Molt abans que l’iPhone i Android es repartissin el món, hi va haver un sistema operatiu que manava a les butxaques de mig planeta: Symbian OS. Durant bona part de la primera dècada dels 2000 va ser el rei indiscutible dels smartphones, i això ho devia sobretot a Nokia. Aquí t’explico d’on va sortir, com va créixer i per què va acabar apagant-se.
De l’EPOC a Symbian: els orígens a Psion
La llavor de Symbian no la va plantar una empresa de telèfons, sinó una d’ordinadors de butxaca. Psion, fundada a Londres el 1980, va desenvolupar un sistema operatiu anomenat EPOC per a les seves agendes electròniques (PDA). La versió de 32 bits, EPOC32, va debutar el 1997 amb la mítica Psion Series 5, una PDA amb teclat físic que encara avui té devots.
El juny de 1998 tot va fer un tomb. Psion Software es va transformar en Symbian Ltd., una empresa conjunta entre Psion i els grans fabricants de telèfons del moment: Ericsson, Motorola i Nokia. EPOC va passar a dir-se Symbian OS, i així va néixer formalment la plataforma que coneixeríem els anys següents.
El primer smartphone i la conquesta del mercat
Symbian OS va arribar al mercat el novembre del 2000 a bord del Nokia 9210 Communicator, una mena de portàtil de butxaca amb tapa que s’obria com un llibre. A partir d’aquí el sistema es va expandir a un ritme vertiginós de la mà de Nokia.
La clau de l’èxit va ser que Symbian era un nucli de sistema operatiu sobre el qual es muntaven diferents interfícies. Cada fabricant construïa la seva pròpia capa visual. El 2006, Symbian acaparava al voltant del 67 % del mercat mundial de smartphones, una quota que avui sembla de ciència-ficció. Al costat d’això, competidors com Palm OS o Windows Mobile eren actors menors.
Les plataformes: S60, UIQ i MOAP
Symbian OS tot sol no portava interfície d’usuari; necessitava una plataforma a sobre. En van sorgir tres de grans:
- S60 (abans Series 60): creada per Nokia el 2001 i estrenada el 2002 amb el Nokia 7650. Va ser, de bon tros, la més popular. També la van usar Samsung i LG.
- UIQ: orientada a pantalles tàctils amb llapis, desenvolupada per UIQ Technology. La van adoptar Sony Ericsson i Motorola.
- MOAP(S): una variant exclusiva del mercat japonès, usada per fabricants com Fujitsu o Sharp.
Aquesta fragmentació tenia dues cares: donava varietat de dispositius, però els complicava la vida als desenvolupadors, que havien d’adaptar les seves apps a cada plataforma.
El nucli EKA2 i el salt al codi obert
Sota el capó, les darreres versions funcionaven amb el kernel EKA2 (EPOC Kernel Architecture 2), un nucli de temps real capaç de gestionar tant el sistema operatiu com la mateixa ràdio del telèfon en un sol processador. D’aquí venia la llegendària autonomia dels Nokia de l’època.
El 2008 Nokia va comprar Symbian Ltd. per uns 264 milions d’euros i va crear la Symbian Foundation, una fundació sense ànim de lucre. La idea era obrir el codi sota la llicència Eclipse Public License. El febrer del 2010 Symbian es va convertir oficialment en programari lliure, un dels projectes de codi obert més grans del seu temps. El moviment recorda la filosofia que mou projectes com el kernel Linux o sistemes històrics com MINIX.
Symbian^3 i el principi del final
La darrera gran iteració va ser Symbian^3, llançada el 2010 com a successora de S60 5th Edition, ja amb tot el sistema alliberat. El 2011 va rebre les actualitzacions batejades Anna i Belle.
Però el terra ja tremolava. El febrer del 2011 Nokia, l’única gran companyia que continuava apostant per Symbian fora del Japó, va anunciar que adoptaria Windows Phone 7 de Microsoft com a plataforma principal. Symbian quedava sentenciat a una retirada gradual.
El gener del 2013 Nokia va confirmar que el Nokia 808 PureView (2012), cèlebre per la seva càmera de 41 megapíxels, seria el seu darrer telèfon Symbian. El suport es va apagar del tot l’1 de gener del 2014, quan es va tancar la possibilitat de pujar noves apps a la botiga.
Curiositats i llegat
- El Nokia 808 PureView no només va tancar una era. El seu sensor de 41 MP va ser durant anys una referència en fotografia mòbil i va demostrar que Symbian aguantava el tipus tècnicament fins a l’últim dia.
- La idea d’un nucli de sistema separat de la interfície, que avui ens resulta tan natural, va ser un dels grans encerts arquitectònics de Symbian, comparable en ambició a sistemes com QNX o BeOS/Haiku.
- Symbian és un recordatori que dominar un mercat no garanteix sobreviure a un canvi de paradigma, igual que els va passar a OS/2 o NeXTSTEP al món dels ordinadors.
Symbian ja no encén cap pantalla, però la seva petjada hi continua: va ser el sistema que ens va ensenyar que un telèfon podia ser, de debò, un ordinador de butxaca.