Una cosa és ser famós i una altra és ser important, i no sempre van de la mà. Gairebé tothom ha sentit a parlar de Linux, d’Ubuntu o de Windows. Pregunta ara què és FreeBSD i, fora del món tècnic, et trobaràs cares de pòquer. I això que és pertot: cada vegada que poses una sèrie a Netflix, jugues a una PlayStation o envies un missatge per WhatsApp, hi ha bones probabilitats que la teva petició estigui passant per una màquina FreeBSD. Parlem de com aquest veterà tan discret va acabar sent la carta secreta d’algunes de les empreses tecnològiques més grans del planeta.
Què és FreeBSD i per què no és Linux
Primer, traguem del mig un malentès habitual: FreeBSD no és una distribució de Linux. És un descendent directe d’UNIX, concretament de la Berkeley Software Distribution (BSD) que es va desenvolupar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley a partir dels anys setanta, dins del Computer Systems Research Group (CSRG). D’aquell llinatge, i com a continuació del projecte 386BSD, va néixer FreeBSD el 1993. La seva versió 1.0 es va distribuir en CD-ROM el desembre d’aquell any.
La diferència amb Linux va més enllà de l’arbre genealògic. Linux, en sentit estricte, és només un nucli, i les distribucions el combinen amb programari de moltes procedències. FreeBSD es desenvolupa com un sistema complet i unificat: el kernel, les utilitats d’espai d’usuari i la col·lecció de “ports” per instal·lar milers de programes es mantenen junts, pel mateix projecte i amb una visió coherent. Aquesta cohesió és just el que enamora els enginyers de sistemes.
La llicència que ho canvia tot
Si hi ha una sola raó que expliqui per què tantes empreses adopten FreeBSD, és la seva llicència. La llicència BSD és permissiva: et deixa agafar el codi, modificar-lo, integrar-lo en un producte comercial tancat i vendre’l, sense l’obligació d’alliberar els teus canvis. Això xoca amb llicències copyleft com la GPL que utilitza el kernel de Linux, que exigeixen compartir les modificacions sota els mateixos termes.
Per a una empresa que vol construir un producte propietari sobre una base sòlida, aquesta llibertat val or. Pots partir d’un UNIX madur, provat durant dècades, ajustar-lo al teu gust i guardar-te els secrets comercials. No és casualitat que tantes companyies que necessiten control total sobre la seva pila tecnològica acabin mirant cap a aquest costat, al costat de cosins com OpenBSD i NetBSD.
Netflix: la CDN més ràpida del món
El cas més espectacular és segurament el de Netflix. La seva xarxa de distribució de continguts, Open Connect, es recolza en FreeBSD per servir vídeo a una escala que costa imaginar. Són aquells servidors que tenen el vídeo “a prop” teu, dins de la xarxa del teu operador, llestos per lliurar-te’l sense saturar internet.
Però Netflix no és un usuari passiu: contribueix de manera activa al projecte. El seu equip ha aportat millores importants al kernel, entre elles feina profunda sobre l’operació sendfile i, sobretot, el xifratge TLS dins del mateix kernel (kernel TLS o KTLS). Portar el xifratge al kernel els permet eliminar colls d’ampolla de memòria. Amb aquestes optimitzacions, Netflix ha arribat a servir de l’ordre de 375 gigabits per segon des d’una sola màquina fent servir poc més de la meitat de la CPU. La col·laboració té la seva gràcia: l’empresa millora el seu producte i, de passada, se’n beneficia tothom qui faci servir FreeBSD.
Sony i la PlayStation: UNIX sota la consola
I aquí arriba la sorpresa per a molts jugadors. El sistema operatiu de la PlayStation 4, conegut com a Orbis OS, està basat en FreeBSD, concretament en una versió derivada de FreeBSD 9.0 (llançat a començaments de 2012). La PlayStation 5 va mantenir aquest mateix llinatge BSD.
Per què va triar Sony aquest camí? Per diversos motius molt pràctics. Un entorn tipus UNIX s’assembla al dels PC i servidors on es desenvolupen els jocs, així que els motors gràfics i les eines es porten amb menys baralles. La llicència permissiva encaixa a la perfecció amb un dispositiu tancat i molt protegit. I la maduresa de FreeBSD permet muntar un model de seguretat molt controlat, amb els jocs executant-se en entorns aïllats. El més probable és que milions de persones hagin jugat durant anys sobre un descendent d’UNIX sense assabentar-se’n mai.
WhatsApp i el tallafocs de la teva oficina
La història de WhatsApp és una altra joia d’enginyeria. En els seus primers anys, la seva infraestructura combinava FreeBSD amb el llenguatge Erlang per sostenir quantitats enormes de connexions simultànies. L’equip va afinar el sistema, tocant paràmetres del kernel com els límits de fitxers i sòckets, fins que un únic servidor gestionava de l’ordre de dos milions de connexions alhora. Amb un grapat d’enginyers, van portar la missatgeria a una escala descomunal sobre aquesta base.
I no s’acaba aquí. FreeBSD és també el cor de productes que potser tens més a prop del que et penses:
- pfSense i OPNsense, dos dels tallafocs de codi obert més populars del món, estan construïts sobre FreeBSD. Si la teva oficina en té un, ja coneixes FreeBSD.
- Sistemes d’emmagatzematge i de xarxa de gran capacitat trien FreeBSD per la seva pila de xarxa i el seu sistema de fitxers.
- La seva col·lecció de ports i el gestor de paquets
pkgfaciliten muntar servidors a mida.
Discret, però imprescindible
FreeBSD no fa soroll de màrqueting, no surt en anuncis i gairebé mai arriba a les notícies. La seva fama és modesta al costat de Linux o dels grans noms comercials. Però compte, aquesta discreció no vol dir que sigui irrellevant: tens davant un dels pilars silenciosos d’internet.
La pròxima vegada que algú et digui que el programari lliure i UNIX són cosa del passat, recorda-li que la teva sèrie preferida, la teva consola i bona part dels teus missatges passen per un sistema nascut a Berkeley fa més de tres dècades. Si vols conèixer-lo de prop, la seva fitxa a LinuxGratis és un bon punt de partida per descobrir per què els qui en saben el trien una vegada i una altra.