Linus Torvalds va publicar Linux 7.4-rc1 el diumenge 1 de novembre de 2026, dues setmanes després de Linux 7.3, i al correu d’anunci no s’hi va estar per romanços: «aquesta és una finestra d’integració GRAN». Parla de «gairebé 20.000 commits davant dels ~15.000 habituals». Ho hem comprovat a l’arbre de Git: entre l’etiqueta v7.3 i v7.4-rc1 hi ha 19.780 commits, comptant els de fusió. Per comparar, la rc1 de Linux 7.3 en va sumar 16.267 i la de Linux 6.7, que fins ara passava per la finestra més gran, 16.203 amb el mateix mètode.
Per què tants canvis
Torvalds dona dos motius. El primer, que considera «obvi», és l’allau de feina provocada per eines d’IA, i ho veu com un bon senyal: prefereix que aquests arranjaments arribin a la finestra d’integració i no de cop durant les release candidates, perquè vol dir que ja formen part del desenvolupament normal. Afegeix que cada vegada més pedaços els suggereix una IA, tot i que sovint es reescriuen abans d’entrar. El segon motiu és que molta gent dona per fet que Linux 7.4 serà la propera versió LTS, i això sempre engreixa una versió.
El diff també és enorme, però en part per una raó coneguda: un altre bolcat de registres de maquinari d’AMD en capçaleres gegants. Segons Torvalds, un terç del pedaç són desplaçaments de registres i màscares de bits de les GPU d’AMD. Traient aquest soroll, la meitat són drivers i la resta es reparteix entre arquitectures, sistemes de fitxers, eines (sobretot perf i selftests) i el nucli: xarxa, Rust, BPF i memòria. Només el shortlog ocupa 24.000 línies i 1,2 MB.
AMD Zen 6: menys mitigacions i millor gestió de la freqüència
A la tanda de canvis d’especulació d’x86 que va enviar Borislav Petkov hi ha una bona notícia per als futurs processadors Zen 6: el seu predictor de salts (BTB) etiqueta les entrades per context, així que ja no necessiten la mitigació SRSO SafeRET, que és cara en rendiment. El kernel detecta aquests xips i deixa d’aplicar-la.
Pel que fa a l’energia, el driver amd-pstate rep, de Mario Limonciello i altres, suport inicial per a la capacitat de freqüència màxima als Zen 6 de client i valors nous d’EPP (la preferència entre rendiment i consum) ajustats a aquesta generació.
AMDGPU: HDMI 2.1 de debò
Dave Airlie ho resumeix al pull de DRM amb un «per fi»: AMDGPU activa HDMI 2.1 FRL (Fixed Rate Link, el mode de transmissió que permet les amplades de banda altes d’HDMI 2.1). Amb ell arriben FreeSync, ALLM i VRR sobre HDMI 2.1, cosa que interessa a qui connecta un equip amb Radeon a un televisor modern. El mateix driver estrena suport d’UALink sobre Ethernet.
perf: scripts en Python més sòlids i ràpids
El pull d’eines d’Arnaldo Carvalho de Melo porta els scripts en Python de perf al mòdul perf i permet executar-los per separat, sense passar per perf script. El mòdul millora amb cadenes de crides i còpies d’esdeveniments mandroses (només es calculen si es fan servir), una millor gestió del GIL i cerques de sessió i fil més bones, a més de nous treport, generador de flamegraphs i exportadors a SQLite i PostgreSQL. També arriba el perfilat per tipus de dades (perf annotate --data-type) a arm64.
Ceph: lazy I/O a tot el muntatge
El client de Ceph del kernel incorpora l’opció de muntatge lazyio, de Xiubo Li. Activa LazyIO per a tots els fitxers del muntatge, en lloc de demanar-ho fitxer a fitxer amb un ioctl, i permet fer servir la memòria cau de pàgines encara que diversos clients tinguin el mateix fitxer obert per escriure. És útil en càrregues HPC que toleren una coherència de memòria cau més relaxada. A la mateixa tanda, Ilya Dryomov desactiva el suport d’inline data, que mai no va sortir d’experimental, i esmenta «un munt de pedaços d’enduriment basats en LLM».
El «taint» que va entrar i sortir
La curiositat de la finestra la va posar Greg Kroah-Hartman. Al pull del nucli de drivers hi va entrar TAINT_FORCED_BIND, una marca (lletra «Y») que «taca» el kernel quan algú escriu als fitxers bind i unbind de sysfs per associar a mà un dispositiu amb un driver. La idea era aturar el raig d’informes d’error sense sentit que generaven els fuzzers en enllaçar drivers amb dispositius a l’atzar, i els pedaços inútils que venien al darrere.
Va durar poc: abans de tancar la finestra, Torvalds va fusionar-ne la reversió. Resulta que VFIO fa servir aquest mecanisme per passar dispositius a màquines virtuals, així que el taint saltava en fluxos de treball normals. Greg explica al commit que syzbot ja no fa aquestes proves, però que «amb aquesta bogeria dels LLM» ningú no pot assegurar que un altre no ho torni a fer, i que es buscarà una solució més fina després de 7.4.
Què ve ara
Torvalds encara tenia dues pull requests pendents que podrien entrar a la rc2. Si es compleix el calendari habitual de set release candidates, Linux 7.4 final arribarà cap al 20 de desembre, o una setmana més tard si cal una rc8. El que porta 7.4 per a RISC-V ho vam explicar a Linux 7.4 i RISC-V, les versions i dates del kernel són a la fitxa de Linux i, per comparar amb un cicle anterior, aquí tens el que va portar Linux 7.1.
Fonts: anunci «Linus 7.4-rc1» de Linus Torvalds a la llista del kernel; etiqueta v7.4-rc1 i fusions a l’arbre de Torvalds: x86 bugs, gestió d’energia, DRM, eines perf, Ceph, nucli de drivers i reversió de TAINT_FORCED_BIND.