra va tornar Jobs a Apple i va posar les bases de macOS. NeXTSTEP, el sistema de NeXT, es va convertir en el fonament del que avui fan servir milions de Mac. BeOS, en canvi, va quedar fora de joc.
Versions clau
Després de no vendre’s a Apple, Be va apostar pel gran públic. El 1997 va publicar la Preview Release (PR1), la primera versió accessible a tothom. La va seguir la Release 3 (R3) el març de 1998, històricament important perquè va ser la primera portada a la plataforma Intel x86, a més de PowerPC, i la primera disponible comercialment.
El tancament del cicle va arribar l’any 2000 amb BeOS R5, la darrera versió oficial. Es va dividir en una Pro Edition de pagament i una Personal Edition gratuïta, distribuïda per internet i en CD-ROM, que va permetre a molta gent provar el sistema sense cost. R5 seria el cant del cigne de la companyia.
Curiositats tècniques
BeOS amagava joies d’enginyeria. El seu sistema de fitxers, el BFS (Be File System), era de 64 bits, amb journaling per protegir les dades i suport per a fitxers de fins a un terabyte, una xifra desmesurada per a l’època. El més sorprenent és que incorporava atributs indexats que funcionaven gairebé com una base de dades: podies fer consultes tipus cerca sobre els teus fitxers sense eines externes.
Tot i que internament no derivava d’Unix, oferia compatibilitat parcial amb POSIX i una línia d’ordres a través de Bash, cosa que facilitava la vida a qui venia del món Unix o de Linux.
El final… i el renaixement
El 2001, ofegada econòmicament, Be Inc. va vendre els seus actius. Els drets d’autor de BeOS van acabar en mans de Palm Inc. per uns 11 milions de dòlars, i la companyia va desaparèixer.
Però la comunitat no es va resignar. Aquell mateix any va néixer OpenBeOS, un esforç per reimplementar BeOS des de zero amb codi obert. Aquell projecte es va transformar en Haiku, un sistema operatiu lliure que manté compatibilitat amb BeOS R5 i que encara avui es desenvolupa, mantenint viu el somni d’un sistema ràpid, lleuger i orientat al multimèdia. BeOS no va triomfar comercialment, però el seu llegat continua inspirant els qui creuen que un sistema operatiu pot ser, sobretot, una delícia d’utilitzar.