Costa imaginar la informàtica actual sense la paraula “Windows”, i tanmateix tot va començar amb un producte modest, lent i, per a molta gent, decebedor. Windows 1.0 va sortir el 20 de novembre de 1985 i va ser el primer pas de Microsoft cap a l’escriptori gràfic que acabaria dominant el món. Repassem la seva història, les seves versions i unes quantes curiositats que gairebé ningú recorda.
Un anunci el 1983, un llançament el 1985
La història de Windows 1.0 comença dos anys abans que arribés a les botigues. El novembre de 1983 Microsoft va anunciar a bombo i platerets el seu nou entorn gràfic, en plena febre de les interfícies de finestres que havia despertat l’Apple Lisa. El cas és que el producte va trigar molt més del que havia promès, i durant aquells dos anys es va convertir en un dels primers casos sonats de vaporware: programari anunciat que no acabava d’aparèixer.
Per cert, el projecte es deia internament “Interface Manager”. Va ser Rowland Hanson, el responsable de màrqueting de Microsoft, qui va convèncer la companyia que “Windows” sonava molt millor de cara al públic, perquè descrivia sense embuts les finestres rectangulars que repartien la pantalla.
No era un sistema operatiu, sinó un entorn
Val la pena aclarir un malentès que es repeteix molt. Windows 1.0 no era un sistema operatiu complet. Era un entorn operatiu que corria sobre MS-DOS i n’heretava tant les virtuts com les limitacions. Per sota seguia manant DOS; Windows hi posava a sobre una capa gràfica de 16 bits amb un gestor anomenat MS-DOS Executive.
Amb aquesta capa, l’usuari podia llançar programes gràfics pensats per a Windows i, alhora, continuar executant aplicacions clàssiques de PC-DOS i MS-DOS. Era, en el fons, una passarel·la entre dos mons: la línia d’ordres que regnava aleshores i el futur dels ratolins i les icones.
Finestres en mosaic: culpa d’Apple
El més cridaner de Windows 1.0, i el més criticat, és que les seves finestres no es podien superposar. Es mostraven en mosaic, repartint-se la pantalla com les peces d’un trencaclosques, sense encavalcar-se les unes sobre les altres. Les podies moure i redimensionar, però mai apilar.
La decisió tenia el seu perquè. Microsoft mantenia un delicat acord de llicència amb Apple sobre elements d’interfície inspirats en el Macintosh, i les finestres superposades eren terreny relliscós. Només els menús desplegables i els quadres de diàleg podien aparèixer per damunt de la resta. Les finestres encavalcades van trigar fins a Windows 2.0 (1987), i això va ser justament el que va desencadenar la famosa demanda d’Apple contra Microsoft el 1988.
Les quatre versions de Windows 1.0
Tot i que parlem de “Windows 1.0” com si fos una sola cosa, en realitat van ser quatre lliuraments seguits:
- Windows 1.01 (20 de novembre de 1985): la primera versió pública, que es venia per uns 99 dòlars.
- Windows 1.02 (maig de 1986): la primera edició internacional, adreçada a altres mercats.
- Windows 1.03 (agost de 1986): va incorporar controladors per a teclats europeus i nous drivers de pantalla i impressora.
- Windows 1.04 (1987): va afegir compatibilitat amb els ordinadors IBM PS/2.
Totes compartien la mateixa filosofia de mosaic i el mateix conjunt d’aplicacions, i cada revisió anava afinant la compatibilitat amb el maquinari.
Les aplicacions incloses
Windows 1.0 arribava amb una petita col·lecció d’utilitats que avui ens resulten entranyables. Incloïa Paint, un editor gràfic senzill; Write, un processador de text bàsic; Notepad (el bloc de notes); una calculadora; un rellotge; un calendari de cites; un fitxer de targetes; el Porta-retalls; un tauler de control i un terminal. I, com no, un joc: Reversi, pensat perquè la gent practiqués el maneig del ratolí, que encara era una novetat per a molts.
Un fracàs comercial amb un llegat enorme
Siguem sincers: en el seu moment, Windows 1.0 va ser una decepció. Fins a l’abril de 1987 va vendre unes 500.000 còpies i la premsa especialitzada el va tractar com un producte lent i poc útil. Anava malament en el maquinari modest de l’època i li faltaven aplicacions de pes.
Tot i així, la seva importància històrica costa d’exagerar. Va posar les bases de la família que donaria lloc a Windows d’escriptori i a Windows Server. Hi ha un detall curiós: Microsoft va mantenir el suport oficial de Windows 1.0 fins al 31 de desembre de 2001, cosa que el converteix en la versió de Windows amb més anys de suport de la història, setze en total.
Si et ve de gust comparar aquella arrencada gràfica amb altres filosofies de l’època, pots fer un cop d’ull a OS/2, a l’AmigaOS de Commodore o al modern ReactOS, un projecte lliure que recrea la compatibilitat amb Windows. Tots expliquen, a la seva manera, una part de la mateixa història.