Shalitha Suranga programa amb Linux des del 2020. Va començar amb Ubuntu, com tanta gent, i fa poc va publicar a Level Up Coding per què l’ha canviat per Lubuntu. L’argument cap en una línia: en un PC amb 4 GB de RAM, Ubuntu 24.04 se’n menjava més d’1,1 GB sense fer res i Lubuntu 26.04 es queda en uns 600 MB. El que queda lliure és el que després fan servir l’editor, el navegador i les compilacions.
L’article té una mica de manifest i alguna dada discutible, però planteja bé una pregunta que molta gent es fa amb un portàtil vell o modest: si vull programar amb Linux sense que l’escriptori em robi recursos, què hi instal·lo?
Els dos extrems que descarta
Suranga descriu dos atzucacs.
El primer són les distribucions de sempre. Ubuntu, Linux Mint, Fedora o Manjaro funcionen bé, però els seus escriptoris, amb animacions, efectes i serveis en segon pla, demanen un equip amb 8 GB, SSD i una gràfica decent per anar àgils. En una màquina modesta, segons explica, apareixen pics de CPU, programes que es pengen un moment i un sistema que triga a estar a punt encara que arrenqui de pressa. També diu que Ubuntu va començar a semblar-li «un Windows» des que va abandonar Unity. Aquell canvi va arribar amb la 17.10, quan Canonical va passar a GNOME.
El segon extrem són les distros ultralleugeres. Va provar Tiny Core Linux i la xifra és espectacular: menys de 100 MB de RAM en repòs. Però Tiny Core no té un escriptori com a tal, només el gestor de finestres FLWM amb una barra de llançadors, i per treballar vuit hores al dia es queda curt. Tiny Core va ara per la 17.1, publicada el 16 de juliol amb el nucli 6.18, i continua sent el que era: una base mínima sobre la qual muntes el que necessitis.
Construir-se una distro des de zero amb Linux From Scratch tampoc no li sembla pràctic. Aquí no hi ha res a discutir.
Què porta Lubuntu 26.04
Lubuntu és el sabor oficial d’Ubuntu amb l’escriptori LXQt. Comparteix repositoris, paquets i calendari amb Ubuntu, així que tot el que funciona a Ubuntu funciona aquí. Hem revisat què instal·la de debò el metapaquet lubuntu-desktop a la 26.04 LTS:
- LXQt 2.3 com a escriptori (panell, sessió, centre de configuració, el gestor de fitxers PCManFM-Qt i el terminal QTerminal).
- Openbox 3.6.1 com a gestor de finestres, amb el configurador ObConf-Qt.
- Picom 12.5 com a compositor, amb el seu propi panell d’ajustos.
- Sessió X11 per defecte: el metapaquet depèn de
xorg. - Utilitats que agradaran a qui programa: htop, Git, fastfetch, l’editor FeatherPad, les notes de NobleNote i el gestor de contrasenyes KWallet del KDE (LXQt i KDE comparteixen Qt, i Lubuntu agafa en préstec algunes aplicacions del KDE).
La 26.04 té suport fins a l’abril del 2029. Compte: els sabors reben tres anys a les LTS, no els cinc d’Ubuntu. Si vols el més nou, la 26.10 va sortir el 15 d’octubre amb suport fins al juliol del 2027. Les dates de totes les versions són a la fitxa de Lubuntu.
Per què encaixa amb un programador
El que més valora Suranga és que el sistema no fa nosa. PCManFM-Qt té pestanyes, vista d’arbre i un «Obre al terminal» al menú contextual. QTerminal s’assembla al terminal d’Ubuntu i es configura gairebé sencer des de la interfície. I Lubuntu inclou htop a més del monitor gràfic Qps, cosa que Suranga llegeix com una invitació a fer servir el terminal.
La comparació amb el seu Ubuntu anterior és la part més pràctica. Per deixar GNOME al seu gust necessitava GNOME Tweaks, tocar gsettings i instal·lar una extensió de tercers que amaga la barra superior. A Lubuntu n’hi va haver prou amb uns minuts als ajustos d’aparença: el panell es mou, es duplica o s’amaga sense instal·lar res, i el centre de configuració de LXQt deixa canviar fins i tot el color de cada part de la interfície.
Un detall útil que esmenta: com que KWallet ve instal·lat, pot desar els testimonis de Git xifrats en lloc de deixar-los en text pla a ~/.git-credentials. Git parla amb el clauer a través de libsecret, però a Ubuntu l’ajudant només ve com a codi font i cal compilar-lo un cop:
sudo apt install libsecret-1-dev build-essential
sudo make -C /usr/share/doc/git/contrib/credential/libsecret
git config --global credential.helper \
/usr/share/doc/git/contrib/credential/libsecret/git-credential-libsecret
El que cal matisar
Les xifres de memòria són mesures de l’autor al seu equip, no una prova controlada. Són creïbles, perquè GNOME pesa clarament més que LXQt, però cadascú veurà números diferents segons els serveis actius i si hi ha snaps carregats.
Més important: en un equip de 4 GB l’escriptori no sol ser el que més gasta. Un navegador amb unes quantes pestanyes, un editor basat en Electron com VS Code i un servidor de desenvolupament poden passar de 2 GB junts. Guanyar mig giga amb Lubuntu ajuda, i al límit marca la diferència entre que el sistema tiri de swap o no, però no converteix un portàtil de 4 GB en un de 16. Si la màquina ho admet, ampliar la RAM o posar un SSD continua sent la millora més gran.
I «la més lleugera i productiva» és una opinió. Xubuntu, amb Xfce, juga a la mateixa lliga amb un escriptori més clàssic, i hi ha opcions per a equips encara més justos. Ho expliquem a la nostra comparativa d’escriptoris lleugers: Xfce, LXQt i companyia i a la guia de distros lleugeres per a un PC antic.
Val la pena provar-la?
Si programes en un equip amb 4 o 8 GB i Ubuntu et va just, sí. És el mateix Ubuntu per sota, amb els mateixos paquets i la mateixa documentació, així que no hi ha res a aprendre llevat d’on són els ajustos. Arrenca la ISO en mode live, obre htop i compara-ho amb el que tens ara. Si véns d’Ubuntu, la guia de versions LTS d’Ubuntu i el nostre repàs a Ubuntu 26.04 expliquen en quina base et recolzes.
Fonts: «Lubuntu: The Lightest and Most Productive OS for Programmers», de Shalitha Suranga a Level Up Coding; el metapaquet lubuntu-desktop de la 26.04 i les versions de Lubuntu a cdimage.ubuntu.com; i l’anunci de Tiny Core 17.1.
