Ben poques distribucions poden presumir de més de tres dècades de vida. openSUSE i la seva germana empresarial són hereves directes d’una de les companyies Linux més antigues del món. La història arrenca en una Alemanya on Linux encara cabia en una pila de disquets. Si et pica la curiositat per l’origen del camaleó verd, aquest és el seu recorregut.
Quatre estudiants i un nom que homenatja Zuse
Tot va començar el 2 de setembre de 1992 a Nuremberg. Roland Dyroff, Burchard Steinbild, Hubert Mantel i Thomas Fehr van fundar una petita empresa de programari i la van batejar com a S.u.S.E., acrònim de Software- und System-Entwicklung (“desenvolupament de programari i sistemes”). El nom era també un homenatge a Konrad Zuse, l’enginyer alemany que va construir un dels primers ordinadors programables de la història.
La idea inicial no era ben bé crear una distribució, sinó oferir consultoria UNIX. Però el grup va decidir aviat apostar per Linux, un sistema que en aquella època tot just tenia un any de vida pública. Aquella decisió convertiria S.u.S.E. en una de les primeres empreses del planeta a fer negoci amb programari lliure.
De Slackware a distribució pròpia
El primer producte que va vendre la companyia va ser una extensió de Slackware lliurada en 40 disquets. Amb Patrick Volkerding, creador de Slackware, els fundadors van traduir a l’alemany els scripts d’instal·lació, fet que el 1994 va donar lloc a S.u.S.E. Linux 1.0.
Aquella dependència de Slackware no va durar gaire. Aquell mateix any S.u.S.E. va llançar la seva primera distribució basada en Jurix, un projecte de Florian La Roche, que va marcar l’inici d’una base tècnica pròpia. A partir d’aquí la distribució alemanya va anar agafant personalitat i separant-se del seu origen manllevat, igual que farien més tard altres grans famílies com Debian o Red Hat Enterprise Linux.
YaST: l’eina que la va fer diferent
Si hi ha alguna cosa que ha definit SUSE durant dècades és YaST (Yet another Setup Tool), el seu panell centralitzat d’administració. Mentre altres distribucions t’obligaven a editar fitxers de configuració a mà, YaST deixava gestionar particions, paquets, xarxa, usuaris i serveis des d’una interfície coherent, tant en mode gràfic com de terminal.
Aquesta filosofia de tenir-ho tot configurable des d’un mateix lloc continua sent avui una de les senyes d’identitat que diferencien SUSE de propostes més minimalistes com Arch Linux o Gentoo.
La compra de Novell i el naixement d’openSUSE
El 4 de novembre de 2003 Novell va anunciar l’adquisició de SuSE Linux AG per 210 milions de dòlars, una operació que es va tancar el gener de 2004. El moviment va situar SUSE al centre de la guerra empresarial del Linux corporatiu, davant del model de Red Hat.
Perquè la comunitat no perdés l’accés a una versió gratuïta, l’agost de 2005 Novell va anunciar l’obertura del projecte openSUSE. Naixia així una distribució desenvolupada de manera oberta, amb el seu característic camaleó verd, en què tothom podia participar. És un patró que recorda la relació entre RHEL i projectes comunitaris com Fedora o, més tard, Rocky Linux i AlmaLinux.
Leap i Tumbleweed: estabilitat o avantguarda
Des de finals de 2015 openSUSE es divideix en dues grans edicions que cobreixen necessitats oposades. Leap és la versió de llançament fix i conservador. Comparteix base amb SUSE Linux Enterprise i prioritza l’estabilitat, així que va perfecta per a servidors i equips de treball. Tumbleweed, en canvi, és una rolling release que integra contínuament les darreres versions estables del programari; el projecte el va iniciar el novembre de 2010 Greg Kroah-Hartman, un dels desenvolupadors més importants del nucli Linux.
Aquesta dualitat permet que un mateix projecte serveixi tant a qui busca un sistema immutable durant anys com a qui vol l’última novetat. En altres famílies això t’obliga a fer servir distribucions separades.
SLES i la SUSE d’avui
En paral·lel a openSUSE, l’empresa manté el seu producte comercial: SUSE Linux Enterprise Server, o SLES, presentat el 2001 i molt implantat en grans infraestructures, sobretot en entorns SAP i mainframe. SLES i openSUSE Leap comparteixen una base comuna, de manera que la comunitat i el negoci es retroalimenten.
La propietat de la companyia ha canviat diverses vegades: després de Novell va arribar Attachmate el 2011, després Micro Focus el 2014, i finalment la firma d’inversió EQT la va comprar el 2019 retornant-li la independència. El 2021 SUSE va sortir a borsa a Frankfurt, tot i que el 2023 va tornar a mans privades.
Més de trenta anys després d’aquells 40 disquets, el camaleó continua viu, lliure i en evolució constant. Si ho vols comprovar tu mateix, comença descarregant openSUSE i descobreix per què es va guanyar un lloc entre les distribucions més respectades de la història de Linux.