Quan el 1994 Microsoft va anunciar que deixaria de vendre i donar suport a l’MS-DOS, molta gent va donar per fet que el vell intèrpret de la línia d’ordres desapareixeria per sempre. Un estudiant de física tenia una altra idea. Tres dècades després, FreeDOS continua viu, en desenvolupament actiu i descarregant-se arreu del món. Aquesta és la història de com el programari lliure va rescatar un sistema operatiu que la indústria donava per mort.
L’anunci que ho va canviar tot
A principis del 1994, Microsoft preparava el terreny per al Windows 95 i va comunicar que la darrera versió independent de l’MS-DOS, la 6.22, també seria l’última. Per a milions d’usuaris que depenien del sistema per treballar, jugar o executar programari a mida, era una mala notícia.
El 31 de març del 1994, un missatge al grup de notícies comp.os.msdos.misc preguntava si algú, potser el projecte GNU, havia pensat a escriure un DOS de domini públic. La pregunta va arribar a mans de Jim Hall, aleshores estudiant de física a la Universitat de Wisconsin-River Falls. El 29 de juny del 1994 va publicar un manifest proposant crear un DOS lliure que va batejar com a PD-DOS (de Public Domain DOS).
De PD-DOS a FreeDOS
Hall va triar “PD-DOS” perquè volia un sistema gratuït per a tothom i creia que això volia dir “domini públic”. Aviat va entendre la diferència entre domini públic i programari lliure, així que en poques setmanes va canviar el nom del projecte a Free-DOS i va decidir distribuir el codi sota la Llicència Pública General de GNU (GPL). Més tard es va eliminar el guionet per quedar en FreeDOS, en part després de la publicació del nucli escrit per Pat Villani, que es va sumar al projecte als seus inicis.
L’avenç va ser ràpid. Els desenvolupadors van aplegar les seves pròpies utilitats i, tot just uns mesos després de l’anunci, van llançar Alpha 1 el setembre del 1994. Un sistema operatiu nascut als fòrums d’Usenet començava a prendre forma com a alternativa real.
Les versions clau de FreeDOS
El camí cap a una versió estable va ser llarg, però cada fita va marcar un salt en maduresa:
- FreeDOS 1.0 (3 de setembre del 2006): la primera versió estable, dotze anys després de l’arrencada del projecte. Es distribuïa en dos CD, un d’instal·lació d’uns 8 MB i un altre live d’uns 49 MB amb el codi font.
- FreeDOS 1.1 (2 de gener del 2012): paquets actualitzats i millor compatibilitat.
- FreeDOS 1.2 (25 de desembre del 2016): un instal·lador renovat i una àmplia col·lecció de programes a punt per fer servir.
- FreeDOS 1.3 (febrer del 2022): més controladors, jocs i eines de xarxa.
- FreeDOS 1.4 (abril del 2025): el lliurament més recent, una versió d’actualitzacions que incorpora el visor d’imatges Dosview (capaç de llegir BMP, PNG, JPG, WEBP o GIF), un FDISK corregit per a discos amb moltes particions lògiques i una nova versió de la suite de xarxa mTCP de Michael Brutman.
Curiositats reals d’un DOS ben viu
Tot i que soni paradoxal, FreeDOS és un dels sistemes operatius clàssics més útils avui. El seu ús més estès potser sorprèn: durant anys, molts fabricants han recomanat arrencar amb FreeDOS per actualitzar la BIOS de plaques i portàtils, perquè nombroses utilitats de microprogramari només funcionen en un entorn DOS real. Una relíquia dels noranta al servei del maquinari modern.
FreeDOS també s’ha arribat a vendre preinstal·lat en ordinadors nous com a alternativa sense cost de llicència, una manera elegant d’oferir un equip “sense sistema” però arrencable. I, és clar, continua sent el refugi dels nostàlgics: executa milers de jocs i aplicacions clàssiques de l’era DOS sense emulació, a més de poder córrer còmodament en màquines virtuals com VirtualBox o QEMU sobre Linux.
Un altre detall entranyable: Jim Hall continua sent el coordinador del projecte més de trenta anys després. Pocs sistemes operatius poden presumir de continuïtat amb el seu fundador original al timó.
Un llegat que connecta generacions
FreeDOS comparteix ADN amb tota una família de sistemes que van definir la informàtica personal: el citat MS-DOS de Microsoft, el PC DOS d’IBM, l’avançat DR-DOS de Digital Research i, més enrere, el llegendari CP/M que els va inspirar tots. Davant d’aquells sistemes propietaris, FreeDOS va aportar quelcom diferent: ser lliure, obert i mantingut per una comunitat.
Avui, en plena era del núvol i de la intel·ligència artificial, que un DOS de 16 bits continuï rebent actualitzacions és gairebé un acte de resistència cultural. FreeDOS demostra que el programari lliure no només crea el futur, sinó que també és capaç de rescatar el passat i mantenir-lo en funcionament per a qui el necessiti.