Durant els anys 90, per generar gràfics per ordinador de qualitat cinematogràfica, jugar amb realitat virtual o renderitzar dinosaures fotorealistes no recorries a un PC corrent: t’asseies davant d’una estació de treball de Silicon Graphics amb IRIX. Aquest Unix llegendari va regnar més d’una dècada en la informàtica gràfica professional.
Què va ser IRIX
IRIX era el sistema operatiu que Silicon Graphics (SGI) va desenvolupar per a les seves estacions de treball i servidors amb processadors MIPS. Tècnicament va néixer com una variant d’Unix System V amb extensions BSD, pensada des del primer dia per esprémer maquinari gràfic d’altíssima gamma. Mentre mig món es barallava amb interfícies de text, qui feia servir IRIX movia models 3D en temps real amb una fluïdesa que semblava ciència-ficció.
Davant d’altres Unix més austers, IRIX va cuidar l’experiència visual amb el seu gestor de finestres 4Dwm i aplicacions gràfiques molt treballades. Era Unix, és clar, però amb superpoders multimèdia.
Orígens i primeres versions
El nom IRIX va aparèixer cap al 1988, amb la versió 3.0 per a la sèrie d’estacions IRIS 4D. Aquelles primeres 3.x partien d’Unix System V Release 3 amb millores de 4.3BSD i incloïen 4Sight, el sistema de finestres propi de SGI.
El salt a IRIX 4.0 el 1991 va marcar un abans i un després: SGI va canviar 4Sight per l’estàndard de la indústria, el sistema X Window (X11R4), i va estrenar el gestor de finestres 4Dwm que definiria l’estètica de la plataforma durant anys.
Les versions clau: del 5.0 al mític 6.5
IRIX 5.0, de 1993, va portar funcions d’Unix System V Release 4 com els executables ELF. I la 5.3 va incorporar una de les grans joies tècniques de SGI: XFS, un sistema de fitxers amb journaling d’alt rendiment que anys més tard adoptaria el kernel Linux i que encara avui s’utilitza en distribucions com RHEL.
El 1994, IRIX 6.0 va sumar suport per al processador MIPS R8000 de 64 bits, avançant-se a una era que trigaria a arribar al gran públic.
L’última gran versió, IRIX 6.5, va sortir el maig de 1998 i es va fer llegenda pel que va aguantar: SGI va publicar noves versions menors cada trimestre fins al 2005. La final, IRIX 6.5.30, va arribar l’agost de 2006. El suport oficial va acabar el desembre de 2013.
El protagonista secret de Jurassic Park
Si el públic general recorda IRIX és gràcies al cinema. A Jurassic Park (1993) la jove Lex s’asseu davant d’un ordinador, veu una interfície 3D girant a la pantalla i deixa anar la frase immortal: “És un sistema UNIX! El conec!”.
Aquella interfície tridimensional existia de debò: es deia FSN (File System Navigator, pronunciat “fusió”), una aplicació experimental de SGI que mostrava el sistema de fitxers com un paisatge 3D navegable, amb pedestals per als directoris i caixes per als fitxers; l’alçada indicava la mida i el color l’antiguitat. Mai no va passar de prototip —així ho descrivia la mateixa SGI—, però va quedar immortalitzat. I no va ser casualitat: SGI va participar directament en els efectes digitals de la pel·lícula, generats a les seves pròpies màquines.
L’imperi gràfic de SGI
IRIX no va triomfar només a Hollywood. Va ser la plataforma de referència per al disseny industrial, la simulació científica, la medicina, la defensa i, com no, els efectes visuals i l’animació. Estudis com Industrial Light & Magic van aixecar la seva màgia sobre estacions SGI. La tecnologia gràfica de SGI, coneguda com a OpenGL, es va convertir en un estàndard obert que avui continua viu en infinitat de dispositius.
El mateix SGI va ser a més un actor clau en la història de l’Unix professional, fent costat a Solaris de Sun i AIX d’IBM en el segment d’estacions d’alt rendiment.
L’ocàs i el llegat
L’èxit d’IRIX es va esvair amb el canvi de segle. PCs cada cop més potents amb targetes gràfiques barates, sumats a l’auge de Linux i dels Unix lliures com FreeBSD, van anar erosionant el model de maquinari propietari caríssim de SGI. L’empresa va intentar reinventar-se, fins i tot migrant a Linux, però va acabar fent fallida el 2009.
El seu llegat, en canvi, és enorme: XFS continua en ús, OpenGL va marcar la informàtica gràfica i la frase de Jurassic Park va convertir IRIX en un dels Unix més famosos, encara que gairebé ningú el toqués mai. Avui una comunitat d’entusiastes manté viva la plataforma i restaura aquelles màquines blaves i violetes que un dia van renderitzar el futur.