Abans que l’iPhone i Android s’apoderessin de les nostres butxaques, hi va haver un aparell petit, gris i silenciós que va ensenyar milions de persones a confiar la seva agenda, els contactes i les notes a una pantalla. Aquell aparell funcionava amb Palm OS, un sistema operatiu que durant més d’una dècada va marcar què volia dir la informàtica portàtil.
Els orígens: Jeff Hawkins i Palm Computing
Tot arrenca el 1992, quan l’inventor nord-americà Jeff Hawkins va fundar Palm Computing, Inc., una empresa dedicada al programari per als primers assistents digitals personals (PDA). Després de treballar en el dispositiu Zoomer, que va ser un fracàs, Hawkins en va treure una lliçó que ho canviaria tot: era més fàcil ensenyar la gent a escriure d’una manera lleugerament diferent que ensenyar els ordinadors a entendre la cal·ligrafia lliure.
El 1995 Palm es va fusionar amb U.S. Robotics i Hawkins es va posar al capdavant del desenvolupament d’un sistema operatiu propi per a una nova línia de dispositius.
El PalmPilot i el naixement d’un fenomen
El 10 de març de 1996 van arribar al mercat el PalmPilot 1000 i el PalmPilot 5000, les primeres PDA que executaven Palm OS 1.0. Tenien una pantalla monocroma de 160 × 160 píxels i una zona específica per escriure amb un llapis òptic (stylus).
L’èxit va ser aclaparador. La fiabilitat i la senzillesa del sistema en van disparar l’adopció: el 1998 ja s’havia superat el milió d’unitats venudes, amb més del 70 % del mercat nord-americà de PDA. Un detall curiós: el nom original era simplement Pilot, però una demanda de l’empresa Pilot Pen Corporation va obligar a rebatejar-lo com a PalmPilot i, més endavant, senzillament Palm.
Graffiti: aprendre a escriure per a la màquina
La gran novetat de Palm OS va ser Graffiti, el seu sistema de reconeixement d’escriptura. En lloc de desxifrar qualsevol cal·ligrafia, Graffiti demanava a l’usuari un petit esforç: aprendre un alfabet simplificat de traços únics. A canvi, oferia una velocitat i una precisió sorprenents per a l’època.
Graffiti també va deixar una història legal curiosa. Xerox tenia la patent d’un sistema d’entrada anomenat “Unistroke”, desenvolupat al mític centre Xerox PARC, i va demandar Palm per infracció. Per això, el 2003 Palm va treure Graffiti 2, basat en la tecnologia Jot de Communication Intelligence Corporation, amb traços més semblants a l’escriptura natural.
Les versions clau de Palm OS
El sistema va evolucionar de pressa. Palm OS 2.0 (1997) va afegir xarxes TCP/IP i retroil·luminació. Palm OS 3.0 va portar millores de pantalla i noves capacitats. El salt gran va arribar amb Palm OS 5.0, que la filial PalmSource va presentar el juny de 2002 i va estrenar el Palm Tungsten T: per fi es basava en processadors ARM, cosa que obria la porta al color, el so i molta més potència.
Després van arribar dues branques amb noms de gemmes:
- Palm OS Garnet (5.4), que va afegir Bluetooth i resolucions de fins a 480 × 320 píxels, i va debutar al Treo 650 el 2004.
- Palm OS Cobalt (6.0), presentat el 2004 i basat en part en el BeOS que Palm havia comprat. Aportava multitasca real i protecció de memòria, però mai no va convèncer els fabricants i gairebé no va arribar a dispositius comercials.
L’ocàs i el salt a webOS
A mitjan dècada del 2000 les coses van canviar. ACCESS va comprar la tecnologia i la va rebatejar com a Garnet OS, mentre Palm, Inc. apostava per un camí nou. El gener de 2009 la companyia va presentar webOS, un sistema basat en Linux i tecnologies web que va estrenar l’elegant Palm Pre. Era l’adéu definitiu al Palm OS clàssic.
El llegat, això sí, perdura. Idees com la sincronització amb el PC amb un sol botó (el famós HotSync), les interfícies tàctils centrades en tasques i la idea d’un ordinador personal de debò de butxaca van aplanar el camí als telèfons intel·ligents moderns.
Un lloc a la història de la informàtica
Palm OS pertany a aquella nissaga de sistemes que van marcar una època i després van cedir el relleu, com van fer NeXTSTEP, BeOS —l’esperit del qual reviu avui en Haiku— o el longeu QNX en el món encastat. Davant de competidors com Windows en la variant CE, Palm va demostrar que menys podia ser més: una màquina senzilla, ràpida i enfocada es guanyava el cor de milions d’usuaris. Avui el seu record viu en emuladors i en la memòria de tota una generació que va aprendre a escriure amb traços.