Mira els servidors que fan moure mitja internet, el router de casa teva o l’ordinador que tens al davant. Hi ha moltes probabilitats que, d’una manera o altra, hi hagi a sota l’ADN de Debian. No és la distribució més vistosa ni la que acapara més titulars, però sí una de les més influents que existeixen. Una mena d’àvia silenciosa de bona part del Linux modern.
Aquí repassem d’on ve Debian, per què el seu model comunitari és tan particular i com s’ha convertit en la base sobre la qual es construeixen desenes de sistemes operatius que fas servir cada dia, sovint sense saber-ho.
Un projecte nascut d’una frustració (1993)
La història arrenca el 16 d’agost de 1993. Un estudiant anomenat Ian Murdock va publicar un missatge al grup de notícies comp.os.linux.development anunciant un projecte nou. Estava descontent amb les distribucions de l’època i va pensar que tenia més sentit construir-ne una des de zero, feta de manera oberta i amb l’esperit del programari lliure.
El nom és dels més entranyables de la història del programari: Debian uneix Deborah, la seva parella d’aleshores, i Ian, el seu propi nom. Pocs mesos després, el gener de 1994, va escriure el Manifest Debian, on va deixar per escrit la seva visió: una distribució desenvolupada obertament per una comunitat, no per una empresa.
En aquells primers passos, entre 1994 i 1995, el projecte va estar patrocinat per la Free Software Foundation, la fundació de Richard Stallman. Aquell vincle primerenc amb el moviment del programari lliure va marcar el seu caràcter per sempre.
El contracte social: el que fa especial Debian
Aquí hi ha la clau per entendre per què Debian és diferent. El 1997 el projecte va publicar dos documents que van acabar sent referència del programari lliure: el Contracte Social de Debian i les Debian Free Software Guidelines (DFSG), redactades per Bruce Perens.
El Contracte Social és una declaració de principis. Debian promet romandre 100 % lliure, retornar a la comunitat, no amagar els problemes i posar per davant els seus usuaris i el programari lliure. Les DFSG defineixen amb criteris concrets què compta com a “programari lliure”. I aquest document va servir de base per a la mateixa Definició d’Open Source. Bona part del que avui entenem per “codi obert” va sortir de les regles que Debian es va donar a si mateix.
Hi ha una altra particularitat. Debian és un projecte comunitari, governat pels seus desenvolupadors mitjançant votacions i resolucions, sense cap empresa propietària al darrere. Això el distingeix de distribucions recolzades per companyies com ara Fedora (Red Hat) o openSUSE (SUSE).
dpkg, apt i les branques Toy Story
La part tècnica que va fer famós Debian és la seva gestió de paquets. El sistema de baix nivell s’anomena dpkg, i per sobre treballa apt, l’eina que resol dependències i permet instal·lar, actualitzar o eliminar programari amb una sola ordre. Qui alguna vegada ha escrit apt install està fent servir una idea que Debian va popularitzar.
El desenvolupament es reparteix en tres branques que convé conèixer:
- stable: la versió estable, conservadora i provadíssima. És la que recomanen per a servidors.
- testing: l’avantsala de la propera versió estable, amb programari més recent.
- unstable: la branca de desenvolupament, on arriba el més nou.
La branca unstable sempre s’anomena Sid, i les versions estables reben noms de personatges de Toy Story. No és casualitat: Sid és el nen de la pel·lícula que trenca les joguines, una picada d’ullet perfecta per a la branca on les coses de vegades es trenquen.
Per què Debian és la base de mitja internet
I arribem al veritable motiu de la seva fama. Debian és el tronc del qual han brotat algunes de les distribucions més utilitzades del planeta:
- Ubuntu, creada per Canonical, és probablement la cara més coneguda de Linux i es basa directament en Debian.
- Linux Mint, una de les preferides per qui arriba des de Windows, beu al seu torn d’Ubuntu i de Debian.
- Kali Linux, la distribució de referència en seguretat i pentesting, també és Debian per dins.
- Devuan va néixer com una bifurcació de Debian per a qui prefereix prescindir de systemd.
- Raspberry Pi OS, el sistema dels populars miniordinadors, és Debian adaptat.
A això cal sumar-hi la seva fama d’estabilitat i un arxiu de paquets gegantí, amb desenes de milers de programes a punt per instal·lar. Aquesta barreja de solidesa i amplitud és el que va convertir Debian en l’opció de confiança per a servidors arreu del món. Quan navegues per un web, és molt possible que la màquina que te’l serveix estigui fent córrer Debian o algun descendent seu.
Un llegat que continua creixent
Ian Murdock va morir el desembre de 2015, però la seva criatura segueix més viva que mai. El que és notable és que Debian ha sobreviscut al seu propi fundador justament perquè mai va dependre d’una sola persona ni d’una sola empresa. És un projecte col·lectiu, governat per milers de voluntaris repartits per tot el món.
Potser sigui la millor lliçó de tota aquesta història. Mentre altres sistemes van i vénen, Debian roman, lent però ferm, sostenint en silenci una part enorme de la infraestructura digital que fem servir cada dia. Si vols entendre de debò el món Linux, començar per Debian és començar per l’arrel.