D’ençà que Broadcom va refer el catàleg i els preus de VMware, la pregunta ha deixat de ser si convé mirar alternatives i ha passat a ser quant costa moure’s. Proxmox VE és la que més gent es va trobant pel camí, i val la pena explicar la migració sense adorns: es pot fer, hi ha una manera sensata de fer-la, i hi ha una llista de coses que mosseguen si s’ignoren.
Què és Proxmox i què no
Proxmox VE és Debian amb KVM i QEMU a sota, contenidors LXC al costat, i una interfície web i una API que unifiquen les dues coses en un clúster. No és un clon de vSphere: comparteix els conceptes —clúster, alta disponibilitat, migració en calent, emmagatzematge compartit— però no l’arquitectura ni les eines.
El que t’emportes de sèrie, sense llicències per sòcol ni subscripció obligatòria:
- Clúster amb corosync, amb reinici automàtic de les VM d’un node caigut i aïllament del node problemàtic.
- Emmagatzematge integrat: Ceph repartit entre els mateixos nodes de còmput, o ZFS local per a càrregues sensibles a la latència, amb instantànies i sumes de verificació.
- Còpies de seguretat amb Proxmox Backup Server: incrementals, deduplicades i xifrades.
El que no t’emportes: l’ecosistema d’integracions certificades de vSphere, el mateix comportament del balanceig de càrrega, i la xarxa de partners a la qual potser estàs acostumat. Això no és un defecte del producte, és el preu de canviar de plataforma.
La migració, per fases
La gent de Cloud Privado treballa aquest tipus de migracions amb un esquema de quatre fases que coincideix amb el que funciona a la pràctica:
- Inventari. Abans de tocar res, saber què hi ha: màquines, dependències entre elles, qui parla amb qui, quines cabines i quines xarxes. És la fase que més es salta i la que més car surt saltar-se.
- Pilot. Una tanda petita i no crítica, mesurada de debò: rendiment real, no sensacions.
- Tandes. Moure per grups amb l’entorn antic encara dret. Aquí la marxa enrere continua sent possible.
- Tall final. És l’única fase sense marxa enrere, i per això només s’hi entra quan les tres anteriors estan verificades.
Amb la màquina apagada el trasllat es mesura en minuts per VM; amb rèplica prèvia de discs, la finestra de tall d’una tanda sol quedar per sota de les dues hores. Les bases de dades són el cas a part: allà el que es fa és mantenir replicació lògica activa fins al tall, no copiar un disc i creuar els dits.
Els detalls que mosseguen
- Controladors VirtIO al Windows, abans de moure. Si la VM arriba a Proxmox sense ells, arrenca —lenta, amb disc i xarxa emulats— i sembla que “va”. És mecànic, però s’oblida.
- Treure les VMware Tools abans o just després. Conviuen malament amb els agents nous.
- UEFI i arrencada segura: revisar el microprogramari i el disc EFI de cada VM. És una casella, però és la casella que deixa una màquina sense arrencar.
- Xarxes i VLAN: els noms dels grups de ports no viatgen sols. Cal reproduir el mapa, i convé fer-ho abans del pilot.
- Emmagatzematge: decidir Ceph o ZFS abans de moure, no després. Canviar d’idea amb 200 VM a sobre és un altre projecte.
I si Proxmox no és la resposta?
No sempre ho és. Si véns de XenServer, XCP-ng et resultarà més familiar. Si el teu és orquestrar centenars de VM amb un model de núvol, OpenNebula té un camí propi de migració des de VMware. I si el destí és Kubernetes, potser el debat no és quin hipervisor sinó quantes d’aquestes VM haurien de continuar sent VM.
Per entendre què hi ha a sota de totes aquestes opcions, la pila de virtualització de Linux —KVM, QEMU i libvirt— explica qui fa què; gairebé tota la resta són capes de gestió a sobre.
Per on continuar
- La comparativa de plataformes de Cloud Privado, per posar Proxmox, VMware i Nutanix a la mateixa taula.
- La seva anàlisi de per què Broadcom prepara un vSphere Standard nou, que explica bastant del moment actual.
- I si al final la xarxa és el que et preocupa, com s’escriuen de debò les regles de tallafoc i NAT a Proxmox.
Sobre on executar-ho: Proxmox va igual de bé en ferro propi que en servidors bare metal o en un núvol privat gestionat, que és la via habitual quan no vols mantenir tu el maquinari però tampoc vols compartir màquina amb ningú.
Les fitxes de Proxmox VE i d’ESXi tenen les seves versions i dates de fi de suport, que convé mirar abans de planificar qualsevol tall: migrar a una versió que caduca d’aquí a sis mesos és començar amb deute.
Qui signa aquest article és cofundador de Stackscale, que apareix entre els enllaços. Ho dic aquí perquè se sàpiga en llegir-lo, no en la lletra petita.