Molta gent es pensa que macOS va néixer el dia que Apple va posar una poma lluent damunt d’un escriptori bonic. La realitat és força més interessant i té unes arrels que s’enfonsen directament en el món UNIX. El sistema que avui fan servir milions de Mac no va sortir de Cupertino, sinó d’una empresa que Steve Jobs va fundar després que l’expulsessin de la seva. I és una de les grans ironies de la informàtica moderna.
NeXT: l’exili daurat de Steve Jobs
L’any 1985, després d’una guerra interna a Apple, Steve Jobs va marxar de l’empresa que ell mateix havia ajudat a aixecar. No es va retirar. Aquell mateix any va fundar NeXT, una companyia dedicada a fabricar estacions de treball de gamma alta per a universitats i centres de recerca. El maquinari era espectacular (i car), però el que de debò acabaria canviant la història va ser el programari.
NeXT va desenvolupar un sistema operatiu anomenat NeXTSTEP, la primera versió completa del qual va arribar el 1989. En comptes de partir de zero, l’equip es va recolzar en tecnologia UNIX ja rodada. La fórmula ajuntava el micronucli Mach (desenvolupat a la Universitat Carnegie Mellon) amb components de BSD, la branca d’UNIX nascuda a Berkeley. Aquest mateix llinatge BSD continua ben viu avui en projectes com FreeBSD, OpenBSD o NetBSD.
Mach, BSD i Objective-C: una recepta avançada al seu temps
El que feia especial el NeXTSTEP no era només la seva base UNIX, sinó com ho embolcallava tot. El sistema anava de debò amb la programació orientada a objectes mitjançant el llenguatge Objective-C, juntament amb eines com Interface Builder, que permetien construir aplicacions complexes a una velocitat sorprenent per a l’època.
Aquelles idees no es van quedar en una curiositat dels anys vuitanta. El framework de NeXT, conegut més tard com OpenStep, va evolucionar fins a convertir-se en Cocoa, la base sobre la qual encara avui s’escriuen les aplicacions de Mac i d’iPhone. Si mai has vist classes amb el prefix NS (com ara NSString o NSObject), aquestes dues lletres són literalment les inicials de NeXTSTEP. Costa trobar un exemple tan clar de tecnologia que aguanta dècades gairebé sense que l’usuari se n’adoni.
El retorn del fill pròdig: Apple compra NeXT
A mitjan anys noranta, Apple passava per hores baixes. El seu sistema operatiu clàssic arrossegava problemes estructurals seriosos: poca estabilitat, multitasca deficient i una arquitectura que envellia malament. L’empresa necessitava un sistema modern i el necessitava de seguida.
El desembre de 1996 Apple va anunciar la compra de NeXT, una operació que es va tancar a principis de 1997 per uns 429 milions de dòlars. El moviment no portava només tecnologia: tornava a portar Steve Jobs a l’empresa que havia cofundat. NeXTSTEP va passar, de cop, a ser el fonament del futur sistema operatiu d’Apple. El que semblava el final d’una aventura empresarial fracassada va ser en realitat l’arrencada de la remuntada més gran de la història de la tecnologia.
Darwin i XNU: el cor UNIX del Mac
El nou sistema necessitava un nucli, i és aquí on l’herència es torna tècnica. La base de codi obert sobre la qual es va construir Mac OS X s’anomena Darwin, i el seu nucli és XNU (un nom que juga amb l’acudit recursiu “X is Not Unix”). XNU és un nucli híbrid que ajunta el llegat Mach amb codi BSD, en bona part tret de FreeBSD.
Per això, si obres l’aplicació Terminal en qualsevol Mac, et trobes un entorn familiar per a qualsevol que vingui del món UNIX o Linux: rutes com /usr i /etc, eines de línia d’ordres, permisos a l’estil POSIX i un intèrpret d’ordres esperant instruccions. No és una imitació: és UNIX de debò per sota de la interfície polida.
- Mach: gestiona la base del nucli, la memòria i la comunicació entre processos.
- BSD: aporta la capa POSIX, la xarxa, el sistema de fitxers i les eines clàssiques.
- Cocoa / Objective-C: la capa d’aplicacions heretada directament de NeXT.
“Mac OS X”, “OS X”, “macOS”: un nom amb tres vides
La primera versió moderna, Mac OS X 10.0 “Cheetah”, va arribar el 2001 i va marcar la ruptura definitiva amb el vell Mac OS clàssic. Amb el temps Apple va retallar el nom a OS X, i el 2016, amb la versió Sierra, el va rebatejar com a macOS per posar-lo en línia amb la família d’iOS, iPadOS, watchOS i tvOS, sistemes que comparteixen exactament la mateixa base Darwin.
Hi ha un detall que molta gent desconeix: macOS no és “tipus UNIX” de manera vaga, és UNIX certificat oficialment. Des de Mac OS X 10.5 “Leopard”, el 2007, el sistema figura en el registre de The Open Group com a conforme a l’especificació UNIX, al costat de sistemes comercials com Oracle Solaris o IBM AIX. Pocs usuaris de Mac saben que porten a la butxaca o damunt la taula un descendent directe de l’UNIX acadèmic dels anys setanta.
Una herència que continua viva
La pròxima vegada que algú digui que el Mac i el món del programari lliure no tenen res a veure, val la pena recordar aquesta cadena: del Mach de Carnegie Mellon i el BSD de Berkeley, passant pel NeXTSTEP del Jobs exiliat, fins al macOS que mou avui ordinadors, iPhones i rellotges. La superfície polida que veus a la pantalla és la punta d’un iceberg amb quatre dècades d’història UNIX a sota. I, al contrari que tantes modes tecnològiques, aquesta herència no es va limitar a sobreviure: ha acabat dominant el mercat.